“Avui ens ha deixat Joan Piñol Ferrus a l’edat dels 107 anys, tot un campió en la seva vida i pioner a donar a conèixer el vi de Batea i la Terra Alta per tot arreu”. Són paraules de comiat de la família del fundador del Celler Piñol que ens ha deixat aquesta setmana després d’una llarga vida íntimament lligada al sector vitivinícola català. Així el recorden, per “una vida plena d’experiències, mestre de la Generalitat, supervivent de la guerra civil, comerciant i elaborador de vins, i sobretot amant de la seva família i un home de fe”. “Visca Juanito de Garbanto, el fundador de Celler Piñol”, clamen, “sempre et tindrem als nostres cors”.
Joan Piñol fa 104 anys i ho celebra amb “el vi de casa”
Un article -publicat en aquesta capçalera- d’ara fa tres anys, quan Joan Piñol complia els 104 anys, repassava al detall la seua trajectòria. En recuperem alguns fragments que serviran per recordar-lo i fer-li un petit homenatge.
El fundador del Celler Piñol de Batea, Joan Piñol, va passar per moltes vicissituds abans no va obrir el celler que duu el seu cognom, l’any 1945 (…) El petit de tres germans, era mestre a Olesa de Monistrol, però la guerra civil va interrompre la seva carrera i es va incorporar a l’Exèrcit Popular de la República: “No estàvem en contra del govern, eren els que s’havien alçat que estaven en contra nostre”. “Dos anys a la guerra”, recordava. “Vaig patir molt, com tothom, dormint a la neu, baixant de retirada des de València fins que vam passar per Batea” (…) “El seu títol de mestre era de la Generalitat i li van revocar”, recordava Josefina Piñol. “No va poder exercir, i com que estava casat amb una pagesa, que era ma mare, doncs mira”. Així és com, el 1945, va fundar Celler Piñol. Els inicis van ser difícils, relatava Joan Piñol. “Garrafa aquí, garrafa allà, i encabat va vindre el vi a granel, sobretot per la zona de Tortosa i vam anar fent“.
El vi d’aleshores, és clar, era molt diferent del d’ara, tant el producte en si com l’elaboració, que era tradicional i sense la cura de tots els aspectes de la producció que es té ara: “Es mirava sobretot la graduació i sabent el grau ja sabíem què teníem, de quinze graus en amunt, sempre”. I així, el celler va créixer durant més de quaranta anys fins que, el 1989, la seva esposa Teresina va morir. Tot i que Joan Piñol volia deixar el negoci, la seva filla va voler tirar endavant introduint un canvi radical: l’embotellament.
“Va ser el moment més difícil”, compartia Josefina, una decisió presa per la seva filla i ella “perquè aquest món s’anava esgotant”. Al principi, Joan Piñol s’hi va oposar, “entre el que valia l’ampolla, el suro i l’etiqueta… deia que ens arruïnaríem!”, recordava l’hereva, però finalment va dir-los que fessin el que els semblés. “Vam agafar un bon enòleg, vam fer un bon control de les vinyes…, també vam mirar l’ecologia, perquè creiem que era el futur i vam ser una mica pioners”. Altra vegada, “els primers tres o quatre anys van ser terribles”. “Anaves a Barcelona i no et volia comprar ningú perquè se n’anava a 300 pessetes el litre quan a granel en valia 20. Va ser una mica difícil, però, gràcies a Déu, estrenyent el cinturó, ha anat sortint tot bé”.
A 104 anys, el fundador de Celler Piñol era “lo més vell del poble” i aleshores confessava “trobar-se molt bé”. Amb el cap i l’energia en plena forma, però, sempre havia gaudit de bona salut i continuava prenent “una mica de vi amb totes les menjades”. “Vi de casa”, és clar, un vi que “s’ha perfeccionat molt, abans no es coneixia res d’això i ara hi ha ampolles per a totes les classes i per a tota la gent” i de què està molt satisfet. “Molta gent, quan parla d’un vi bo, parla dels vins Piñol“, deia satisfet. “No cal cap propaganda”, compartia, “s’ha fet a base d’anys” i “cada dia es fa vi millor i més bo”. “Tothom és més entès de la matèria i es fan unes coses que abans no es podia fer”, reflexionava.
1
