Estava en una cantonada de la planta baixa del Palau Firal: l’Espai Vi s’estrenava enguany al Fòrum Gastronòmic de Girona com a punt de trobada permanent per als amants del producte, de les novetats, i d’aquells qui tenien ganes de conversar i tastar lliurement algunes de les marques presents durant l’esdeveniment.
En total, s’hi podien tastar vint-i-vuit vins, nou de la DO Penedès i dinou de la DO Empordà, quinze blancs, quatre rosats i nou negres. I complementant l’oferta vínica, diverses xerrades on participaren diverses veus del sector vitivinícola actual. Tot plegat, dirigit i organitzat per l’equip de La Gastronòmica, encapçalat per Clara Antúnez i Jaume Montanyà.
Marta Pairó i els vins dolços
Marta Pairó va parlar dels vins dolços de l’Empordà tot tastant els vins que n’elaboren al celler. Un moscatell i dues garnatxes, tots tres, vins dolços naturals. Ho va fer compaginant els records, les olors i els espais del celler, on es guardaven les botes dels vins dolços, amb les qualitats dels vins.
El moscatell de l’Empordà, es fa amb raïm moscatell de gra gros, collit sobremadurat i macerat en fred, per accentuar l’acidesa i la frescor. Es guarda en botes de castanyer. De les dues garnatxes d’Empordà, una l’ambre, està fet amb lledoner blanc i pel sistema tradicional de soleres en roure, utilitzant-ne entre 7 i 8 soleres. L’altra, Torre de Capmany velles soleres és el dolç de gamma alta del celler que elaboren amb lledoner blanc i roig, també amb el sistema tradicional de soleres. Per aquest vi s’empren les soleres més velles, la més antiga de les quals és de l’any 1942.
A l’Empordà abans es distingia la garnatxa, que es referia a un vi dolç i els lledoners que feien referència a les varietats de raïm. El vi Torre de Capmany Garnatxa d’Empordà velles soleres va guanyar el Vinari d’or al millor vi dolç l’any 2018.
Els vins dolços, tot i ser molt bons, no acaben de trobar troben el seu lloc en el mercat, venen a representar un 3% de les vendes. Queden reduïts com acompanyament de les postres, i tant la Marta com la Clara, van parlar que no estaria malament que es beguessin com a aperitiu, acompanyant alguns plats com el foie o les anxoves.
De l’Empordà, garnatxes o carinyenes?
Miguel Coronado, enòleg del celler Clos d’Agon de Calonge, i Pau Albó, enòleg del Celler Cooperatiu d’Espolla, van fer una xerrada debatent sobre la DO Empordà: garnatxes o carinyenes? Encara que no es digués enlloc, s’entenia que es tractava de lledoners o carinyenes negres.
Cadascun dels ponents va portar un vi en rama, és a dir, un vi acabat de fermentar encara no estabilitzat. Aquests vins formaran part del cupatge d’alguns vins del celler, i eren de l’última verema. La idea era poder comparar les dues varietats en l’estat inicial, sense afegits o tractaments.
La vinya de lledoner es va plantar l’any 2019 a Calonge, van compartir que aportava l’energia de la joventut, molta fruita, molt floral i alguns tocs cítrics, fàcil de veure i amb poca complexitat. El lledoner agafa fàcilment més grau alcohòlic.
La carinyena era de vinyes velles d’Espolla, ceps que formen part del patrimoni de vinyes velles que s’han de protegir, que arriben a la màxima expressió i costen molt de mantenir i se les ha de donar un valor afegit. La carinyena és una varietat rústica, amb acidesa força alta. Mentre que les carinyenes joves són molt productives i els costa agafar grau, les velles són molt poc productives i tenen un grau més elevat. Les vinyes d’on procedia el vi tenen un rendiment de 2.100 kg/ha, quan a l’Empordà amb varietat negra n’estan autoritzats 10.000 kg/ha. Es va dir que la carinyena era la veu de l’experiència.
Tradicionalment, a l’Empordà la varietat majoritària era la carinyena, el 1976 arribava al 74% de la superfície plantada a la DO. Cal remarcar que el territori de la DO únicament estava a l’Alt Empordà, des del 2006 la DO està a l’Alt i el Baix Empordà. El 2021 la varietat majoritària ja era el lledoner amb un 21,59% seguida de la carinyena amb un 20,95%.
La conclusió és clara: lledoners i carinyenes, sense preferències.
Hem d’explicar-nos més i millor
Fem els millors vins i encara preferim els de fora, lamentava la periodista Eva Vicens en una xerrada oberta que va començar intentant respondre a la pregunta Que és el vi català?, responent, tot seguit, que no val a dir “el vi fet a Catalunya”.
El vi pel qual es coneix Catalunya és el cava, i la frase, comú, quan es pregunta fora és “té una molt bona relació qualitat-preu”, referint-se sovint al fet que es poden trobar molt bons vins a preus econòmics. En general, compartia, hi ha un gran desconeixement del sector vitivinícola català i de les denominacions d’origen catalanes, excepte la DOQ Priorat, que ha agafat volada i gran prestigi internacional.
Va dir que calia diferenciar entre opinió i informació, que no és el mateix. Que els comunicadors haurien de tenir clar a quins segments d’edat s’adreçaven, ja que els continguts i els missatges haurien de ser diferents. Que s’ha de tenir present que tot comunica, que cada gest, paraula o discurs convergeixen en algun missatge a través del sistema emissor -missatge – receptor.
Per acabar, un joc amb les etiquetes de diversos vins, per valorar la importància de l’estètica a l’hora d’escollir una ampolla o l’altra, i el tast de Les Roques del Celler Gerisena com a exemple d’un producte que suma identitat al territori a partir de varietats insígnies del territori com ho és la carinyena blanca.
Aigua i vi, “més amics que enemics”
El tema de l’última xerrada va ser “l’aigua i el vi” i Josep Fernàndez va recordar que l’aigua acompanya al vi en totes les etapes, des de la planta fins a la degustació, des del reg i la neteja de fong a la vinya, a la neteja al celler i al tast, i com a beguda en el tast, i que en cada cas l’aigua hauria de ser diferent, no tenir les mateixes característiques.
L’aigua a utilitzar en els tastos hauria de ser lleugera, per no carregar l’estómac, i va remarcar que els dos productes són complementaris, “més amics que enemics”.
Els cellers presents a l’Espai Vi eren els que estaven a l’espai Girona Excel·lent, Arché Pagès, Gerisena, Martí Fabra, Mas Llunes, Perelada i Pere Guardiola i amb estand propi, Bellod, Brugarol, Can Pucolla, Canals & Munné, Covica, Hugas de Batlle, Kripta, Loxarel, Martín Faixó, Mas Geli, Mastinell, Parató, Perelló, Trobat i Vins de Taller.
