!--akiadsense-->
No hi ha manera que al Penedès es respiri tranquil. Després de dos anys d’extrema sequera i de caigudes notables de la producció, aquesta temporada vitícola ha tingut pluja a dojo i fins i tot neu. Tot semblava apuntar que al Penedès tornaria l’abundor de raïm però no sembla que la regió es beneficiï de cap manà bíblic. Més aviat sembla sotmesa a les deu plagues d’Egipte, la sèrie de calamitats sobrenaturals amb les quals, segons l’Antic Testament i la Torà, Déu va castigar els egipcis per tal que el faraó deixés partir els hebreus d’Egipte. La primera de les plagues, com la que ara pateix el Penedès, estava relacionada amb l’aigua: Déu va donar instruccions a Moisès perquè li digués a Aaron que aixequés el seu bàcul sobre el riu Nil. Com a conseqüència, tota l’aigua es va convertir en sang, matant tots els peixos del riu i omplint Egipte d’una olor fètida durant set dies. Els bruixots del faraó van demostrar llavors que també ells podien convertir l’aigua en sang, i el faraó, per tant, no va cedir davant les demandes de Moisès. Al Penedès tota l’aigua de l’hivern i la primavera, en quantitats que feia molt que no es recollien, ha desfermat una gran plaga de míldiu, una malaltia provocada per un fong (Plasmopara vitícola). El míldiu, que ataca tots els òrgans verds del cep (fulles, inflorescències, raïms i sarments no agostats), té aquest any una magnitud que fins i tot els pagesos més veterans reconeixen que han vist ben pocs cops. Enguany el míldiu ha atacat directament el raïm. O sigui, quan s’ha fet evident als brots més tendres i a les fulles (es pot identificar per les taques produïdes pels micelis dels fongs, que formen un borrissol d’un color grisós) ja ha estat, en molts casos, massa tard per contrarestar la malaltia criptogàmica.
