Romina Ribera i Oriol Vicente: “Volem donar valor a espais de la cultura vitivinícola de l’Empordà”

Els guardonats amb la beca Eduard Puig Vayreda d'enguany expliquen a 'Vadevi' el seu projecte d'identificació i catalogació de vinyars històrics

La beca Eduard Puig Vayreda, que promou projectes bianuals inèdits d’investigació sobre la vinya i del vi de l’Empordà, ha estat concedida per segon cop. Si en la primera edició Clara Isamat i Jordi Esteve van identificar quinze cellers antics en cases particulars a la serra de l’Albera, aquest 2021 la beca anirà destinada a un estudi sobre el vinyar històric empordanès que anirà a càrrec de Romina Ribera i Oriol Vicente, de Glops d’Història. ‘Vadevi’ ha parlat amb tots dos per conèixer millor el seu projecte, una investigació i sistematització per identificar les parcel·les més significatives de la història vitivinícola de la regió de Catalunya on, al segle IV a.C., els grecs van introduir aquest cultiu.

Vinyars històrics. Un concepte molt evocador en una terra com aquesta…

Oriol Vicente: La idea del projecte té tres potes: el primer és reflexionar i intentar definir què és un vinyar històric empordanès. Partim de la idea que a França tenen la idea del terrois molt ben entesa, i la nostra voluntat és definir un concepte semblant pel cas empordanès, tenint en compte la vessant històrica, la situació geogràfica, el clima però també donant molta importància a la traçabilitat. En segon lloc també necessitem una definició de què és un “vinyar històric” i, alhora, volem identificar i catalogar quines són aquestes finques històriques, quines característiques les defineixen. I en tercer lloc per fer tot això, com és evident, cal desenvolupar una metodologia d’informació i catalogació.

L’Empordà va ser una terra de cultiu vitivinícola molt important durant moltíssim temps però al segle XIX les vinyes es va anar abandonant.

Romina Ribera: Abans de la plaga de la fil·loxera es calcula que hi devia haver unes 20.000 hectàrees de vinya cultivada. Alguns documents parlen de fins a 40.000, però en aquest sentit sóc escèptica. El que sí que sabem és que, a dia d’avui, n’hi ha unes 2.000 hectàrees, és a dir, que se n’ha perdut el 90%. La fil·loxera va suposar un trencament històric que fa que actualment costin de traçar aquestes parcel·les que, durant segles i segles, havien estat dedicades a la vinya. Tot plegat converteix el projecte en un repte perquè no és tan fàcil com simplement trobar finques de vinya vella sinó que cal molta més feina. Fins i tot força documentació va desaparèixer i costa trobar algunes coses als arxius.

O.V.: Dir que a tal o tal altra finca fa tants anys que es cultiva vinya o que se n’havia cultivat és molt difícil, i això que tot plegat va començar amb els grecs. La nostra idea és veure les finques a dia d’avui encara es produeix vi, tirar enrere i veure quines són les característiques que permeten identificar o qualificar una finca d’històrica. També cal preparar una base de dades, la cartografia i proposar una definició completa en base al que anem trobant als diversos arxius i fonts.

R.R.: El que no volem fer és un “simple” catàleg de vinyes velles. Si trobem una finca on s’havia cultivat vinya durant 300 anys i després es van arrencar i ara n’hi ha d’altres, per exemple, també pot ser una finca històrica.

També hi ha parcel·les on la vinya es va abandonar després de segles de cultiu i s’ha recuperat fa uns anys.

O.V.: És clar, no cal que hagin tingut activitat ininterrompuda. Una part de la nostra feina va en aquest sentit, justament, a considerar que una parcel·la es pot definir com a vinya històrica segons uns paràmetres més enllà de les vicissituds que hagi viscut.

R.R: El valor d’aquesta feina és intentar protegir unes parcel·les com a part del nostre patrimoni vitivinícola, com passa a la resta del Vell Món, especialment a França i a Alemanya. Allà tenen tot catalogat i documentat, a vegades fins i tot des que es va fer la parcel·lació en època romana. Nosaltres hem perdut molt aquest fil de tradició i estudis històrics sobre la vinya, no només a l’Empordà sinó a tota Catalunya. I nosaltres que venim de l’arqueologia i la història, volem posar aquest granet de sorra, fer un estudi útil per a la DO, pels seus cellers i també per als cellers de l’Empordà que estan fora de la DO. Una parcel·la documentada des del segle XIV i on encara hi ha vinya, com n’hem trobat, és una finca històrica encara que els seus productes no tinguin Denominació d’Origen.

És una feina ingent de protecció del patrimoni històric.

R.R.: Tenir un catàleg serviria per tenir l’oportunitat d’evitar que passin segons quines coses, la consciència que una parcel·la és una finca històrica catalogada pot servir per protegir-la. Si ve una empresa a posar plaques solars o parcs eòlics, per exemple, això donaria arguments per impedir que arrenquessin les vinyes. Per tot això, però, cal una metodologia i una definició de catalogació.

O.V.: Volem donar valor al que tenim que, a més, pot beneficiar tant al pagès amb el seu raïm com al celler amb els seus vins i també a l’enoturisme i a tot el turisme en general.

– I un cop fet el catàleg, es miraria de donar reconeixement oficial?

O.V.: Nosaltres no farem el catàleg, però, només explicarem com hauria de ser, com s’hauria de fer i posarem alguns exemples, casos d’estudi per mostrar-ho. Fer un catàleg exhaustiu seria una feina d’anys i requeriria dedicació completa. El que sí podem fer és crear un sistema i una base de dades amb els camps que cal omplir, quina documentació es pot trobar i on trobar-la…, demostrar que funciona. Amb els casos d’estudi que hi posem podria ser una primera aproximació però només això, la base estarà per completar.

R.R.: Buscarem algunes finques i les entrarem al sistema que crearem perquè serveixin com a exemples. Després posarem aquesta eina informàtica, amb mapes i dades, a disposició de les DO, els consells comarcals i de tothom qui ho vulgui fer servir i es dediqui a anar omplint aquest catàleg.

O.V.: Ara bé, a mesura que s’anés completant es podria fer una passa més, és clar, i mirar de protegir les finques. A nosaltres ens agradaria, que es faci amb les vinyes com s’intenta fer amb la pedra seca.

– En qualsevol cas, seria l’ideal.

R.R.: Nosaltres proposem l’oportunitat de fer catàleg i tenim la voluntat que es faci, però de moment no hi ha un cos legislatiu que ho permeti. Si al sud es volen protegir les oliveres centenàries, potser nosaltres hauríem de fer el mateix amb les parcel·les de vinya històrica, però s’ha d’anar amb compte: potser no interessa a tots els propietaris. Hi ha molts interessos involucrats.

O.V.: Això ja queda més endavant, però, no és la nostra primera intenció. El que volem és donar valor a aquests espais que formen part de la cultura vitivinícola de l’Empordà.

R.R.: Per als cellers també els serveix per valorar més els seus vins, tant de portes endins com de portes enfora. Qui sap si en un futur hi haurà una col·lecció de vins de parcel·les històriques, per exemple. De fet, sense anar més lluny, la Cooperativa d’Espolla ja segueix aquesta mateixa idea.

O.V.: Sí, hi ha cellers que ja busquen parcel·les concretes i les treballen, com es fa amb els closos, i amb les vinyes històriques això podria agafar més volada.

Nou comentari