!–akiadsense–>
Un tuit del que fou Secretari de Comunicació de la Generalitat Josep Martí, ha encetat un debat a Twitter sobre la importància de l’honestedat de les etiquetes del vi.
Concretament la seva queixa era Fins als nassos del vi normalet i dolent amb nom original i etiqueta vistosa que inunda els lineals de totes les botigues.
Ràpidament ha rebut resposta per part de l’editor del Time Out, Eduard Voltas que ha assegurat que en els súpers només compro clàssics, precisament per evitar caure en l’engany.
!–akiadsense–>
Es dedueix per tant, que en algun moment tant Voltes com Martí han comprat vi triant-lo per l’etiqueta, el que suposa un èxit des del punt de vista del màrqueting ja que ha aconseguit que l’etiqueta hagi estat un bon reclam més enllà de la marca o de la Denominació d’Origen.
El sector del vi, per tant, no és aliè a les estratègies de màrqueting que al final el que pretenen és vendre un producte determinat.
La dissenyadora Lulú Soto explicava en una entrevista a Vadevi.cat que “El vi està de moda. La gent en parla. Tant si t’agrada el vi com si no, l’etiqueta és una porta d’entrada. Per escollir-lo i per ser tema de conversa. Els dissenyadors en general podríem dir que som les ‘putes del sistema’ i també en el vi hi ha d’haver una seducció en la imatge perquè el compris”.
Però afegia que “una etiqueta és bona si és capaç de reflectir bé el producte. Com sigui. Una etiqueta excelsa i impecable des del punt de vista del disseny, per a un vi dolent pot ser una mala etiqueta. Hi ha d’haver una línia de connexió entre l’etiqueta i el producte, és una qüestió d’honestedat”
En aquest mateix sentit s’expressava Joan Josep Bertranque des de fa anys es dedica només a dissenyar etiquetes de vi. “L’etiqueta ha de ser honesta i no ha de crear expectatives irreals. No ha d’enganyar, no pot ser que una etiqueta que evoqui a un vi jove, fresc i lleuger serveixi per explicar un vi envellit amb bóta, complex i contundent, per exemple”, explica.
S’hi suma Isabel Muñoz, responsale d’Anchor a Falset que es dedica al disseny i a la impressió d’etiquetes que en declaracions a Vadevi.cat, explicava que sap d’algun cas en que “davant la impossibilitat d’elaborar un vi de més qualitat, la inversió es destina a l’etiqueta i al màrqueting. Es ven tota l’anyada i la temporada següent es canvia el disseny i fins i tot el nom del vi per tornar-lo a vendre”.
Així i tot Muñoz assegura que malgrat tot, “hi ha més vi bo amb males etiquetes o amb etiquetes poc cuidades que no pas a l’inrevés” i per tant convida al consumidor a refiar-se d’un bon disseny.
Al final, del que es tracta no és de triar bé el primer cop. Sinó de tenir criteri suficient a l’hora de repetir.
!–akiadsense–>
