!--akiadsense-->
Salvador Puig, director general de l’INCAVI s’ha mostrat “sorprès” en declaracions a VADEVI.cat, per l’anunci de la DO Penedès. En un comunicat públic asseguren que el Bru de Gramona serà el setè Vi de Finca de Catalunya, el segon d’aquesta denominació.
Puig assegura però que l’únic anunci que es pot fer és que s’han iniciat el tràmit per aquest reconeixement i un treball previ conjunt entre el celler i l’INCAVI per aconseguir l’aprovació definitiva.
D’altra banda, Puig recorda que “aquest és un procediment molt llarg, que es fan un mínim de 3 visites a la finca per comprovar que compleix tots els requisits i que s’hagi presentat la sol·licitud no implica forçosament que finalment es conedeixi aquest reconeixement.
Així i tot el director de l’iNCAVI aplaudeix la inciativa i considera “molt positiu que la DO Penedès impulsi un nou Vi de Finca i que una empresa com Gramona hi aposti. I per tant hi donem suport”.
“Ara bé, és impossible que pugui ser el setè Vi de Finca. Com a molt serà el novè, perquè n’hi ha dos que estan acabant la tramitació. Un procés que s’ha fet del tot discretamentent” afegia Puig.
El mes de maig de 2016, Xavier Agell, coordinador de l’INCAVI, anunciava la incoporació de tres nous vins a la màxima categoria concedida per l’administració catalana. El primer que ja es va donar a conèixer és el 3.9 del Celler Abadal i els altres dos, segons l’anunci del mateix Agell seran del Priorat.
Recordem que el reconeixement de Vi de Finca concedit pel Departament d’Agricultura, a proposta de l’INCAVI, exigeix unes característiques singulars i climàtiques. Distingeix els vins de raïms procedents d’una mateixa finca en propietat, que segueix uns protocols més exigents per part de la DO, quant a producció, rendiments i puntuacions per a la seva qualificació. Així, en una escala de qualitat a nivell català es poden considerar a dalt de tot.
L’elit del vins actual està formada per Clos Mogador, Mas de la Rosa de Vall Llach, Teixar de Vinyes Domènech, Arnau Oller d’Heretat Oller del Mas, quatre de Jean Leon, el 3.9 d’Abadal.