Els cellers que volen canviar la seva manera de treballar la terra per fer-la més respectuosa amb el medi ambient i alhora lluitar contra el canvi climàtic cada dia són més, com també ho són els que s’interessen per les tècniques i pràctiques que poden ajudar a fer-ho. Ho demostra l’èxit del webinar sobre viticultura regenerativa que, aquest dimarts, ha reunit prop d’un centenar de persones que han seguit les explicacions d’alguns membres de l’Associació Viticultura Regenerativa i que s’han interessat per alguns aspectes concrets d’aquesta proposta de canvi radical en l’agricultura.
L’acte online ha servit alhora per presentar l’associació i per explicar els principals aspectes de la viticultura regenerativa. Miquel Torres, director general de Família Torres i un dels fundadors de l’entitat, ha remarcat que el seu objectiu és “sumar esforços, unir coneixements i treballar les vinyes imitant la natura”. És per això que s’han fixat en l’agricultura regenerativa i han aplicat els seus principis a la producció de raïm. “Som als inicis d’un nou tipus de viticultura”, ha dit Torres, que ha afegit que no només pot mitigar els efectes del canvi climàtic sinó també altres problemes com les sequeres o l’erosió del sòl.
“Volem sumar esforços per ser cada vegada més”, ha insistit Torres, que s’ha marcat com a objectiu que les vinyes siguin un magatzem de carboni al sòl, “d’on mai no hauria d’haver sortit”. Així, l’associació vol aportar coneixements i experiències i crear una comunitat que comparteixi tota aquesta informació i faci debats, conferències, simposis i visites, amb quotes que ha considerat “accessibles” per tal que ningú tingui “excusa ni obstacle” per no accedir a aquests coneixements. La secretària de l’associació, l’enòloga i enginyera tècnica agrícola Montse Catasús, ha recordat que la viticultura regenerativa no té “una recepta o un manual d’estudi” sinó que s’ha d’adaptar a les característiques i necessitats de cada indret, analitzant el funcionament dels ecosistemes per saber què pot ajudar-los més.
Què és, però, l’agricultura regenerativa? Francesc Font, soci director d’AgroAssessor i cofundador de l’associació, ha reconegut que no hi ha “una definició oficial” però n’ha explicat els principis bàsics. És un “canvi de paradigma” respecte l’agricultura tradicional però també respecte l’ecològica. “El carboni al sòl genera fertilitat i vida, i la millor manera que passi de l’aire a sota terra és una ‘tecnologia natural’ que els agricultors coneixem molt bé: la fotosíntesi”.
A dia d’avui, l’agricultura genera gran part de les emissions de CO2 que escalfen el planeta i també és responsable de dos problemes tan greus com l’erosió del sòl i la pèrdua de biodiversitat. Font ha explicat que, davant d’això, l’agricultura tradicional i l’ecològica tracten “els símptomes, de la manera que sigui”, mentre que la regenerativa va a l’arrel i es pregunta els per quès. “La majoria de problemes del camp són sota els peus”, ha sentenciat, i ha explicat que cal “regenerar els sòls i el sistema” en base a “Les tres M”: minerals, microbiologia i matèria orgànica, els tres elements essencials dels ecosistemes agraris. Les pràctiques tradicionals, ha afirmat, han fet perdre nutrients al sòl i han trencat el cicle, perdent serveis ecosistèmics. És per això, ha conclòs, que cal “tornar a activar la natura”.
Font ha explicat que el primer pas per fer això és deixar de llaurar i implantar les cobertes vegetals, que “injecten carboni al sòl i capten minerals, reiniciant el cercle”. Aquestes cobertes, a més, es poden gestionar amb animals, que controlen el creixement de les plantes, n’estimulen el creixement, eviten emissions de CO2, fertilitzen el sòl i acaben sent una font d’aliments saludables i de qualitat. Un exemple de “sinèrgies naturals” i de com, ha dit, l’agricultura regenerativa és “una caixa d’eines” per ajudar el sòl.
Els exemples de l’aplicació d’aquestes pràctiques han estat variats i explicats pels seus protagonistes. Mireia Torres, per exemple, directora de Jean Leon, treballa amb el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i la Universitat de Lleida per mirar de trobar la coberta vegetal més eficient en cada cas. Christian Barbier, de Clos Mogador, ha remarcat com, en el seu cas, les característiques del sòl del Priorat fan que treballin la coberta vegetal d’una manera diferent i, per exemple, hagin de llaurar al peu del cep. Miquel Torres també ha parlat de la seva experiència al Penedès i el Priorat, territoris amb sòls molt diferents i d’on han après, per exemple, que al primer és millor fer servir ovelles per pasturar mentre que, al segon, les gallines són més bona opció.
Tot plegat té dues vessants molt clares. Una l’ha explicat Joan Huguet, de Can Feixes: “la terra no es regenerava tot i que la deixàvem reposar”. Davant d’això, van pensar a “convertir-la en prats de secà i que els animals pasturessin abans de tornar a fer-los servir”. Tot això, ha explicat, és a causa de les pràctiques agrícoles tradicionals. “Al cap de dues generacions havíem empobrit tant la terra que haviem de canviar la manera de treballar”, per molt que el canvi “fes por”. “No podíem seguir treballant com ho fèiem, estava claríssim”. Miquel Torres ha afegit que, a més, hi ha la responsabilitat amb el planeta. Des del seu celler havien fet molta feina en reducció d’emissions però calia fer alguna cosa amb les vinyes en sí. Ha reconegut que al principi “hi havia molts dubtes” però que, precisament per això, van estudiar experiències prèvies d’arreu del món.
Esperanza Nadal, de Vins Nadal, a Benifallet (Mallorca) ha parlat en el mateix sentit que Torres i com a darrera incorporació a l’Associació Viticultura Regenerativa. “Estem aprenent moltíssim i estem molt agraïts”, ha afirmat, recordant com van entrar-hi “per sentit comú” després d’anys treballant per iniciativa pròpia buscant l’equilibri i la sostenibilitat. Com Miquel Torres, es va adonar que “tot això era al celler i faltava la vinya, el camp, havíem reduït emissions en ampolles, etiquetes, residus… però faltava això”. “Fins ara no havíem trobat res amb què ens sentíssim a gust”, ha admès, i ha conclòs que “és molt important treballar per deixar alguna cosa millor a les generacions futures, hem fet veritables desastres”.
