El viticultor i professor Juan Carlos Sancha ha estat vicepresident i portaveu de Bodegas Familiares al Consell Regulador de la Denominació d’Origen La Rioja des de fa vint-i-cinc anys. Ho era fins fa unes hores, que va decidir fer un pas al costat en senyal de protesta. Ell, com a veu de l’associació que representa a 216 petits i mitjans cellers de La Rioja, Navarra i Euskadi, denuncia que no se senten ni escoltats ni representats dins l’entitat del vi riojana. Tot plegat, sumat a divergències amb el model de gestió, ha provocat que hagin decidit abandonar tots els seus òrgans de gestió.
“Fa més de dos anys que estem demanant canvis als estatuts, però fins ara no hem vist cap gest”, comparteix Sancha amb Vadevi. Bé, rectifica quan recorda que quan la DOCa va veure que l’amenaça de marxar era verídica, “ens van enviar una carta on podíem llegir bones intencions, però cap actuació concreta”, detalla. I se n’han afartat. “No és una rebequeria, nosaltres també sortim perdent amb la marxa, dirà, però és l’única manera que ens prenguin seriosament”.
Els orígens de tot plegat tenen a veure amb la gestió i manca de representativitat dels petits cellers i els familiars dins els òrgans de decisió de la DOCa Rioja. “Som l’associació amb major nombre de representants, 216, i la nostra veu només val un 4% del que s’acorda i decideix al consell”. “Ens hem cansat de ser els palmeros que aplaudeixen decisions preses per la resta”. Denuncien, doncs, manca de representativitat, així com importants divergències amb l’estratègia i full de ruta que s’ha marcat l’entitat del vi. “Som una de les regions històriques referents en l’elaboració de vi, però d’un temps ençà estem perdent múscul”, lamenta.
Bodegas Familiares demanda, d’una banda, que la representativitat en el marc dels consells sigui econòmicament i socialment “real”. Sancha ho explica. “No pot ser que sent l’associació amb major nombre de representants les nostres propostes no tinguin força davant les grans empreses que són les que acaben decidint-ho tot“. I afegeix, que tampoc poden competir a escala de preus. “Com podem sobreviure a vins de criança que es venen a 2 euros quan el nostre vi està per sobre els 15? Això és competència deslleial i fa que els petits tinguem difícil la supervivència”.
“No volem marxar de la DOCa”
“La Rioja s’ha empatxat, ens han portat a un moment d’autèntic caos“, lamenta el viticultor. “No pot ser que cada any es demanin noves plantacions que ens obliguen a destil·lar per estalviar els excedents”, comenta, detallant que és el primer cop en els cent anys d’història de l’entitat que es destil·la. D’aquí, que demanin canvis substancials en la gestió i model de l’actual territori vitivinícola, limitant les hectàrees de plantació -“des de 1985 hi ha hagut un increment del 72% d’hectàrees, i els cellers grans continuen demanant plantacions i alts rendiments!”, critica-.
I continua insistint que cal reduir els rendiments “fins a ajustar i equilibrar la balança d’oferta i demanda”, pagar millor el preu del raïm per garantir la supervivència del sector, especialment dels petits. Tot plegat, si cal, que passi per “arrancar aquelles plantes que es cultiven sobre sòls inadequats” i que mai donaran com a resultat els estàndards de qualitat del vi de la regió, apunta el viticultor.
“La Rioja mai hauria d’haver abandonat el camí de fer grans vins a preus competitius”, assenyala Sancha. D’aquí que una de les seves propostes sigui que aquests vins per sota preu de cost no duguin l’etiqueta del Consell Regulador. “Que hi siguin, però que no competeixin amb els nostres productes”, etzibarà.
Malgrat tot, i preguntat pels següents passos, continuen confiant. “Tenim una de les millors regions vitivinícoles del món, creiem en el que fem, en el valor, en la marca, i no volem sortir de la DOCa”, simplement, afegeix, “han de pensar en tots els qui en formem part, perquè hi tenim cabuda, també els petits”.
