La Denominació d’Origen Qualificada (DOQ) Priorat, que empara 120 cellers i compta amb 2.214 hectàrees en producció, no vol haver de mirar tant cap als Estats Units. Allí hi exporta mig milió d’ampolles, xifra que suposa al voltant del 10% de les seves vendes a l’exterior. Un líder en volum -no en facturació- que trontolla per la política erràtica dels aranzels, que han arribat a fer caure més d’un terç de les vendes en gravar-les amb un 50%.
La contracció del mercat estatunidenc, però també la incertesa comercial a escala global i un context geopolític ple de turbulències han tornat a posar damunt la taula de la DOQ Priorat l’eterna assignatura pendent de diversificació de mercats.
Fil a l’agulla
El Consell Regulador de la DOQ prepara un pla estratègic de comunicació internacional “per donar eines de treball als cellers i que els sigui més fàcil d’expandir-se”, explica el seu president, Jaume Balaguer en declaracions a Vadevi. De moment, dues agències especialitzades, una d’Àustria i l’altra a Suïssa, ja “dissenyen què hem de dir, com i a qui” per reduir la dependència cap als Estats Units i obrir-se més als mercats europeus i asiàtics.
L’elecció de les agències que dissenyen aquest pla de comunicació és prou significativa: Suïssa és el client que aporta més rendibilitat per ampolla. Distribuïdors especialitzats com Nüesch Weine seleccionen cellers del Priorat per al mercat suís i valoren especialment la seva capacitat de complir amb estàndards alts de qualitat i sostenibilitat. De fet, els països del centre d’Europa són els principals compradors dels vins del Priorat, tant en volum com en facturació.
Està previst que el pla sigui un full de ruta per a enfortir, diversificar i obrir nous mercats amb una bateria d’accions, que es presentaran a partir del mes d’abril del 2027.
De projecció exterior no n’hi falta a la DOQ Priorat: està present en una cinquantena de països i exporta al voltant de la meitat de la seva producció, tot i que puntualment s’ha arribat al 80%. Aquest 2026, la demanda dels Estats Units s’ha refredat força a causa, sobretot, del segon mandat del president Trump, però el mercat ja mostrava símptomes d’esgotament abans.
Resistint l’envestida
Globalment, les vendes de la DOQ Priorat aguanten bé el cop, gràcies a una producció limitada i una adaptació constant a un entorn cada cop més saturat i exigent. Han retrocedit al voltant del 2% durant el 2026, una davallada moderada, sobretot si es compara amb la caiguda de més del 30% de mitjana que calcula el sector.
La fotografia és plena de matisos, perquè “el preu mitjà per ampolla es manté i ha millorat”, assevera Balaguer. A més, puntualitza, segons les xifres de la DOQ de l’últim trimestre, el consum també repunta Catalunya amb un increment del 7%.
A tot això, cal sumar-hi els reptes del canvi climàtic. Enguany, la verema ha donat al voltant dels 5 milions de quilos, mig milió menys que el 2025 a causa de les temperatures extremes que han accelerat la maduració i han minvat el pes del raïm. Els cellers han hagut d’avançar força la verema i adaptar els horaris a les hores més fluixes de calor, però la qualitat de la collita és excel·lent gràcies a les pluges primerenques.
Les noves condicions climàtiques, amb sequeres i calorades, han provocat canvis en el reglament de la DOQ Priorat, amb ajustos temporals a les graduacions alcohòliques durant dues campanyes seguides. El passat 21 d’octubre, el BOE publicava l’últim reglament, en què, tal com es va fer en la campanya 2025-2026, es torna a reduir el grau alcohòlic natural del raïm. A més, també es redueix el grau adquirit en determinats vins blancs i rosats. La nova normativa ja és vigent fins al 31 de juliol del 2027, però encara està pendent de registrar a la Comissió Europea.
Els elaboradors aprenen, doncs, a conviure en un context global turbulent i amb els efectes del canvi climàtic. Mentre apliquen la recepta de sempre: prioritzar la qualitat sobre la quantitat i el valor per damunt del volum. Balaguer conclou: “Ara es tracta d’explicar-la bé on calgui per diversificar els nostres clients”.
