El passat mes de desembre, Freixenet va anunciar que havia fet una prova per transportar cava amb tren entre Catalunya i Alemanya. El celler va enviar 11.100 litres d’escumós de Sant Sadurní d’Anoia a Alsheim, fent la immensa majoria del trajecte amb ferrocarril. A més de la prova d’aquesta alternativa al transport de mercaderies per carretera, aquesta iniciativa del projecte TRAILS, impulsada pels clústers In-Move by Railgrup i l’Innovi, va servir per provar un sistema de traçabilitat i control de temperatura i també d’un mètode per disposar de la documentació de transport de manera electrònica.
Cristina Duran, Responsable de Logística del Grup Freixenet, ha explicat a ‘Vadevi’ que fins al dia d’avui sempre han trobat “més flexibilitat al transport per camió”. “Coneixem el temps de trànsit, els costos i els tenim sota demanda ràpidament”. Tot i això, reconeix que aquesta opció “contribueix a congestionar les carreteres europees i emet més gasos” que no pas el transport ferroviari. En aquest aspecte, però, té una explicació clara: “seguim sense Corredor del Mediterrani”, cosa que els força a “utilitzar infraestructures encara deficients i poc àgils”.
Per la seva banda, Glòria Martí, Responsable de Medi Ambient del Grup, recorda que “el transport de mercaderies està cada vegada més tens”. “Necessitem que els béns arribin al seu destí de la manera més eficient i ràpida possible”. Les carreteres i autopistes “faciliten la cobertura i la mobilitat” i permeten “un servei directe porta a porta”. A més, també destaca la “flexibilitat” d’aquest sistema, que no requereix infraestructura externa com els trens. Tot i això, aquests darrers tenen, diu, “grans avantatges”: fiabilitat, seguretat, capacitat de càrrega i, “sobretot”, reducció d’emissions de CO2 i NO3. Així doncs, creu que “el futur passa per avançar” en aquest mitjà de transport, “millorant les infraestructures” i augmentant els agents logístics especialitzats.
“El compromís amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient són pilars fonamentals a Grup Freixenet per convicció i per responsabilitat”, assegura. “La terra és l’origen del nostre producte”, recorda, i és per això que han estat “pioners” en mesures i objectius de reducció de l’impacte ambiental “des de la dècada de 1990”. Un impuls, conclou, que “‘s’ha mantingut i crescut fins al present i té perspectives de futur”.
Quan van plantejar aquesta prova pilot, recorda Duran, els objectius eren diversos. Per la part logística, comparar “la qualitat de servei en temps i forma”, “el cost del transport” i si “podien carregar més quilos” entre Catalunya i Alemanya, comparant-ho amb fer servir camions. El més important, explica, és saber “si aquesta experiència es podia plantejar per ampliar-la”. A més, afegeix, també van aprofitar per provar la digitalització dels documents de transport per carretera mitjançant e-CMR. Per la banda ambiental, Glòria Martí enumera els objectius principals: mesurar les emissions de CO2, saber quina reducció suposarien respecte el camió i, és clar, garantir que el producte arribés en perfectes condicions, sense cap ruptures.
Un cop feta la prova, la Responsable de Logística del Grup Freixenet destaca que a cada enviament s’han pogut encabir més ampolles, que han arribat el dia previst i que a més, gràcies al control “tant a nivell d’estabilitat com de temperatura”, han estat entregades a destí “en perfecte estat”. Pel que fa al sistema de digitalització de documents, Cristina Duran assegura que “arriba per quedar-se” i que ha permès “reduir paper” i “tenir tota la documentació a m“a” per qualsevol tipus de control legal o fiscal, amb una disminució del 24% del cost administratiu. Glòria Martí, pel seu cantó, considera que els resultats a nivell ambiental i de control de qualitat de producte han estat “molt satisfactoris”. “La reducció d’emissions ha estat d’un 92% per un trajecte de més de 1.400 quilòmetres”, un valor “molt important i esperançador” i que els anima a continuar amb les proves d’aquesta nova modalitat de transport del vi i el cava.
Justament, Martí enumera els punts en què s’ha de mirar d‘augmentar l’eficiència per ampliar el transport ferroviari. Primer de tot la reducció de costos, “clau per l’èxit del servei”. Un pas és calcular a partir de quants contenidors és més econòmic aquest transport i, apunta Duran, “agrupar comandes en un mateix tren”. D’altra banda, també cal trobar una empresa que faci el mateix servei en sentit contrari i aconseguir altres empreses a qui els interessi per poder omplir els trens. Això no serveix només per a Alemanya sinó pels països nòrdics, ja que Duran mateixa explica que també es vol estudiar “quin percentatge de les exportacions” al nord d’Europa es podrien traslladar al transport ferroviari. L’altre punt de millora, per a Glòria Martí, és la reducció dels temps de càrrega.
En qualsevol cas, des de Freixenet asseguren que mantindran el contacte amb CIMALSA i amb els clústers Railgrup i Innovi, que els han acompanyat en aquesta primera prova, amb l’objectiu de continuar avançant.
