Mas Bertran Nutt Rosat 2015
DO Penedès
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 8,60 €
Tel. 938 990 859
Web: masbertran.com
Als anys seixanta del segle XX, el sumoll era la varietat de raïm negra més estesa al Penedès. Just va ser en aquella dècada quan a la DO es va decidir apostar pels vins de qualitat. Eren els anys en què els vins embotellats anaven guanyant terreny als vins a doll. I una de les decisions que es van prendre, i que a hores d’ara pot semblar sorprenent, va ser excloure el sumoll d’entre les varietats de raïm autoritzades per la DO.
Però les coses no es fan perquè sí. El sumoll es va excloure perquè no en sortien bons vins. Eren temps en que el que comptava era la productivitat dels ceps més que no pas la qualitat del vi elaborat, i el sumoll és una varietat productiva si no se la lliga curt amb una viticultura restrictiva. I aquesta alta productivitat li accentuava els trets característics fins a convertir-los en defectes més que en característiques: el sumoll fa vins de poc color, d’acidesa punyent i aspror marcada, especialment si el raïm es cull sense esperar una maduresa completa, cosa que als pagesos no els agrada pel risc que la podridura i les tempestes de la tardor puguin malmetre la collita.
Uns anys més tard al Penedès es va apostar per les varietats negres internacionals, que aquells anys eren les més apreciades arreu del món. Cap mercat internacional estava preparat per apreciar els vins de garnatxa o carinyena, per posar dues varietats autòctones que a hores d’ara són molt apreciades, així que del sumoll, ni parlar-ne.
Però el món fa moltes voltes, i resulta que el que ara li costa d’empassar al mercat són justament els vins elaborats amb les varietats d’origen francès més conegudes, cabernet sauvignon o merlot, que a més a més, no reflecteixen cap tipicitat penedesenca.
I ha estat aquesta últims anys quan alguns enòlegs, entossudits i clarividents, han decidir recuperar el sumoll. Primer va ser Josep Queralt del celler Heretat Mont-Rubí, i després se n’hi han anat afegint algun més, com Ramon Parera del celler Pardas o els germans Eva i Santi Ventura de Mas Bertran.
Però, esclar, ja no es tracta d’aquelles vinyes superproductives. Ara el que es valora és la qualitat i es conrea per obtenir concentració, finor i maduresa, més que no pas molts quilos de raïm.
En el cas de Mas Bertran, han recuperat una vinya vella, de més de seixanta anys, situada al terme de Masllorenç, ja a tocar l’Alt Camp.
Fer virtuts dels defectes
I què se n’ha fet d’aquella acidesa, d’aquella aspror i d’aquella falta de color del sumoll? Doncs bé, qui ho diu que l’acidesa sigui un defecte? Ans els contrari, si és equilibrada, aporta la frescor que sovint falta als vins mediterranis. Pel que fa al poc color, no és pas un problema en un vi rosat -i menys ara que la moda és de rosats pàl·lids- i l’aspror, tampoc es tan crítica a l’elaboració dels rosats, on el contacte del most amb la brisa -pell i pinyols- que és on hi ha els tanins que aporten l’aspror, és molt limitat.
Tot i això, després de diverses proves, des de la primeres anyades del 2012 i 2013, 100% sumoll, la del 2015 és un cupatge amb un 60% de sumoll i un 40% de garnatxa, una varietat igualment autòctona, però més llaminera. Tot i això, Eva Ventura, responsable tècnica del celler, assegura que “no és una fórmula definitiva, seguiren fent proves i adaptant el cupatge a les característiques climàtiques de cada anyada”.
El color, com hem dit, és de rosat pàl·lid, però sense arribar als gairebé blancs. És de pell de ceba vermella o de rosa (flor) rosa (color). A les aromes domina la llaminadura, maduixa i gerds, que podrien arribar a ser excessives si no fos que es complementen amb una segona tongada de notes més verdes, d’herba fresca i fenc. Les sensacions a la boca també esvaeixen la llaminadura: és fresc, gairebé cítric, però amb sensacions més de taronja que no pas les més agressives de la llimona. Té nervi, passa bé, i malgrat el poc color, té una densitat i estructura notables per tractar-se d’un vi rosat.
Potser sí que als anys seixanta del segle XX va ser una bona decisió excloure el sumoll, però tastant aquest vi, el que és segur és que recuperar-lo a principis del segle XXI ha estat una decisió genial.
