Raventós i Blanc s’acomiada del seu símbol. I ho fa amb una sentida nota de premsa que ha fet arribat als mitjans de comunicació.
El qualifiquen d’”Imponent. Monumental. Magnífic. Així era l’únic testimoni viu de les 22 generacions de la mateixa família que ha treballat la nostra finca”
Expliquen que “durant aquests anys l’hem ajudat a ser fort per sobreviure i ho ha aconseguit fins que aquesta primavera ja no s’ha despertat. Al 2009 va començar el seu declivi quan es va inclinar i les seves arrels es van trencar. L’hem esperat, observat, interpretat, però ell ha marcat el seu propi camí. Per això aquests darrers anys no l’hem volgut moure ni aixecar”.
Recorden que per Raventós i Blanc “ha estat el viu reflex de la nostra manera de mimar la terra i la vinya. Sempre amb respecte, estima i cura”. I que fins i tot “l’arquitectura de Raventós i Blanc és un espai dedicat i pensat per aquest arbre centenari”.
A més de ser el símbol del celler, entenen que també d’alguna manera ha estat el símbol de tot el poble de Sant Sadurní i que durant anys anys va ser el lloc escollit per molts joves del poble per demanar en matrimoni a les seves noies. A les tardes, es celebraven llargues xerrades sota la seva ombra.
El roure, després de 550 anys de vida deixa cinc fills com a mostra de la seva continuïtat, cinc petits arbres que llueixen actualment a la plaça de Raventós i Blanc.
