La presència de més vins catalans a les cartes dels restaurants del país és un fet palpable. S’està donant un tomb a una situació fins ara surrealista i única al món com és la minça presència de referències del Principat als establiments. Només el 27 per cent del que pot trobarse a restaurants i al comerç són vins de la terra. De mica en mica s’avança. Una de les proves fefaents és el certamen Cartaví, que organitza anualment l’Associació Vinícola Catalana conjuntament amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi i l’Associació Catalana de Sumillers. Fins a cinc-centes vuitanta cartes es van presentar en la quarta edició, la de 2010, on es va observar un notable augment de les referències del territori, especialment de blancs i rosats. L’augment respecte a l’edició anterior va ser d’un 15 per cent.
Totes les cartes van passar una rigorosa anàlisi per part d’un jurat multidisciplinari, sent imprescindible per a la seva valoració haver presentat la carta real del restaurant i escrita en català. Altres paràmetres valorats van ser la presència majoritària de vins i caves catalans, així com vins de les Denominacions d’Origen més properes al restaurant o la relació qualitat-preu, entre d’altres.
La recerca de la normalitat no és quelcom que tothom veu de la mateixa manera. Fa una setmana, La Gaceta, diari del Grup Intereconomía, criticava amb duresa la carta del restaurant Petit Comitè de Fermí Puig per separar en la seva carta els vins catalans de la resta. Però hi ha d’altres restaurants que han fet la mateixa aposta. En són exemples Ca La Nuri Platja i El Pla de la Garsa de Barcelona, i El Celler de Matadepera. Negrefum, de Vilanova i La Geltrú, de l’actor Sergi López, va més enllà i en el seu celler només hi ha vins catalans.
Ca la Nuri Platja és un dels restaurants catalans que aposta clarament pels vins de la terra i que separa en la seva carta els vins catalans de las resta dels de l’Estat i dels d’arreu del món. Michel Bermúdez n’és el sommelier. La carta de vins s’organitza “amb ordre de proximitat, des de vins generosos, passant per escumosos, blancs, rosats, negres i dolços. Darrerament s’ha efectuat una ampliació, oferint una àmplia gama de gin&tònic per començar o per acabar l’àpat”. “Partíem d’una carta d’unes 30 referències el juny de 2010, quan em vaig incorporar a l’equip de Ca la Nuri Platja, la majoria catalanes. El setembre de 2010 vaig començar a estructurar la carta en “Vins de Catalunya” i “Vins Fora de Catalunya” sempre apostant pel “producte de proximitat” , fins els d’arreu del món, com a concepte cultural de donar a conèixer i apropar aquesta fita”. La proximitat és un dels conceptes que també remarquen fonts del Celler de Matadepera per a justificar el seu model de carta.
Bermúdez creu que s’ha de potenciar el producte català, el més pròxim i mantenir la porta oberta als vins de terres més llunyanes. En general, hi ha hagut bona acollida, “encara que d’opinions n’hi han de tots colors, però mai barregem la guerra política amb la guerra cultural sobre el vi, i els nostres clients queden satisfets segons les seves necessitats i la nostra oferta. No tenim constància de queixes”.
El sommelier pensa que es consumeix poc vi català per falta de confiança “en nosaltres mateixos i per un passat molt marcat per Rioja, Ribera del Duero, etc… també agreujat per les modes creades per marques o persones amb renom”.
Un altre model de promoció del producte autòcton és Vins de Catalunya. L’empresa potencia el consum de vi català dins dels restaurants del Principat. Per fer-ho, s’ofereix una carta atractiva pels clients, de rotació trimestral, i amb la qual es facilita una gestió professional de les referències del país. Josep Maria Roldan, uns dels promotors, explica que ja són 100 els restaurants catalans, i dos els andorrans, que s’han afegit al projecte. “La majoria són de gamma mitjana i no disposen de sommelier”. Roldan remarca que la idea “té una molt bona acollida atès que es dóna una carta exclusiva de vins catalans que es complementa amb la ja disponible i on hi cap tot, i on el 90 per cent del que es proposa és de fora del Principat. La carta ha servit per difondre les referències del país i per aconseguir que la clientel·la dels establiments conegui la qualitat i quantitat del producte català”. “El consumidor ho agraeix, perquè se li obre tot un ventall de possibilitats”. El responsable de Vins de Catalunya, però, diu que s’ha de lluitar contra un element de gran pes, com són les distribuidores, que “porten riojas a preus escandalosos i fins i tot per sota del preu de cost. N’hi ha que al restaurador li surten a 0,86 cèntims d’euro”.
L’Institut Catala de la Vinya i el Vi, cadenes de supermercats com Bon Preu, mitjans de comunicació com Vadevi.cat i Cupatges, han contribuït a millorar la presència de vins catalans al mercat. Sense oblidar la tasca de les diferents denominacions d’origen del país i els consells i entitats turístiques i l’aposta de molts cellers per l’enoturisme. Un altre cas és Slow Food, una associació internacional sense finalitat de lucre nascuda el 1986 com a resposta a la invasió homogeneïtzadora del “fast food” i al frenesí de la “fast life”. La seva filosofia es basa en la defensa del plaer gastronòmic i en la recerca de ritmes vitals més lents i meditats.
Imatge d’una de les taules del Petit Comitè FOTO: PETIT COMITÈ
