Torres ha adquirit el compromís per aconseguir al 2020 reduir les seves emissions de CO2 d’un 30% per ampolla.Aquesta és la màxima que mou l’empresa del Penedès amb ramificacions a tot el món i que vehicula a través del seu programa Torres & Earth que s’ha presentat aquest dijous a Barcelona.
Des de l’any 2007 Torres ha invertit més de 12 milions d’euros en la lluita contra el canvi climàtic i és per això que el president de l’empresa, Miquel Torres, ha demanat a les administracions que “els deixin treballar. No demanem subsisdis, el que volem és que ens facilitin les coses”.
Posava com exemple, l’ús de les plaques fotovoltàiques. “Els protocols administratius són eterns. No et donen permís fins que no tens la instal·lació acabada i per exemple nosaltres tenim una instal·lació preparada per fer-la servir des del passat més de maig i no l’utilitzem perquè no tenim els permisos encara. I mentrestant perdem energia del sol. No pot ser. Us recordo que amb una sola hora de llum solar es podrien cobrir totes les necessitats energètiques de tot el món”.
El màxim responsable d’aquesta empresa familiar és un ferm defensor de la cura pel medi ambient “per una qüestió, si voleu, egoïsta”, ha assegurat. “Nosaltres treballem amb el vi que surt de la terra, i volem fer un bon producte. I ens trobem que cada cop hem de plantar vinya a més altura per l’increment de temperatura, o que hem de desenvolupar pràctiques per a la millora de l’entorn. Si volem fer un bon vi, això és imprescindible. I a més tenim aquesta responsabilitat”, ha afegit.
De passada Torres ha lamentat que encara hi hagi moltes empreses vitivininícoles i d’altres àmbits que no només no tenen com a prioritat la política mediambiental sinó que també creuen que potser se’n fa un gra massa.
Pel màxim responsable del celler, però, el canvi climàtic és una evidència. La temperatura a Catalunya s’ha incrementat 1ºC els últims 40 anys i una prova d’això és que el raïm madura abans i per tant, la verema s’ha d’avançar. I aquest, diu, és només un exemple.
Sigui com sigui, Torres ha volgut presentar aquest dijous davant dels mitjans de comunicació quina és la seva política en aquest sentit i ho ha fet recordant que han detectat que en la producció del vi, des de la vinya fins al consumidor final, el 90% de les emissions de gasos que provoquen l’efecte hivernacle es concentren en els proveïdors.
Així, ja que en l’àmbit intern, tant a la vinya com a celler, es desenvolupen diverses pràctiques que han portat a una reducció de fins als 40% pel que fa a les emissions, la companyia ha volgut incentivar a les empreses que treballen amb ells per tal que també tinguin cura pel medi ambient.
És per això que han creat els primers Premis Torres & Earth per reconèixer la tasca desenvolupada per alguns dels seus proveïdors.
Els guanyadors aquest any han estat Vidrala, una empresa basca que des dels anys 70 proveeix a Torres les ampolles de vidre que després omplirà amb els seus vins. El reconeixement els arriba perquè sense canviar la forma prèvia, o si més no sense fer-ho de forma perceptible han aconseguit reduir el pes de les ampolles i reduir l’energia necessària per a la seva fabiració.
El segon dels premis l’ha rebut la delegació a l’estat amb seu a Barcelona, de l’empresa alemanya JF Hillebrand, especialment per haver desenvolupat un sistema en el transport de vins i begudes espirituoses que permet mantenir la refrigeració reduint un 25% les emissions de CO2.
Finalment en el camp de la viticultura, Torres ha distingit la família Canela de la Conca de Barberà per haver reduit fins a un 9% per hectàrea, les seves emissions amb l’ús de maquinària més eficient i amb l’ajust de fertilitzants i de tractasment fitosanitaris.
La vinya i el canvi climàtic
El canvi climàtic és l’amenaça més gran a què s’enfronta avui el sector del vi en general i la viticultura en particular.
La vinya és extremadament sensible als canvis de temperatura. Segons les previsions dels experts, el 2100 la temperatura podira augmentar entre 2 i 5 graus. Si s’aconsegueix contenir l’escalfament global a 2 graus, la viticultura seria capaç d’adaptar-se mitjançant tècniques que permetessin retardar la maduració dels raïm. Si l’augment és superior, les conseqüències podrien ser desastroses per a la viticultura, tal com l’entenem avui.
