Ramon Francàs: «Tenir un bloc com el Vi-Franc és com una espasa de Dàmocles»

El periodista i crític de vins, va tancar després d’anys i d’un gran èxit el seu bloc i ens explica perquè

Ramon Francàs és el director adjunt del diari de Vilanova, és periodista i crític de vins de La Vanguardia, col·laborador a diferents mitjans i fins fa poc mesos responsable del Vi-Franc, un bloc de vins amb molta audència.

El passat mes de novembre però va decidir tancar i sense avís previ un dia el bloc va deixar de funcionar.

“Mantenir el bloc actualitzat era molta feina. Hi havia de dedicar fins a 4 hores cada dia. No era la meva única responsabilitat, tinc altres feines i quan no en tens un retorn econòmic s’acaba fent molt pesat”. Així ho assegura el periodista, que per això diu que “era una espècie d’espasa de Dàmocles”.

No sempre va ser així. Francàs explica a Vadevi.cat que el bloc va viure diferents etapes, però la més periodística era l’última i ell en cap cas ho veia com un espai per la seva opinió personal sinó com un diari sobre el món del vi, i “clar, això requereix molta dedicació i si tens dues feines i família, és difícil”.

“Un cop tancat el bloc, al principi em va costar molt, perquè era com una droga. Com més gasolina hi posava, com més entrades feia, més visites tenia i això enganxa. Va costar, però ara em sento alleugerit, i no tinc ganes de tornar-hi” assegura el periodista.

Francàs té clar quin era el secret de l’èxit del seu bloc: “era molt valent. Era el més valent de tots, perquè m’estimo la meva feina” , assegura. I per això tenia molt seguidors, “i també tenia crítiques, però m’esperonaven a continuar ‘laldran, luego cabalgamos’, però a la mínima que et despistes t’ocupa massa espai”.

Durant tots els anys que el Vi-franc va estar en actiu, Ramon Francàs diu que ha viscut de tot, moments bons, “com quan t’assabentaves que un cavista retirat, el primer que feia al matí era llegir el meu bloc per fer-li un resum al seu fill, el cavista en actiu”. I moment no tant bons, quan la critica estava a l’ordre del dia. “El sector del vi a casa nostra és molt petit, i criticar és molt fàcil, però també se n’ha de saber”, diu el periodista.

També es queixa, que les entrades que més funcionaven del seu bloc eren les que feien referència a xafarderies del sector i a vegades d’altres informacions més elaborades passaven més desapercebudes.

Sigui com sigui però, ara, diu, als seus 49 anys, pot escollir. Abans havia de cobrir la majoria d’actes per tal de poder-los publicar al seu bloc i ara no cal. És més selectiu, assegura, i viu més tranquil, més sosegat.

Tria les seves activitats amb més consciència i per exemple, d’aquí a no massa el podrem veure a Alimentària fent d’embaixador del vi català.

Sobre el futur del seu bloc, diu “no m’ho plantejo de moment, ja es veurà, ara miro a curt termini”. Però no acabem la conversa sense fer una crítica a la blogosfera en general. “A ningú se li ocorreria posar-se un bata i fer de metges o una toga i fer de jutge, però en canvi amb el periodisme tothom s’hi atreveix i en els blogs hi ha molt inbtrusime”.

Nou comentari