El sector vitivinícola està ple d’expert que confirmen cada dia el seu amor i la seva passió pels vins catalans. Toni Albiol, gerent de la botiga especialitzada Enoteca Divins de Martorell, és un d’ells. Després d’anys de formació, Albiol s’ha convertit en tota una eminència en el món dels vins i els escumosos. L’any passat va ser proclamat el millor sommelier de Catalunya i enguany ha aconseguit la diplomatura de l’ASI l’associació de la Sommelliere Internacionale, convertint-se així, en el primer català en obtenir aquest diploma. Rep el Vadevi amb respostes honestes sobre el sector, el vi i les noves generacions. Reflexiona sobre la seva feina i també la seva devoció pels clients que entren a la seva botiga. Explica amb detall les seves experiències i com el sector vitivinícola ha patit molt, però se’n sortirà gràcies a les bones idees i la resiliència. Albiol reconeix un bon vi només en veure’l i pretén continuar ensenyant els meravelloses secrets d’aquest sector a tothom que vulgui escoltar; perquè com ell mateix descriu “un bon vi és aquell que et fa reflexionar”.
L’any passat el van proclamar el millor sommelier de Catalunya. Què passa després?
A mi aquest premi em canvia la vida. Vaig guanyar el concurs de millor sommelier de Catalunya després de diverses edicions participant. Quan el 2022 vaig quedar tercer em vaig animar i vaig començar a posar-me les piles fins a aconseguir-ho.
I acaba aquí?
No, ni de bon tros, llavors me’n vaig a participar en el concurs a escala estatal i aquí quedo tercer, que també és molt bona posició.
Després d’aquests dos pòdiums decideix participar en una diplomatura internacional i també se l’emporta, de fet, es converteix en el primer català a obtenir aquest títol. Què suposa això per vostè?
Guanyar el títol de millor sommelier d’Espanya és molt complicat i pensava que necessitava alguna cosa més per complementar els guardons que ja tenia. Per això vaig decidir participar en l’examen de l’Associació Internacional de Sommeliers. Al cap i a la fi, jo tinc 56 anys, no puc fer passos en fals perquè se m’acaba el temps. Per casualitat 11 mesos després del títol català es feia a Burgos la diplomatura internacional i m’hi vaig apuntar. Tres mesos després em donaven els resultats i em convertia en el primer català a tenir aquest diploma internacional; i espero que això hagi obert un camí per no ser l’últim.
I un sommelier només ha de saber de vi?
No. De fet, aquestes proves de les quals et parlo poden arribar a durar tot un dia. Has de saber de gastronomia, puros, cafès, aigua, cerveses… A part que el coneixement que has de tenir d’aquests sectors ha de ser ampli, suficient per fer proves pràctiques i teòriques sobre qualsevol dels temes. Evidentment, però, el vi juga un paper protagonista.
Vostè sempre ha explicat que és sommelier de botiga, no de restaurant. Veu alguna diferència en la valoració de les dues feines?
Ningú comptava amb mi quan vaig guanyar el premi català, perquè sembla que els sommeliers de botiga hem de ser menys que els de restaurant. Diuen que és perquè no fem sala, però jo n’he fet moltíssima. Tinc quatre locals i un d’ells està destinat 100% a una sala de tast. Allà faig formacions, presentacions i actes relacionats amb el món del vi. Respecto moltíssim els sommeliers de restaurant, són els grans referents dels quals ho hem après tot, però això no vol dir que no hi hagi sommeliers de botiga que estiguin molt ben preparats.
Es parla molt de la democratització del sector del vi. Creu que amb els sommeliers hauria de passar el mateix? Necessitem un sommelier a cada restaurant?
No sé si un sommelier, però algú que entengui de vins. De fet, hi ha molts restaurants que no tenen sommeliers. Això no és com el carnet de conduir, que per agafar el cotxe has de tenir-lo. Per tenir o per servir vi en un restaurant o en una botiga, no cal que tinguis el títol de sommeliers, però has d’estar preparat. Jo tinc més de 400 proveïdors i t’asseguro que ve gent molt ben formada, però altres que no tenen una formació mínima per donar uns arguments.
I com s’és un bon sommelier?
És un ofici que es porta dins. Tota persona que estigui darrere d’un taulell o servint en un restaurant ha de tenir passió, uns mínims coneixements i vocació. En definitiva, aquestes ganes d’acollir, de tractar bé el client, d’animar-lo, de fer-li passar moments confortables… Moltes vegades no té res a veure amb el que ens agrada a nosaltres sinó d’escoltar bé al client, fer de psicòleg i donar-li allò que necessita en aquell moment.
Per ser sommelier es necessita formació constant?
