Pancho Campo: «M’han atacat per por a que els desmunti el ‘xiringuito’»

El polèmic comunicador del vi fa una repassada a l'anomenat 'Campogate', i a les seves activitats presents i futures

Pancho Campo en un Ferrari en un dels capítols del programa de TV Madwine Foto: Captura del vídeo

Pancho Campo (Santiago de Xile, 1961) va ser el primer membre de l’Institute of Masters of Wine -una prestigiosa institució britànica que implica grans coneixements i un codi de conducta estricta en el món del vi- de l’Estat espanyol. El gener del 2011 va acompanyar i guiar Jay Miller, l’aleshores tastador de Robert Parker per als vins de l’Estat espanyol, en una visita per Catalunya en que es van tastar i puntuar vins de totes les denominacions d’origen catalanes.

Mesos després va esclatar un escàndol que implicava Campo i Miller, per cobrar a cellers i consells reguladors de les DO per organitzar actes que van coincidir en el temps amb les visites per puntuar els vins per a la guia Parker. Després d’una investigació encarregada per Parker, en la que només s’apreciava “aparença d’impropietat”, però que recomanava a Parker deslligar-se de Campo, i una altra encarregada per l’Institute of Masters of Wine, els resultats de la qual mai es van arribar a fer públics al renunciar Campo al títol, semblava que la carrera d’aquesta estrella del món del vi s’havia apagat.

Recentment, però, Campo ha tornat a l’actualitat al recomanar vins periòdicament al seu lloc web panchocampo.com i al publicar piulades molt dures al twitter: “Porque coño la gente dice que me he retirado del vino, si no lo he dicho yo que le den por culo a los que se inventan tanta mierda” o “Siempre hay mucho gilipollas intentando joderte. Sobre todo los blogeros, vaya chusma” i finalment l’article “No m’he retirat del vi” a la seva web.

-Què ha provocat que després de mesos de silenci, ara s’hagi manifestat de forma tan dura?

-Res concret. En una reunió informal amb els responsables de diversos cellers, tots em preguntaven que perquè m’havia retirat i em donaven el seu suport. Aleshores vaig decidir deixar les coses clares.

-Però fa uns mesos va deslligar-se de la seva empresa dedicada al sector vinícola, The Wine Academy of Spain…

-Mai me n’he deslligat. El 2003 vaig crear Chrand Management, una empresa dedicada a la organització d’esdeveniments públics, esportius i musicals, i posteriorment amb The Wine Academy of Spain (TWA), una empresa especialitzada en actes del sector del vi. Però ja el desembre del 2009 a TWA vam nomenar un nou administrador i jo hi vaig continuar com a fundador. Però mai he dedicat més del 25% de la meva activitat professional al món del vi. I així continuo. De fet, l’últim curs del Wine & Spirit Education Trust (WSET) el vaig donar fa un mes, amb uns vint alumnes.

-De la investigació que va encarregar Parker per determinar les responsabilitats sobre el suposat cobrament per part de vostè i de Jay Miller per visitar i tastar vins per a la Guia Parker, ambdós en varen sortir nets, però es va reconèixer una “aparença d’impropietat”. Se’n sent responsable?

-No, de cap manera. Vam anar amb molt de compte. Per exemple, Jaume Gramona ens va oferir que Parker i Miller fossin nomenats confrares del cava, i ho vam rebutjar, perquè sabíem que els caves sortirien molt ben puntuats i no vam voler que semblés que ens havíem deixat influir.

-Però això no té res a veure amb el cobrament per organitzar actes que coincidien amb les visites per puntuar els vins per a Parker…

-De les 28 Denominacions d’Origen que vam visitar, només a dues, Jumella i Navarra hi vam fer actes remunerats i tenim documents signats per 148 cellers en que es fa constar explícitament que no es cobrava res, ni despeses ni honoraris per visitar-los o tastar els seus vins.

-Però precisament va ser la filtració d’un correu electrònic de l’Asociación de Empresarios de Vinos de la Región de Murcia (ASEVIN) que reclamava als associats quantitats concretes pel tast dels seus vins i més alta si Jay Miller visitava el celler…

-Sí, i la pròpia ASEVIN ho va rectificar. Per recollir els diners que necessitaven per pagar-nos els honoraris i les despeses de la conferència que ens van contractar, no se’ls va acudir res millor que dividir l’import entre els cellers. Però això és una cosa que el contracte que els vam fer signar prohibia de forma explícita. De fet, al final es va cobrar entrada als assistents i, si no recordo malament, l’ajuntament també ho va patrocinar, i així es com finalment es van pagar les despeses.

-Ha explicat diverses vegades que si va acompanyar Miller a la seva visita va ser perquè li va demanar Parker, atès que Miller no parla espanyol ni coneix el territori. No era una mica innocent per part de Parker pensar que un professional com vostè no pot dedicar tres setmanes del seus temps i recórrer milers de quilòmetres desinteressadament?

-Bé, jo li vaig explicar que aprofitaríem que The Wine Advocate [la publicació de Parker] pagava totes les despeses, per filmar diversos episodis del programa de televisió Madwine, així que jo també en sortia beneficiat sense caure en cap incorrecció.

-I no van acabar d’enregistrar els programes?

-Hi ha diversos capítols penjats a youtube, però amb l’agreujament de la crisi no hi vam veure rendibilitat publicitària i ho vam deixar córrer.

-I perquè va renunciar al títol de Master of Wine?

Doncs perquè n’estava fins al capdamunt! Jo no he de donar explicacions de per què vaig en un Ferrari! De fet, això del Ferrari ha estat una de les anècdotes que més m’han retret. I la gent no entén de què va. Quan filmàvem ‘Madwine’, volíem allunyar-nos de l’enfocament clàssic dels programes de vi ensopits que només interessen els professionals. Volíem fer una cosa engrescadora adreçada al consumidor final, que és el qui paga les ampolles. El programa el fèiem des de Marbella, on hi ha la seu de TWA i volíem fer una cosa desenfadada i envoltada de glamour, del glamour de Marbella i d’un Ferrari. El Ferrari me l’havia deixat un amic. A més a més, la majoria d’activitats adreçades al món del vi jo les havia fet abans de ser Master of Wine.

-Creu que el sector del vi ha estat desagraït amb vostè?

-No, al contrari, he rebut mostres constants de simpatia i recolzament per parts dels elaboradors, que si calia, s’oferien a testificar en favor meu en les investigacions. D’altra banda hi ha els crítics de vi i els blogaires que m’han atacat injustificadament tot el que han pogut…

-I per què creu que ha passat això?

-Doncs per por a que els desmunti el “xiringuito” que tenen organitzat. Jo fujo dels actes endogàmics del sector i vull obrir-lo als consumidors finals. D’altra banda, els crítics han vist com els cauen els ingressos per publicar i han començat a organitzar actes per fer diners. I precisament el que faig jo són actes, n’he fet moltíssims, d’esportius o musicals amb gent com Sting o Pink Floyd, per posar dos exemples, i, és clar, en sé molt més que José Peñín (Guia Peñín) o Carlos Delgado (El País), dos dels crítics que s’han posat a organitzar-ne.

-Quins és, doncs, el futur de Pancho Campo en el sector del vi?

-Doncs això, no caure en l’error de l’endogàmia professional, que a Europa s’ha vist que porta a un descens del consum del vi. S’ha d’aplicar un nou model adreçat al consumidor final, a interessar-lo en el vi. No pot ser que els menors de 35 anys cada cop estiguin més allunyats del vi, haurien de ser el nostres consumidors del present i del futur.

Nou comentari