vins de Valdepeñas

!--akiadsense-->

Aquesta primavera, enmig de la greu crisi per la Covid-19, es coneixia que 14 milions de litres de vi, quasi la meitat dels vins de la DO Valdepeñas comercialitzats com a vins de criança, reserva i gran reserva, en realitat eren vins joves. Un cas que està en mans de l’Audiència Nacional i que investiga si realment aquest frau va més enllà. Això és una estafa al consumidor bàsicament perquè aquest està comprant un producte que no és el que li han dit. No és tòxic, no es corre cap risc En aquest cas afecta a molta gent i semblaria que a aquestes alçades els controls de diferents organismes els haurien d’evitar-los.

Però sigui com sigui el vi, com a producte de consum general, o bé com a objecte de col·lecció, de peça única, de prestigi, no està exempt de frau. Potser cada cop és més difícil que sigui de forma generalitzada per això dels mecanismes de control administratiu i legal però en aquest altre àmbit se n’han viscut de molt sonats i d’alguns se n’han escrit llibres i se n’han fet documentals.

Subhasta de vins
Algunes ampolles de vi poden ser objecte del desig per a col·leccionistes | Youtube

!--akiadsense-->

Hardy Rodenstock, era un productor musical alemany. En realitat es deia Meinhard Görke i era conegut per tenir una col·lecció de vins antics molt valuosa i per la sumptuositat de les festes que feia per donar-los a tastar a destacades personalitats del món del vi, de l’economia, de la política…

També era famós per la seva excentricitat. Els tastos que organitzava duraven dies, fins a 7 dies i no deixava que el vi que es tastava s’escopís. Estava prohibit. Però així i tot, crítics de reconegut prestigi mundial havien participant en els seus esdeveniments. Jancis Robinson va valorar les anyades de 1784 i 1787 de Château d’Yquem. L’anyada de 2011 costa al voltant de 500 euros i a mesura que tirem cap a enrere el preu puja.

Hardy Rodenstock, un personatge singular del món del vi
Hardy Rodenstock, un personatge singular del món del vi | Twitter

!--akiadsense-->

Robert Parker, l’any 1995 va concedir el seus valuosos 100 punts Parker a un màgnum, l’ampolla de 3 litres, a un Château Petrus de 1921. Arran d’això els vins de Rodestock van prendre una volada inimaginable. Es compraven i es venien i Christie’s de Londres les subhastava a preus exorbitants.

El dubte sobre l’autenticitat d’aquests vins va arribar quan un multimilionari de Califòrnia, William Koch va comprar quatre ampolles de Château Lafitte a Rodenstock. Teòricament havien estat propietat de Thomas Jefferson, el tercer president dels Estats Units. Eren els anys 90 i en va pagar mig milió de dòlars i estava tan orgullós de la seva compra que va voler exposar-la al Boston Museum of Fine Arts. Per fer-ho li van demanar proves sobre el seu origen, unes garanties que no tenia. Va ser un ex agent de l’MI5, els serveis secrets britànics, que van concloure que les inicials de Jefferson s’havien gravat amb instruments moderns i sobre el líquid només van poder determinar que era anterior a 1945. Arran d’això es va investigar el Château Petrus de 1921 i es va considerar que el suro era massa llarg i que amb tota seguretat Petrus no va embotellar ampolles tan grans fins després de la guerra. Rodenstock va morir al 2018 sense que estiguessin resoltes les demandes que es van interposar contra ell. Aquesta història que té mil ramificacions, va ser l’origen del llibre The Billionaire’s Vinegar, el misteri de l’ampolla de vi més cara del món. L’actor Will Smith en va comprar el drets per fer-ne una pel·lícula però és un projecte que encara no s’ha executat. Es deia que la protagonitzaria Brad Pitt i l’última informació sobre aquest film que és de 2015 apuntava que seria Matthew McConaughey, però de moment no se’n sap res més.

