L’enginyer agrònom Mario de la Fuente Lloreda és gerent de la Plataforma Tecnològica del Vi d’Espanya, PTV i investigador contractat en Viticultura i Enologia a la Universitat Politècnica de Madrid, UPM. De la Fuente avalua quin és l’estat actual del sector vitivinícola, sigui des de la seva visió i missió de la PTV, o amb la mirada com a investigador i professor. “El sector s’enfronta a diversos reptes d’ara fins al 2050″, destaca, i en detalla alguns com la necessitat d’adaptar-se als canvis que ens està portant el clima. “Per a continuar sent un sector agrícola important i sostenible, cal que sigui flexible i adaptar-se als canvis futurs”, apunta; i en aquest sentit insisteix en la importància de repensar models, perquè el dèficit hídric pot ser un dels problemes més importants als quals s’enfrontarà el sector en els pròxims anys. “Tenint en compte que serà difícil competir per la quantitat d’hectàrees i cultius, ens hem de posicionar per la important aposta que hem fet per l’ecologia i la sostenibilitat”.
- Quan neix la PTV i amb quins objectius?
La PTV neix el 2011 sota l’empara de la convocatòria d’ajudes a les Plataformes Tecnològiques del Ministeri de Ciència i Innovació liderat, aleshores, per la ministra Cristina Garmendia. Dos anys més tard, el 2013, es constituïa com a associació empresarial sense ànim de lucre amb entitat jurídica pròpia liderada per la Federación Española del Vino (FEV), Bodegas Matarromera i Grupo Rioja, juntament amb 12 vocalies més d’entitats del sector cellerer, centres de recerca i universitats íntimament vinculades amb el sector vitivinícola.
- Precisament, una de les principals funcions de la PTV és la de generar una agenda estratègica, que es renovarà entre finals d’any i principis del 2025, i que ja serà la quarta. Com valora l’evolució d’aquest projecte?
L’Agenda ha tingut sempre una evolució molt positiva, penso que cada edició ha estat més completa que l’anterior, amb reptes tecnològics molt detallats i apassionants i capítols i aportacions d’altres entitats afins, que la completen i complementen. Aquest any, gràcies a l’estreta col·laboració amb l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya, l’OIVE, s’ha fet un document amb els comentaris i les aportacions de tot el sector vitivinícola de l’Estat, la qual cosa li atorga una robustesa i visió global. A més a més, el text ha passat pel Comitè Científic Internacional de la PTV, a través del qual s’ha pogut perfilar algun repte tecnològic clau del nostre sector a escala internacional, cosa que és realment important, al meu entendre. Esperem que la propera agenda (la qual es començarà a treballar l’any vinent) segueixi aquesta mateixa evolució.
- Han introduït recentment l’àrea de Digitalització a les sis existents: viticultura, procés, producte, sostenibilitat i canvi climàtic, salut i economia vitivinícola. Per què? Pensa que les sis àrees anteriors segueixen sent vàlides per separat o hi podria haver unificacions per fer més operativa la Comissió tècnica de la PTV?
Afortunadament, la PTV evoluciona i creix. Al meu entendre, les sis àrees preexistents continuen sent necessàries i vàlides, ja que ni de lluny no s’han resolt tots els reptes i necessitats del sector plantejades. Aquesta nova àrea de digitalització respon a les necessitats de la societat i del sector vitivinícola, d’estudiar la innovació en aquesta temàtica i aportar el coneixement, cosa que els nostres socis ens demanen sovint amb relació a la gran oferta de tecnologies digitals que circulen al voltant del vi. Calia dotar una estructura de la PTV que abordés aquests reptes tecnològics digitals en matèria d’innovació. Des del meu punt de vista, de cara a millorar l’eficiència de l’operativa interna, hem d’insistir en l’eficiència de la transversalitat entre àrees que aborden reptes tecnològics comuns. Necessitem més comunicació i coordinació, però les àrees i els grups de treball electrònics han demostrat ser un mètode efectiu per a dinamitzar projectes.
Els principals reptes als quals s’enfronta el sector del vi
- Quins creu que són els reptes més grans del sector vitivinícola espanyol per als anys 2030 i 2050?
Molts dels reptes per al 2030 i, que segurament seguiran presents vint anys després, al 2050, ja es mencionen en la nostra agenda actual. Destacaria, per exemple, la urgència d’adaptació al canvi climàtic del cultiu (varietats i portaempelts, gestió d’insums, etc.) en les nostres condicions, cosa que significa una menor disponibilitat hídrica per a l’agricultura de cultius d’estiu.
També la importància d’entendre l’impacte de la biodiversitat de la vinya/celler en la producció vitivinícola, i com comentàvem fa un moment, la digitalització i optimització de processos a tota la cadena de producció vitivinícola per tal que l’estudi de totes les dades generades ens condueixin a models d’eficiència al celler, tendències i models predictius de consum i demanda de productes, o de predicció de rendiment, control de malalties, traçabilitat del producte i seguretat, etiquetatge, etc. També entenem com un gran repte donar resposta a les necessitats del consumidor des d’un enfocament més aviat holístic: potenciar l’enoturisme i els nous productes demandats, la preservació de vinyes com a paisatges naturals singulars, biodiversitat, sostenibilitat i foment del desenvolupament rural i teixit empresarial rural de l’activitat agrícola, sector molt important al nostre país.
