A primera vista, les parets del Museu del Vermut de Reus, són una mena de mosaics gaudinians d’estètica precisa. Però posant més el focus, les peces del trencadís van prenent forma: diversos cartells, anuncis, reposagots, etiquetes i pòsters de tot el món i de totes les èpoques. Això sí, sempre de vermut. Joan Tàpias, director i ànima del Museu del Vermut Tots aquests elements formen part d’un projecte personal al darrere del qual hi ha un col·leccionista: en Joan Tàpias.
Ell que és de Reus, mai havia tingut massa interès pel vermut, fins que un bon dia de 1982 va caure a les seves mans una ampolla de vermut, i d’aquesta, li va cridar molt l’atenció l’etiqueta.
Des d’aleshores va començar a col·leccionar i a recopilar tot el que queia a les seves mans relacionat amb el vermut. I amb els temps i molta tenacitat ha aconseguit tenir ampolles de vermut de 56 països diferents i objectes relacionats amb 1900 marques. No obstant això, encara li queda feina a fer, ja que té localitzades 3800 marques de vermut.
“Al principi escrivia una carta al celler demanant si em podien enviar els objectes de promoció o les mateixes etiquetes. Era una feina artesanal. Amb l’arribada d’internet, però, la recerca és molt més senzilla”, explica.
L’apassiona el detall de les etiquetes. Per exemple, les medalles que encara hi apareixen i que fan referència als reconeixements obtinguts a les exposicions universals. En Joan afirma que “està tan interioritzat que l’etiqueta del vermut ha de tenir medalles que alguns fins i tot se les inventen per donar prestigi a la marca”.
Però més enllà dels objectes, el responsable del Museu del Vermut també s’ha interessat per la història d’aquest vi d’aperitiu, per la seva elaboració artesanal o pels misteris que envolten les diferents fórmules aromàtiques.
La seva fal·lera col·leccionista ha anat en paral·lel al refinament del seu gust pel vermut. A en Joan a més del disseny i l’estètica també li interessa la beguda, aquest vi aromatitzat lligat inevitablement a la seva ciutat. Això l’ha portat a fer el seu propi vermut, el Cori.
Sobre les qualitats del vermut, en Joan Tàpies no és molt amic dels experiments i les innovacions i considera que un vermut és bo, si és capaç de portar-lo a la seva infància “m’agrada que em recordi quan de ben petits ens deixaven fer un glopet de vermut, una cosa que ara a ningú li passaria pel cap”.
Trenta anys després de començar a recollir objectes relacionats amb el vermut ha tingut la possibilitat d’adquirir una antiga fàbrica de barrets. I aquí hi ha instal·lat l’únic museu del món dedicat al vermut.
Ara és un museu-restaurant o un restaurant-museu, un espai singular, al centre de Reus on s’exposa tota la seva col·lecció. És l’oportunitat de fer un àpat tot contemplant la història del vermut de Catalunya i del món.