Rudy Kurniawan, el gran falsificador de vins top
Rudy Kurniawan, el gran falsificador de vins top | xx

!--akiadsense-->

D’un excèntric a un altre. Un frau que també té nom propi: Rudy Kurniawan. La seva història la trobareu al documental de Netflix, Sour Grapes. En aquest cas sí que se sap que tenia una recepta per copiar vins, grans vins de Bordeus i Borgonya sobretot, i després els venia o els subhastava. Tal qual, així com sona. I això li va suposar una condemna de 10 anys de presó.

Cap a l’any 2000, Kurniawan es va fer un lloc entre els compradors de grans vins. Es presentava com un ric indonesi amant de l’excel·lència vinícola del món, però sobretot dels vins francesos. Després de comprar molts de vins es va convertir en venedor i també subhastador. Els milions anaven i venien als esdeveniments de Kurniawan i els col·leccionistes el tenien com a referent a l’hora de buscar exquisideses.

El dubte va arribar quan l’any 2008 s’organitza una subhasta de vins francesos de la Borgonya i es detecta un error flagrant. Es volia subhastar un Clos de la Roche 1929 de Laurent Ponsot, quan aquesta referència no es va embotellar fins l’any 1934. Un any després l’FBI comença a investigar i l’any 2012, Rudy Kurniawan és detingut.

Van comprovar que tenia una xarxa muntada per aconseguir ampolles buides de vins molt prestigiosos que després reomplia i que també es dedicava a comprar vins antics, però bé de preu i hi canviava l’etiqueta per fer veure que eren més antics i encarir-ne el preu. Una estafa de milions de dòlars. Segons el documental Sour Grapes, encara hi hauria al mercat 10.000 ampolles falsificades per Kurniawan.

Aquests són fraus elitistes que afecten a col·leccionistes i que tot i que el valor és molt alt, l’afectació és a un grup de població molt petit: els súper rics. Però n’hi ha d’altres, com el del que es coneix com el ‘rei del Beaujolais’, Georges Duboeuf que són a l’engròs i que enganyen a molta gent.

George Duboeuf a l'equerra de la fotografia presentant els seus vins
George Duboeuf a l’equerra de la fotografia presentant els seus vins | Vins Duboeuf

!--akiadsense-->

Duboeuf és l’artífex del fenomen ‘le beaujolais nouveau est arrivé’ que fa que a tot el món el tercer dijous de novembre la gent obri les ampolles del vi novell d’aquesta regió francesa. L’any 2004 però, la collita no va ser molt bona i Duboeuf va decidir que per compensar-ho barrejaria vi de raïms de fora de la denominació d’origen. L’any 2006 va ser condemnat per aquest fet i va haver de pagar 30.000 euros per haver comercialitzat 189.000 litres de Beaujolais nouveau que realment no ho era.

A Itàlia no n’estan exemptes i l’any 2008 esclatava la polèmica amb el vi de Brunello di Montalcino. Un vi premium que segons una investigació judicial s’havia elaborat amb raïms que no estaven autoritzats. Tot apuntava a quatre cellers, Banfi, Frescobaldi, Antinori i Argiano i es calculava que un 35% del vi que comercialitzaven no complia els requisits que imposa la denominació d’origen. L’afer va concloure amb multes i amb el prestigi molt tocat.

A part del de Valdepeñas, però sense tant de ressò, aquest estiu també s’han detingut 6 persones a Castella-La Manxa i Madrid acusades d’un frau per valor de 100 milions d’euros. En aquest cas elaboraven vi amb isoglucosa que ve a ser un xarop de blat i després era el que s’utilitzava per fer brandi. D’aquesta manera abaratien els costos.

Així el vi ja sigui com a producte alimentari de gran consum o com a peça de col·leccionista està exposat a aquest tipus de frau des de la nit del temps. Algunes històries són emocionants i semblen superar la capacitat d’alguns guionistes i d’altres, per sort, cada vegada passen menys gràcies als controls dels diferents organismes que vetllen per la seguretat dels aliments que comprem. No només vi.

Nou comentari

Comparteix