- Si es posa el barret de professor i investigador, com ho veu: creu que el sector s’ha d’adaptar per continuar fent el mateix, o renovar per a seguir sent punter en àmbit internacional?
Indubtablement per continuar sent un sector agrícola important i sostenible, ha de ser flexible i adaptar-se als canvis futurs. Cal tenir molt en compte les petites tendències presents, i seguir-ne l’evolució, ja que poden marcar les prioritats del consumidor en un futur a mitjà termini. El sector ha de ser innovador i renovar allò que no respongui a les necessitats de la societat i dels consumidors i, preservar, allò que ens fa ser un sector agrícola únic i especial.
Posicionar-se com a principals productors en ecològic
- Considera factible el manteniment en el futur, de 980.000 hectàrees de vinya a Espanya?
Des del meu punt de vista, no. Per diverses raons, però la primera és pel tema de la gestió de l’aigua. No crec que amb els escenaris climàtics actuals i la baixa disponibilitat hídrica estival, la vinya sigui la prioritat a l’hora de repartir aigua, per la qual cosa hi haurà zones a les quals el cultiu de la vinya es veurà seriosament compromès.
En aquest sentit, penso que les vinyes han de ser sostenibles, des del punt de vista ambiental, però també econòmic, cultural i social. Crec que, a escala internacional, a més, poc temps ens queda per continuar sent la superfície més gran de vinya del món – Xina ben aviat ens passarà- i, penso que hauríem d’apostar per tenir la màxima superfície de vinya del món sostenible. Ja ho som en l’àmbit ecològic, però jo aniria més enllà en el concepte de vinya sostenible i integrada: seria molt més interessant per a posicionar-se als mercats internacionals tenir aquest concepte lligat a la superfície de vinya avaluada a escala global, a través d’indicadors consensuats internacionalment, és clar.
- Pensa que la legislació actual és prou àgil per permetre l’adaptació del sector vitivinícola al canvi global, i la derivada del canvi climàtic?
Penso que encara hi ha marge de millora a diversos nivells: aplicació i registre de productes fertilitzants, bioestimulants i fitosanitaris, implantació de tecnologies en viticultura i enologia, etc. Un sol exemple, el canvi de varietats més ben adaptades al canvi climàtic per regions productores sota denominació d’origen a EU han de passar assajos multianuals, de vegades duplicats a les diferents administracions per poder passar els diferents registres comercials autonòmics i estatals. Es podria intentar optimitzar aquest procés per la millora de tot el sector.
La clau de l’èxit de la innovació aplicada
- De l’Agenda estratègica vigent es pot veure el gran esforç en investigació, així com la creixent obtenció de recursos econòmics. Pensa que funciona bé aquesta relació privada/públic, quin percentatge de resultats previstos s’han aconseguit?
Crec que en la relació publicoprivada hi ha la clau de l’èxit de la innovació aplicada. No hi ha millor manera de testar una tecnologia o innovació que en les condicions reals de producció i, a més, la transferència dels coneixements generats s’accelera moltíssim en estar directament implicat el sector empresarial.
Des de PTV en aquest darrer pla estratègic (2021-2023) ens plantegem un objectiu molt ambiciós: mobilitzar més de 100 projectes i gairebé 100 M€ de fons publicoprivats per executar-los. Fins al dia d’avui s’han aprovat 48 projectes que han aconseguit mobilitzar gairebé 65 milions d’euros, la qual cosa, malgrat no ser definitius -queda un semestre i uns 19 projectes en avaluació-, veiem com a bons resultats comparats amb els plans triennals anteriors amb 22 projectes / 13M€; 50 projectes/ 34,8M€ i 77 projectes/ 56M€). La tendència, com podeu veure, és clarament positiva.
- Com valora el desenvolupament, la formació i la innovació al sector?
Valoro molt positivament la inversió en innovació i desenvolupament. Crec que és un dels sectors agrícoles que més inverteix en innovació, segons dades de la PTV i altres entitats. Tot i això, pel que fa a la formació, penso que cal seguir fent més esforços i, sobretot que arribi la formació de qualitat al vitivinicultor, aquest és el gran repte de tots els agents implicats.
- Pensa que haurien d’incrementar la seva activitat els actors tecnològics perifèrics però involucrats en el sector de la vinya i el vi (maquinària, robòtica, fitosanitaris, big data, digitalització…)?
Crec que hi ha molta oferta avui dia, el que cal és l’aproximació i la discriminació de les tecnologies ofertes al sector vitivinícola. Fa falta una mica més d’esforç en desenvolupaments tecnològics que serveixin per al nostre sector vitivinícola. No serveix de res que hi hagi molta oferta tecnològica en un tema determinat, si no és d’aplicació versàtil i útil al sector vitivinícola.
