Un centenar de viticultors han participat presencialment en la vuitena Jornada de la Vinya i el vi, organitzada per JARC, i que ha tingut lloc a Subirats. La trobada, que ha permès escoltar diverses veus autoritzades, ha analitzat les perspectives del sector vitivinícola i la seva adaptació al canvi climàtic.

S’han pogut seguir conferències i taules rodones on hi ha participaren, entre d’altres, la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells, el president de l’AECAVA, Damià Deàs, el cap de la sectorial de la vinya de JARC, Jaume Domènech o el secretari general de la DO CAVA, Alexandre Comellas. De nou s’ha posat sobre la taula que el preu del raïm continua sent un dels principals problemes que afronta el sector, un factor que consideren directament relacionat amb l’excés de producció i un repartiment desigual dels beneficis entre les baules de la cadena de valor.

En aquest sentit, Jaume Domènech ha volgut compartir una possible sortida per fer front a aquesta problemàtica històrica i ha proposat allargar els processos de replantació entre 8 i 10 anys per reduir els estocs, cosa que comportaria tenir entre 5.000 i 6.000 hectàrees en descans i permetria reduir l’estoc. 

A més a més, alhora que reduir estocs, es considera important la unitat a l’hora d’actuar i posar en valor la producció catalana, millorant la comunicació, i d’aquesta manera augmentar les vendes. La nova normativa del cava guarda i cava guarda superior reduirà el rendiment, i segueix aquesta línia, comentava Alexandre Comellas, secretari general de la DO Cava.

Comellas ha explicat com el Pla Estratègic del Cava fa una aposta per la qualitat, la valorització del producte i la sostenibilitat i el vincula més al territori. Una de les principals novetats presentades han estat les condicions de la nova normativa del cava de guarda superior, que entrarà en vigor al gener del 2022. Les inscripcions podran ser per parcel·les, i s’hauran d’haver efectuat entre el novembre de 2021 i el juliol de 2022, seguint una sèrie de nous requisits, que ha revelat Alexandre Comellas. A partir d’aquesta data, les vinyes hauran de tenir un mínim de 10 anys i ser certificades ecològiques (o haver iniciat els tràmits la pròxima verema 2022), i el rendiment per hectàrea es redueix a 10.000 kg, un volum que no es pot superar en cap cas o es perdria la qualificació.

Per la seva banda, Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA especialista en viticultura i canvi climàtic i professor d’Ecologia de l’UAB, que afirma que “es disposa de coneixements i eines per l’adaptació i la mitigació al canvi climàtic, però cal emprar-les decididament.” Perquè les previsions, segons Savé, apunten un augment de les temperatures mitjanes entre 1,1 i 3,6ºC el 2100. 

“No totes les varietats de vinya es podran adaptar, hi ha algunes especialment resistents als fenòmens que ens porta el canvi climàtic i, en cada cas s’ha d’estudiar les característiques de cada territori per escollir aquelles que poden funcionar millor. Per això, explica Savé, comptem amb l’Informe sobre el Canvi Climàtic i ambiental a la Mediterrània actual i riscos per al futur. A Catalunya es disposa de moltes eines que permeten obtenir informació sobre temperatures i aigua, que és l’altre gran repte al qual ens enfrontem al Mediterrani, però cal que les administracions les facin arribar als viticultors.

La cloenda ha anat a càrrec de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del DACC, que ha recordat que Catalunya té competències en el control, la inspecció, i sanció dels incompliments de la Llei de la Cadena Alimentària, que es troba en la recta final de la seva aprovació, i ha destacat la importància d’equilibrar la cadena de valor, per aconseguir que la viticultura resulti atractiva per als joves, una qüestió en la qual també han insistit JARC i altres ponents.

Nou comentari