!--akiadsense-->

Joan Santó és responsable de la vinya i el vi d'UP des de l'any 2000
Joan Santó és responsable de la vinya i el vi d’UP des de l’any 2000 | Foto: Unió de Pagesos

!--akiadsense-->

Joan Santó és el responsable nacional de la Vinya i el Vi d’Unió de Pagesos des de l’any 2000. Vint-i-un any al capdavant d’un sector al qual hi dedica el seu dia a dia, com a pagès i viticultor treballant diverses hectàrees de vinya i olivera al seu Penedès natal. Afiliat al sindicat des de 1989, fa balanç de la feina feta a pocs dies de les properes eleccions agràries on el sindicat hi presenta candidatura, destacant l’any especialment difícil que ha viscut la pagesia, i reivindicant per al futur un major reconeixement del pagès que li permeti guanyar-se millor la vida cobrant més, entre d’altres, pel seu fruit.

Les eleccions arriben en un moment complicat per tothom, també per la pagesia que ve patint molt en els últims mesos. Què s’ha fet des d’UP en els últims mesos en suport del sector?

Han estat uns mesos molt complicats i entre els efectes de la Covid, l’afectació del míldiu i altres circumstàncies, el pagès ha patit molt. Vivim una situació extraordinària que ens ha fet pensar i activar solucions extraordinàries. Per exemple, les ajudes per la verema en verd, que han vingut de la Unió Europea, són fruit del treball de molts anys i estàvem preparats per si malauradament alguna situació excepcional demanava posar-les en marxa. Així va ser l’any passat i les vam poder activar d’una forma àgil i ràpida. L’altra mesura té a veure amb les ajudes per l’afectació del míldiu, que en aquest cas venien de fons espanyols. El que no hem pogut aconseguir, i ens demanarà més temps i esforços, és activar l’assegurança pels afectats per aquest fong que, malgrat és una ajuda que determinades comunitats autònomes del sud de l’Estat com Andalusia o Extremadura ja tenen, a Catalunya no encara no s’han pogut aprovar.

A part de lluitar per consolidar aquestes mesures com l’assegurança, quins altres objectius té UP per als propers anys?

Està clar que hem d’estar al costat del pagès i pagesa en el seu dia a dia, això és l’objectiu principal. I entre tots, plantejar-nos un canvi de mentalitat. Hem de canviar l’ordre de les coses: ara, collim el raïm, fins i tot elaborem els vins, i després pensem què en farem, de la matèria primera o el producte acabat. Fem-ho a l’inrevés, és a dir, pensem què vol el mercat i el meu client i donem més valor al producte que elaborem. No pot ser que el raïm sigui la part més dèbil de la cadena, el que es paga a un preu més baix. I això ara mateix està passant, tan amb els vins amb DO com els que surten sense DO.

En aquest sentit, incrementar el preu que es paga pel raïm podria ser un punt de partida?

Ho ha de ser. Estem en un moment en què el consumidor exigeix conèixer la procedència i l’origen, i s’ha d’aprofitar per donar més valor al raïm. Ara mateix el preu del producte no compensa els esforços que fem per produir-lo. Jo sóc pagès, i no em guanyo la vida. Per tant, hem de reivindicar la figura del pagès i fer pagar bé la matèria primera: el raïm blanc s’hauria de pagar mínim a seixanta cèntims, i les varietats negres, al voltant de l’euro per quilo.

En paral·lel a això, crec que també cal afavorir l’especialització, és a dir, fugim del “tots podem fer de tot” i donem més valor a una varietat, si per exemple dona millors resultats a un o altre territori, i contribuïm que cada regió de vins o fins i tot cada celler tingui la seva personalitat pròpia. Estic segur que amb aquest punt de partida, serà més fàcil generar sinergies amb la resta d’agents de la cadena de valor i obtindrem resultats més òptims en tots els sentits possibles.

Què pot fer UP pels pagesos i pageses de Catalunya?

La situació del pagès ha degenerat molt en els últims anys, hem caigut en males dinàmiques que fan que com es paga poc, es produeix més. I aquesta no és ni de molt la millor sortida pel pagès ni pel producte. Per tant, la nostra principal funció ha de ser la de donar suport als viticultors en tots els sentits possibles. Estar al costat, per exemple, de qui vulgui produir, elaborar i comercialitzar tota la seva producció i que ho pugui fer amb garanties; i també afavorir una major diversificació que permeti que més cellers puguin comprar raïm i vi; que hi hagi més empreses que en comercialitzin. No pot ser que el sector estigui en mans de dos o tres empreses compradores que fan un abús de poder dominant. I això no dona solucions de continuïtat la sector.

Quin futur té Joan Santó al sindicat?

Em vaig afiliar a Unió de Pagesos l’any 1989 i porto com a responsable de la vinya i el vi des de l’any 2000. Crec que ha arribat el moment de fer relleu als càrrecs de responsabilitat, de manera que veterans com jo puguem seguir donant suport a les noves generacions, que venen amb noves idees i noves maneres de fer. Ara són ells els qui han de tirar del carro. Els joves són el futur del sector, i entre tots hem de vetllar per una millor situació general de la pagesia al nostre país.

Nou comentari

Comparteix