La sommelier Marta Clot, del projecte Vi & Companyia, denunciava fa uns dies haver rebut insults per publicar continguts de vi en català a les xarxes socials. “Di eso mismo fuera de Catalonia a ver quién coño te entiende, a mi hasta en New York hablando español me han entendido, paleta hablando a paletos“, els etzibava entre d’altres missatges un tal Fran Hidalgo. Inicialment es van sentir desanimats, però aviat van decidir fer-ho públic per reivindicar l’ús del seu idioma.
Clot parla amb Vadevi de com va començar la seva relació amb el sector vitivinícola i comparteix reflexions sobre com s’explica i es parla del vi: “Sento que no es pensa prou en la gent jove, hi ha perfils molt potents però utilitzen llenguatges massa tècnics que allunyen i fan elitista un món que no ho ha de ser“, comenta. A través dels seus perfils a Instagram, Twitter o TikTok comparteixen tips o recomanacions sobre coses bàsiques com ara varietats o mètodes d’elaboració. “Hi ha gent que no coneix què és la xarel·lo o que no sap que les bombolles d’un espumós es formen a partir de la fermentació”, comenta.
Marta Clot és sommelier i una de les cares del vi català a les xarxes socials. Com hi arribes, al sector?
Vinc del món de la pastisseria, no del vi, a casa meva no són pagesos ni han elaborat mai vi. De fet, bevíem cava el diumenge i poca cosa més. Un dia vaig veure un curs que es feia a l’Espai Penedès d’introducció al vi, m’hi vaig apuntar i em va flipar el que m’explicaven: ens parlaven del most, de la fermentació, de les varietats que hi ha arreu del país i del món… I em preguntava: ‘Com pot ser que del raïm surti això tant bo?’
Tot plegat va coincidir en una època en què estava a gust a la feina, però treballava moltes hores i em cridava fer un canvi d’aires. El següent pas va ser inscriure’m al CETT i formar-me com a sommelier.
La formació et va inspirar per crear Vi & Companyia?
Vam activar el projecte Vi & Companyia amb en Mike, la meva parella, el passat mes de novembre, al 2020. Jo feia poc més d’un any que havia acabat els estudis de sommelier i treballava al Wine Palace de Sant Cugat, en Mike és xef. Consultàvem sovint diversos comptes que parlaven de vi a les xarxes socials i ens n’adonàvem que la major part dels perfils eren de persones adultes, molts d’ells homes i que els continguts eren sovint snobs i elitistes. Pensava que calia trobar altres maneres de parlar de vi per fer-lo atractiu pels joves.
L’eterna reivindicació del sector: com convèncer al públic jove. I què va passar, després?
Pensàvem en els joves a qui agrada el vi, i no enteníem com en xarxes com l’Instagram, on hi ha una gran quantitat d’usuaris joves, no es parlés de vi de manera àgil, més directa i fàcil. Així que vam començar a pensar què podríem explicar coses del vi que per nosaltres podien ser òbvies, però que molta gent desconeix.
I ho feu utilitzant la vostra llengua materna, el català, decisió que us han criticat amb insults a través de les mateixes xarxes.
Així és. Però nosaltres teníem clar que volíem publicar en català. A part de fer divulgació i del vi entre gent de la nostra edat, trobàvem a faltar continguts en català. Sembla que fer-ho en castellà hagi de tenir més impacte, però per nosaltres està demostrat que no és així. I afegim al projecte aquest component reivindicatiu de la llengua.
Què us diuen o quins comentaris rebeu dels vostres usuaris o seguidor/es?
Molta gent se sorprén en descobrir cellers nous, noves marques de vins… Ens diuen, ‘ostres, no coneixíem que aquí s’hi fes vi o que existís una varietat de raïm que es digués així’, per posar algun exemple. I nosaltres intentem compartir tips, recomanacions, idees per fer el món més proper utilitzant un llenguatge fresc.
Per tant, sí que existeix interès en el vi, entre els joves?
Sí que hi és, però és difícil que se sentin atrets per perfils de persones més grans, que malgrat tinguin molts coneixements, potser no parlen el mateix llenguatge que els joves. Falten persones joves referents a les xarxes que parlin de vi. Cal donar veu a aquesta nova generació que entra amb ganes, amb idees. Personalment, estic coneixent moltes dones joves, enòlogues, sommeliers…, que tenen moltes coses a dir. Escoltem-les!
I a nivell de producte, què demanen o què detecteu que crida més l’atenció?
El vi en llauna, per exemple, podria ser una nova manera d’apropar-s’hi. El Lambrusco agrada, i penso: ‘per què no s’elaboren a Catalunya vins d’aquest estil, que servirien per trencar el gel i poc a poc el jove podria anar madurant el seu paladar?’ Ens ho diuen a través de les pròpies xarxes, a Instagram, o Twitter o també a TikTok, però també durant les activitats que organitzem on no hi falten els vins catalans.
Veiem que a la gent li agrada combinar el vi amb altres coses, i per això ens hem animat a posar en pràctica propostes que van més enllà d’un tast guiat de vins. Rutes culturals, maridatges o altres propostes que combinin el producte amb música, esport… Aquest dissabte, per exemple, organitzem una sessió de vi i ioga.
Com us veieu, en uns anys?
De moment estem compaginant Vi & Companyia amb la nostra feina, però estaria genial poder viure només d’això. De moment, fem difusió i organitzem esdeveniments en col·laboració amb diverses entitats. I també estem començant a oferir els nostres serveis de comunicació a cellers.
