VadeVi
Espelt:«L’Empordà encara no sap com és, però sí d’on ve i cap a on va»
  • CA

Anna Espelt durant la seva masterclass sobre el renaixement de l’Empordà a Monvínic

El dilluns al vespre, Monvínic va acollir una “masterclass” dirigida per Anna Espelt, enòloga i propietària del Celler Espelt a Vilajuïga, que portava per nom “el renaixement dels vins de l’Empordà”.

Per entendre el terrer empordanès, Anna explica que hi ha 4 trets imprescindibles que el caracteritzen. El primer d’ells és el sòl que bàsicament està dividit en terres de pissarra i granítiques, o com en diuen allí, de sauló. També hi ha la zona dels Aspres (o coneguts com a “terra prims”) i que se situa en la zona entre l’Alt i el Baix Empordà. En segon lloc, hem de conèixer el clima que hi trobem. Tocats per la famosa tramuntana, un vent del nord, sec, que els saneja la vinya però que els provoca evaporacions molt altes i fa que els ceps necessiten més aigua que a altres zones. Hi ha una influència del clima dels Pirineus que moren al mediterrani en aquesta província, i sobretot, la influència del mediterrani, de la brisa marina, temperant les zones. De tercer saber que hi ha plantat, quines són les varietats locals i ancestrals, destacant el lledoner (com li diuen a la garnatxa a l’Empordà) i les carinyenes. També hi ha presència de les blanques muscat i picapoll, i de negres, la sirà i la monestrell. Per últim, però no precisament el menys important, estar al corrent de qui cultiva, és a dir, descobrir els cellers i les seves pràctiques.

“Sabem d’on venim, sabem on anem”

Anna cita el títol de l’obra “Encara no sé com sóc” de l’escriptora empordanesa Ma. Àngels Vayreda, per explicar que “sabem d’on venim”, bé està documentat que a través de l’Empordà, per Empúries concretament, es va introduir la vinya a la Península. I que s’han gaudit d’èpoques de molta esplendor a la regió, quan es comptava que hi havia 30.000 hectàrees de vinya abans de la fil·loxera i, malauradament, després d’aquesta, només s’han recuperat unes 3.000 ha. Que el segle XX ve marcat per l’època de les cooperatives, uns projectes socials molt importants però que es va perdre una manera d’elaborar vins i de plantar a llocs més especials.

El renaixement de l’Empordà

Cap al 1990 i a mitjans de la primera dècada del 2000, s’imposa una pedrera d’enòlegs, més curiosos i avesats a recuperar pràctiques ancestrals, sostenibles i per experimentar amb les varietats i fer vins de qualitat per sobre de la quantitat. “Ara ja podem dir que ja sabem on volem anar i que tenim una bona direcció, amb una conjugació amb la nostra cuina, de producte de proximitat, de mar i muntanya, i la mostra és el tast dels 12 vins que representa a continuació una selecció -petita- dels cellers de l’Empordà”.

Mitjançant la sessió de tast de 12 vins entre una trentena d’assistents es va contrastar aquesta generació d’elaboradors curiosos i emprenedors de nous projectes, de varietats típiques i cultius en diferents sòls, elaboracions més reductives o oxidatives i, degustar les arrels dels vins de l’Empordà amb un parell de garnatxes dolces representatives.

Els vins de la sessió han estat: el Martí Faixó Perafita Picapoll 2013, La Vinyeta Carinyena blanca microvi 2013, el Cellers Mas d’en Guilla rosat Vinya del Metge, l’Espelt Lledoner roig 2013, el Clos d’Agon 2008, el Castillo Perelada Aires de Garbet 2012, el Can Sais Selecció 2011, el Martí Fabra Masia Carreres 2010, l’Espelt Comabruna 2011, el Vinya d’Olivardots Samsó Pissarra 2009, Coop. Espolla Empordà Dolç – Garnatxa Solera i el Mas Estela Dolç Just.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa