!–akiadsense–>
La garnatxa catalana, principalment circumscrita a les denominacions d’origen del Priorat, Montsant, Terra Alta, Empordà i el Penedès, no para de créixer. Al 2010 hi havien plantades a Catalunya 5.837 hectàrees de garnatxes, destacant les 1.780 de garnatxa blanca (la Terra Alta és el màxim productor mundial) i les 3.924 de garnatxa negra. Aquestes xifres representaven només un 10% de la superfície total de vinya plantada a Catalunya. Des d’aleshores la garnatxa ha crescut un 12% a Catalunya, segons dades de l’Incavi. Ara ja hi ha més de 6.500 hectàrees. La garnatxa blanca (lledoner blanc) ha crescut un 17%, la garnatxa roja (lledoner gris) un 51% i la peluda un 33%.
!–akiadsense–>
La garnatxa es troba a casa nostra des de fa mes de 600 anys, i era esmentada ja en textos dels segle XIII i XIV. Ha anat sobrevivint durant aquest segles a diferents vicissituds econòmiques, despoblacions, abandonament del conreu, plagues i també a les modes. Des de finals del segle passat i fins a principis dels anys 2000 el coneixement popular sobre la garnatxa era més aviat desolador. Nomes calia cercar els principals estudis i preguntar a la majoria de professionals del sector: el que més es destacava era que era molt oxidativa, que no tenia color, que no quallava bé i que només servia per barrejar amb altres varietats.
Ara no paren de fer-se accions promocionals. El passat 21 de setembre es va tornar a celebrar el Dia Internacional de la Garnatxa, organitzat per Grenache Symposium i amb actes arreu del món. Uns 140 professionals van fer arribar la veu de la garnatxa a tot Catalunya.
!–akiadsense–>
En ple apogeu de la garnatxa a Catalunya, aquest 2018 (de l1 al 14 d’abril) s’ha celebrat la sisena edició del concurs internacional itinerant Garnatxes del Món, que s’ha fet per primera vegada a Catalunya. Els actes relacionats amb aquest esdeveniment, segons la Generalitat, han servit per donar a conèixer el país i les zones vitícoles. No obstant això, aquest concurs internacional que ha tingut a la Terra Alta com a epicentre va generar més expectatives que no pas resultats. Va aplegar, això sí, més d’un centenar de professionals de 15 nacionalitats i va comptar amb la participació de més de 800 vins de diferents països. S’havia plantejat com “una gran oportunitat per a projectar al món la riquesa de la producció vitivinícola catalana i la diversitat cultural del país”. La comissió organitzadora va estar encapçalada per la DO Terra Alta, i participada també per l’Incavi, l’Associació Terra de Garnatxes i el Consell Comarcal de la Terra Alta. Des del Consell Regulador de la DO Terra Alta es van aventurar a afirmar que la designació de la Terra Alta com a seu de Grenaches du Monde 2018 va suposar “una oportunitat per destacar el valor enoturístic tant de la Terra Alta com el de la resta de Catalunya”. També s’esperava que la celebració d’aquest concurs tindria “un impacte molt positiu per les empreses, especialment per les de la comarca de la Terra Alta. Sector serveis, empreses lligades al turisme i sobretot el sector vitivinícola de la comarca (sector que no deixa de créixer) tindran un important impacte econòmic, a més del ressò mediàtic”.
El president de Terra de Garnatxes, Joan Ignasi Domènech, compara el futur de la garnatxa amb els bons castells, ja que “tenim una bona pinya, una bona soca, un bons pilars i ara uns anxanetes valents”. En declaracions a Vadevi afegeix que “hem posat les bases perquè les regions més productores i elaboradores de vins de qualitat de garnatxa del món (Châteaneuf-du-Pape, Rosselló, Sardenya, Aragó i Catalunya) estem en contacte permanent i treballant en dos comissions, una tècnica i l’altra de comunicació, en les quals tant organismes oficials com entitat sense ànim de lucre estem treballant i dissenyant accions”.
Domènech considera que la garnatxa s’emmarca en “una cultura i una tradició mil·lenària, un clima mediterrani, uns paisatges que ens uneixen i que fan de soca. Uns pilars de feina ben feta i de treballar pel conjunt amb generositat, i sobretot una joventut que torna i que pot viure de la terra i que ho fa amb una mirada optimista valorant la terra, el medi ambient i les varietats autòctones”. En aquest sentit, el president de Terra de Garnatxes afirma que “només hem de veure com aquest treballs, aquestes accions, es visualitzen en aquest moments en l’increment de superfície plantada, en l’elaboració de vins monovarietals de garnatxa i les seves mutacions, en la presència als mitjans de comunicació, en les puntuacions a les guies de vins, en la presència de la garnatxa a la majoria de premis i concursos i, sobretot, el que més valoro és la presència a les cartes dels restaurants i locals especialitzats i una major acceptació entre el consumidor de vi. Era impensable veure la paraula garnatxa fa poc a les millors cartes de vins del nostre país i veure com ja es demana una copa de garnatxa en lloc d’una copa de vi”.
!–akiadsense–>
Terra de Garnatxes, segons Joan Ignasi Domènech, es va crear el 2008 “amb l’objectiu clar de donar a conèixer i posar en valor arreu del món la varietat mediterrània per excel·lència”. Afegeix que “vam crear un discurs honest i real, però clar i potent alhora, que descrivís com la garnatxa era el clima mediterrani en forma de vi”. Es van marcar una sèrie de accions a nivell local i internacional, participant en les fires internacionals com a varietat, organitzant master-tastos amb els millors sommeliers i MW a Tokio, Nova York, Zurich, Düsseldorf o Copenhagen. Es va crear el panell de tast oficial amb l’Incavi amb professionals molt qualificats i tastant més de 70 vins garnatxes 100% a cegues per trobar els descriptors varietals…
Diumenge passat Terra de Garnatxes, formada pels cellers Clos Figueras, Edetària, Finca Viladellops, Lagravera, La Vinyeta i Vinyes Domènech, va presentar La Garnatxa Valenta, un vi solidari fruit de l’aportació de les millors garnatxes d’aquests sis cellers. Els beneficis del vi van destinats al projecte Para los Valientes de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que treballa per crear el centre oncològic infantil més gran d’Europa.
