La Cooperativa de Rodonyà ha volgut retre homenatge al sumoi negre, una de les varietats que ajuda a recuperar la identitat vinícola del territori. Ha decidit dedicar el seu esforç a l recuperació i a posar al seu abast tots els recursos actuals, així com una minuciosa tasca de recerca i assaig amb diferents experiències, tant a la vinya com al celler.
La Cooperativa proposa quatre formes d’elaborar escumosos de sumoi negre, des d’una mateixa partida. És a dir d’una única entrada de raïm s’han portat a terme quatre vinificacions diferents. En l’Iomus Clas la segona fermentació s’ha fet seguint el mètode tradicional. L’Iomus Ance és d’una sola fermentació que s’ha iniciat en dipòsit i ha finalitzat en aquesta ampolla. El Iomus Blanc s’ha fet com a blanc de noirs, és a dir, evitant que la pell tenyeixi el most. La segona fermentació s’ha realitzat seguint el mètode tradicional. En l’Iomus Cryo la segona fermentació s’ha dut a terme seguint el mètode tradicional, però els sucres per fer aquesta fermentació s’hi han afegit en forma de most del mateix vi base conservat mitjançant congelació, defugint de productes externs.
Cal dir que el sumoi ha estat un dels pilars de la viticultura catalana i que el pas del temps ha desnonat. Temps enrere a les nostres contrades la majoria de les vinyes eren d’aquesta varietat, que es pot trobar tant en blanc com en negre,la més habitual. L’evolució del cultiu de sumoi, cap a altres varietats com ara l’ull de llebre, el cabernet i el merlot, bàsicament, en varietats negres i les varietats aptes per a cava (macabeu, xarel·lo, parellada, chardonnay), en blanc el feu retrocedir progressivament fins a quasi desaparèixer.
Els recursos enològics de fa quaranta anys no eren els d’avui i sovint el sumoi donava vins, característics, amb una acidesa particular, no excessivament acolorits, amb un bon potencial en aromes fruitoses i herbàcies i sovint aspres, poc polits i de difícil envelliment. Avui només resten al voltant de 250 hectàrees del sumoi negre. A les comarques meridionals de Catalunya (Penedès, Garraf, Conca de Barcelona, Bages, Tarragona) trobarem la major part dels ceps. Les úniques denominacions d’origen que tenen en compte el sumoi són les DO Catalunya, Pla de Bages, Tarragona i Penedès.
El mot sumoll es relaciona amb el dialectal sumollar (del llatí submolliare) que s’usa al Camp de Tarragona i a l’Urgell en el sentit de fer pansir o fer madurar una fruita (Diccionari del Vi de Xavier Rull). Les nombroses variants amb –i final (sumoi, xumoi) són exemples del iotacisme històric, un canvi fonètic de -ll- per -i- que
És una varietat austera, rústica, espartana i poc necessitada d’aigua, de desenvolupament uniforme. El raïm és llarg i el gra de forma diversa, habitualment gros i llargarut. Dóna el fruit de forma ovoide, tot i que també hi ha variants de gra més arrodonit: el de gra gros o ull de perdiu i el sumoi de gra petit, tots ells aptes per vinificar però amb matisos diferents. El sumoi és entre els raims negres un dels de baixa graduació i amb capacitat productiva acceptable. Amb bona adaptació a tota mena de sòls i climes. És un cep idoni per adaptar-lo sense cap inconvenient arreu, independentment de regions tèrmiques, si la terra té o no calcària activa i si cal o no una poda especial, amb poques complicacions de conreu i poc sensible a la malura. S’ha de ser curós en la manipulació, ja que el gra té una pell força prima i trencadissa, i quan és madur es desprèn amb molta facilitat.
Quatre vinificacions de sumoi negre FOTO: COOPERATIVA DE RODONYÀ
