Catalunya gaudeix d’una de les varietats de raïm que més fàcilment s’adaptarà al canvi climàtic. Es tracta de la garnatxa, habitual a les DO Empordà, Montsant, Priorat i Terra Alta. El III Congrés Mundial Canvi Climàtic i Vi que se celebra a Marbella ha tingut un dels moments àlgids amb la Classe i Tast Magistral de Pancho Campo, Master of Wine (MW), organitzador de l’esdeveniment. Aquest professional defensa la garnatxa com “una varietat clau per la seva capacitat d’adaptació”. “És un raïm “camaleònic capaç d’oferir grans prestacions arreu”, sigui a Catalunya, Espanya, Estats Units, França i Austràlia.
Segons enòlegs i crítics com Claude Bourguignon, i Pancho Campo, la garnatxa, a diferència de l’ull de llebre o el pinot noir, té un gran problema d’imatge i reconeixement internacional. Tanmateix, comenten, la indústria se n’adona cada cop més del seu valor per adaptar-se a dures condicions climàtiques i de la seva gran relació qualitat-preu, i del suport de personalitats com Robert Parker”, ha explicat el MW. Els experts han assenyalat que té un notable acolliment al mercat del vi, especialment en els emergents com Xina. La garnatxa, ha reblat, té la virtut d’aconseguir vins negres, blancs o dolços que poden acompanyar perfectament tot tipus de plats.
Altres assumpte clau en la relació de l’escalfament global amb el vi és l’embotellament. En aquest sentit, la britànica Nicola Jenkin, directora de la Categoria de Begudes de Waste Resources Action Programme ha posat una atenció especial en “aspectes que s’obliden amb freqüència. Creu que s’ha d’avançar cap a disminuir el pes de les ampolles, especialment en els vins espumosos. A més, ha fet una aposta pel vidre verd per la seva “sostenibilitat i millor reciclatge” i no descarta el plàstic “pel seu poc pes i funcionalitat al mercat”.
El nord-americà Patrick Spencer, director Executiu de Cork Forest Conservation Alliance, ha defensat l’ús del suro sobre altres materials com el plàstic o l’alumini. “Els boscos són els que presenten més biodiversitat del planeta i s’obté en un procés natural”, afirma. Segons els darrers càlculs, “hi ha suro suficient per a la indústria del vi per als propers 100 anys”, ha conclòs.
Pancho Campo a l’INCAVI FOTO: INCAVI