Jo estudio cada dia, no me’n vaig al llit sense llegir alguna cosa relacionada amb el sector del vi. I no només de vi, la nit passada m’estava mirant sidres i em vaig adormir amb el llibre a la mà.
Parlem una mica del sector. Vostè que ha aconseguit un reconeixement internacional, com es veuen els vins catalans fora de l’estat espanyol?
Hi ha Denominacions d’Origen que han adquirit molt prestigi entre els grans vins del món, per exemple el Priorat. Hi ha altres que els costa una mica més. En general, però, tenen molt bona acceptació i estan molt ben posicionats. És una tasca complicada perquè hi ha 12 Denominacions d’Origen i ensenyar al públic internacional les seves singularitats requereix molt de temps. No obstant això, els Consells Reguladors i els cellers estan treballant molt per potenciar i promocionar el vi català arreu del món. La imatge de fora dels vins espanyols és d’elaborat barat; però al vi català no li passa el mateix. El vi català té una imatge més de prestigi.
I què més es pot fer per millorar encara més la situació?
Promocionar, formar, informar, ensenyar, donar a tastar… Tota aquesta feina s’ha de fer des dels Consells Reguladors, les DO, les institucions com l’Incavi i el Govern. Han d’apostar i invertir en infraestructura perquè puguem anar a ensenyar al món que és el que tenim a casa.
Quin és el desafiament més gran pel sector en els pròxims anys?
Aquí hem tingut un gran problema que ha estat la sequera. Ha complicat molt la feina als pagesos i ha afectat les plantes. Lamentablement, aquesta situació ha afectat la qualitat del raïm i algunes plantes no han suportat aquesta falta d’aigua i han mort. El canvi climàtic està fent que molts productors aprenguin a trobar plantes molt més resistents. N’hi ha algunes que ja estan molt adaptades a la nova climatologia i estan aguantant bastant bé, i altres que no. Ara bé, tot i les dificultats s’estan fent vins bons i de qualitat.
Parli’m una mica de modes. Quina és la nova moda del vi? Quins són els vins que ara mateix es consumeixen més?
No és un tema de modes sinó de perfil de consumidor, és a dir, les persones d’una certa edat no segueixen modes, saben el que els agrada. El públic més difícil és el jovent, sobretot en el nostre sector. Són complicats d’atraure perquè hem perdut generacions de consumidors que no s’han interessat pel vi. Hem de reflexionar com a sector sobre el perquè els joves d’entre 20 i 25 anys no tenen gaire interès pel vi.
I quina és la conclusió d’aquesta reflexió?
Els joves s’acostaran als vins més comercials, més aromàtics i més afruitats. S’interessen pels vins amb menys pes i menys cos. El més important, però, és que els joves beguin més vi i menys refrescos. Si comencen amb els més lleugers, aniran agafant hàbit de beure. Com et deia no és una qüestió del fet que la gent segueixi modes, sinó que els professionals les hem de crear.
Llavors, vostè creu que els vins afruitats són la porta d’entrada a la generació més jove?
Sí, però també n’hi ha d’altres. Hi ha corrents que dins del món del vi s’haurien de potenciar. Hauria d’haver-hi més modes. Haurien d’entrar modes de beure escumosos, rosats, negres…I aquesta és la nostra funció com a sommeliers, però també la dels restaurants.
I tothom està complint?
Fem el que podem. Sí que és veritat que a vegades a grans ciutats no funciona, perquè els restaurants són tan cosmopolites que hi ha massa de tot. Lamentablement, però, hi ha en restaurants a Barcelona que no tenen vins catalans a les cartes. I tenint 12 denominacions d’origen a Catalunya i sent una ciutat que atreu tant turisme, així no fem cap favor al país no ensenyant-los a aquests turistes el nostre patrimoni vitivinícola. Aquesta part, precisament et diria que és més que una moda, és una prioritat. Els restaurants de carrer, els restaurants normals, han de tenir els vins del seu territori.
I per què no l’hem fet a aquesta aposta o per què no es fa aquesta aposta?
Aquesta pregunta jo crec que és més aviat caire polític que de caràcter sommelier. Crec que tornem al mateix punt d’abans: s’ha de promocionar més. La gent com jo podem ser les eines de promoció, però els polítics han de fer campanyes, crear sensibilitat.
Acabem pel teu secret millor guardat. Què és per tu un bon vi?
Un bon vi és aquell que és sincer, que té identitat, tipicitat, que et transporta a un paisatge, a un territori i que et fa viatjar mentalment, tant per la geografía com pel temps. Hem de fugir d’aquesta figura de vi comercial, aquell que agrada a tothom i no emociona a ningú.
