La Cooperativa de Rodonyà aprofitarà la Festa Major d’hivern, aquest diumenge per presentar el Iomus (escumós de sumoi). En aquest primer moment es farà un acte molt popular, per la gent de l’entitat i el poble, on s’oferirà una copa. El dia 5 de Maig es farà una jornada de sumoi, organitzada per l’Institut Català del Vi (Incavi), la DO Tarragona i l’Institut Català d’Estudis Agraris. La Cooperativa de Rodonyà ha decidit dedicar el seu esforç a la recuperació d’aquesta identitat vitivinícola, i posar al seu abast tots els recursos actuals, així com una llarga tasca de recerca i assaig amb diferents experiències, tant a la vinya com al celler, per assolir el SumoiIomus -nom que ve de sumoi escrit a l’inrevés i que vol posar de manifest el que es pretén fer amb aquesta varietat: “Donar-l’hi la volta i treballar-la del dret i del revés, per obtenir-ne tot el potencial i aportar el nostre de gra de sorra per tal de cap girar el futur incert que li espera i fer del sumoi una varietat amb perspectives de futur”.
La Cooperativa de Rodonyà creu que és una varietat que ajuda a recuperar la identitat vinícola del país. Ha estat un dels pilars de la viticultura catalana, però el pas del temps l’ha desnonat. Temps enrere a les nostres contrades la majoria de les vinyes eren de sumoi, varietat que es pot trobar tant en blanc com en negre, tenint present que és aquesta segona la més habitual. L’evolució del seu cultiu, cap a altres varietats com ara l’ull de llebre, el cabernet i el merlot, bàsicament, en varietats negres, i les aptes per a cava (macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay), en blanc, el feu retrocedir progressivament fins a quasi desaparèixer.
Els recursos enològics de fa quaranta anys no eren els d’avui i sovint el sumoi donava vins característics, amb una acidesa particular, no excessivament acolorits, amb un bon potencial en aromes fruitoses i herbàcies i sovint aspres, poc polits i de difícil envelliment. El vi no tenia la projecció d’ara, ni les varietats autòctones tenien la rellevància actual. Aquest conjunt de fets va propiciar una dràstica disminució del cultiu i avui només en queden al voltant de 250 hectàrees del negre. A les comarques meridionals de Catalunya (Penedès, Garraf, Conca de Barcelona, Bages, Tarragona) trobarem la major part dels ceps. De fet, les úniques denominacions d’origen que el tenen en compte són Catalunya, Pla de Bages, Tarragona i darrerament, la Penedès.
El mot sumoll procedeix del llatí submolliare. Segons les àrees dialectals, es parla de sumoi, sumoll, samoi, samoll, saumoll, somoi, somoll, ximoi o xumoi i sumoy. És una varietat austera, rústica, espartana i poc necessitada d’aigua, de desenvolupament uniforme. El raïm és llarg i el gra de forma diversa, habitualment gros i llargarut. Dóna el fruit de forma ovoide, tot i que també hi ha variants de gra més arrodonit: el de gra gros o ull de perdiu i el sumoi de gra petit, tots ells aptes per vinificar però amb matisos diferents.
El sumoi és entre els raïms negres un dels de baixa graduació i amb capacitat productiva acceptable. Amb bona adaptació a tota mena de sòls. És un cep idoni per adaptar-lo sense cap inconvenient arreu, independentment de regions tèrmiques, si la terra té o no calcària activa i si cal o no una poda especial.
VARIETATS DE RAÏM: SUMOLL
