Juan Fernández-Cuesta és des de fa 14 anys crític de l’ABC i des d’en fa 9 i pel mateix diari publica una guia de vins.
En la del 2014 els tres primers vins eren catalans. En la del 2015 dels cinc primers, tres, també ho eren.
Diu que això mai li ha suposat cap problema amb el diari “a l’ABC confien en mi, una altra cosa és el que em diuen els lectors”. Somriu quan ho explica, però no vol entrar en detalls.
Ara bé, no té mesura alhora de lloar els vins de Catalunya: “Són excel·lents, meravellosos, fantàstics. Contenen la natura del terroir, les vinyes són increïbles, la diversitat és única…”.
Més enllà dels adjectius qualitifcatius, Fernández-Cuesta teoritza sobre la bona qualitat del productes vitivinícoles de Catalunya i assegura que l’amor a la terra n’és el secret. “Tot consisteix en ser fidel, respectar allò que et dona de menjar i ser capaç de treure el màxim partit en funció de les circumstàncies”, afirma.
“És que teniu de tot” diu, i afirma que a diferència de la Rioja o Ribera de Duero que tenen un model de vi molt clar amb poques sorpreses, a Catalunya la diversitat “és increïble”.
Així i tot però, a casa nostra el vins que més es consumeixen són precisament els Rioja i el crític de l’ABC té clar que és per desconeixement però també pel pes de Barcelona i dels grans distribuïdors que hi operen.
“A les grans ciutats passa això, a Madrid i Sevilla els vins que es serveixen no són els més propers, o els propis, si es vol dir així, sinó els que els grans distribuidors posen sobre la taula amb preus rebentats”, diu. I anima a tothom a demanar vi català en anar al bar o al restaurant, com a mesura de canvi de tendència.
Sobre el procés català, ell diu que no influeix per res en la percepció que se’n té a l’Estat. No es planteja si hi pot haver una certa animadversió en aquest àmbit.
Admet que la situació política pot haver “impulsat” alguns vins espanyols en detriment d’alguns catalans, però en general, diu, que un bon amant del vi “no pensa en política si té l’oportunitat de prendre un vi de carinyena del Priorat, per exemple, o de garnatxa de la Terra Alta”.
