Encara falten les dades oficials, però avui ningú posa en dubte que la verema que tot just ara acaba és excel·lent, tant pel que fa a la qualitat com per la quantitat obtinguda, una mica per sobre de la de l’any passat. “Ens situem en uns xifres molt similars a les dels últims anys, però això sí, amb una qualitat ascendent” assegura Antoni Rosell, enòleg del celler cooperatiu de la Granada, a l’Alt Penedès.
I és que aquest any s’han donat totes les condicions per a una gran verema gràcies a un clima favorable, l’absència de malalties i plagues, i unes bones condicions de cultiu. Tal com diu el viticultor i enginyer agrícola Raimon Sadurní, ens trobem davant d’una bona collita “gràcies a un clima que ha sabut respectar els pagesos, i això sempre és d’agrair…”.
Bon temps
Les condicions meteorològiques de pluja a l’hivern i de sol i temperatures elevades durant la primavera i l’estiu han permès un creixement adequat de la vinya. Només les tempestes d’aquest setembre han fet perillar en algun moment la verema, tal com explica Antoni Rosell: “Al final hem hagut de córrer, perquè les previsions de fortes pluges i pedregades podien haver fet mal als ceps i al raïm”. Sortosament per a la gran zona productora de vi i cava del Penedès, les tempestes es van concentrar al Vallès, el Baix Llobregat i Barcelona ciutat. Però com que, diuen que gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, Rosell, com la majoria de viticultors del país, ja han acabat la verema. És la manera de deixar de patir. Ell mateix ha fet entrar al celler 400.000 quilos de chardonnay, 2.500.000 quilos de macabeu, 3.000.000 de quilos de xarel·lo i 500.000 quilos de parellada, unes xifres que es diferencien de les de l’any passat per dues particularitats: “De macabeu n’ha entrat un deu per cent menys, una caiguda compensada per l’augment del xarel·lo”, assegura.
Joan Pons també es mostra satisfet del resultat final. Assegura que la verema, que en el seu cas va començar el 16 d’agost, ha donat com a fruit un producte de primera gràcies a unes condicions climàtiques molt favorables. Pons exerceix de pagès, mentre que el seu germà porta l’àrea comercial de l’empresa, una empresa de tipus familiar en què el pare també és una peça clau. Joan Pons explica que hi ha dos tipus de pagesos: “Els que cullen el raïm per a les cases elaboradores i els que fan el vi en cooperatives i també el venen a les cases grans o bé el comercialitzen ells mateixos. Nosaltres hem apostat per treure un producte al mercat, un cava que es diu Miquel Pons, perquè mirar de fer i vendre el teu propi producte és l’únic futur possible”.
Pons, com tants altres viticultors, està indignat amb els preus que s’han pagat aquest any, que, en el cas del raïm clàssic se situa en 27 cèntims, gairebé la meitat del valor que proposava l’Incavi. Les grans marques, com Freixenet, Codorniu i Torres, han retallat en uns cinc cèntims el preu que han pagat per la collita d’aquest any. Així, la verema 2009, més enllà de l’excel·lent qualitat, ha estat també caracteritzada per la manca d’acord entre viticultors i productors en la fixació del preu del raïm. Com diu Raimon Sadurní, “el que realment preocupa és la retallada de la compra del raïm, que provoca que molts es desesperin i acabin malvenent i fent baixar encara més el preu”. Certament la situació és delicada, i encara més en una zona com la del Penedès, en què el vi i el cava representen una potent indústria. La superfície de la vinya al Penedès és de 27.542 hectàrees i comporta una producció de més d’un milió i mig d’hectòlitres anuals. Unes xifres que maregen i que cal tenir en compte per al futur econòmic d’una zona, cada vegada més castigada per la proximitat de l’àrea metropolitana. “Ens trobem davant una situació explosiva i en què l’administració catalana sembla que visqui en unes vacances permanents”,diu el responsable del sector de la vinya d’Unió de Pagesos, Joan Santó.
Joan Pons ho té clar: “No s’explica el motiu pel qual ens paguen menys pel raïm. No té explicació, perquè les vendes es mantenen i, curiosament, el preu de venda al públic de vi i cava es manté inalterable. Què passa aquí?”. La qualitat de la verema, un any més, sembla que no és motiu suficient perquè viticultors i productors es posin d’acord en un sector econòmic estratègic.
Un temporer treballa en la verema, a l’Alt Penedès FOTO: ROBERT RAMOS
