!--akiadsense-->
Són més de 1.200 metres d’altura, i tot i que no hi ha costers i podria semblar una vinya normal durant el mes de juliol, des de Torre del Veguer consideren que aquesta és una viticultura heròica. Es justifica recordant que les parcel·les que tenen a Bolvir de Cerdanya s’han hagut de tancar amb reixes per evitar l’entrada de cabirols. Les plantes s’han d’enfrontar a les vespes i als contrastos de temperatura, no només entre les diferents estacions, és a dir amb la neu i els prop de 20º negatius de l’hivern i els més de 30º de l’estiu, sinó els que es donen entre el dia i la nit a qualsevol època de l’any.
Si això no fos prou, a aquesta altura, la vinya corre el risc de ser víctima de gelades avançades i tardanes i també de pedregades. En conclusió: una vinya plantada a la Cerdanya necessita entre 4 i 5 anys per poder-se vinificar, dos anys més del que és normal, les dimensions de la planta són molt més petites i el seu rendiment també.
Doncs malgrat totes aquestes dificultats, des de Torre del Veguer estan decidits a ampliar el terreny dedicat a aquestes vinyes d’altura. Un projecte que el celler del Garraf va posar en marxa fa 10 anys i que el 2012 va treure els seus primers vins. Malgrat la raó principal de començar a sembrar vinya en aquesta zona no era l’increment de temperatura, des del celler asseguren que tot fa pensar que la viticultura, amb el canvi climàtic anirà cap aquí.
!--akiadsense-->
Tot i que ara mateix la vinya no és el cultiu estrella de la Cerdanya, diversos document històrics mostren que els ceps no són aliens a aquesta zona del país. “Però davant de la impossibilitat de trobar alguna varietat autòctona de vins d’alta muntanya a la península ibèrica, ens vam decidir pel pinot noir i el riesling, després d’un intent frustrat amb la müller thurgau (un híbrid entre el riesling i la madeleine royale) que no està acceptada a Catalunya”, explicava Joaquin Gay de Montellà enmig de la maeixa vinya.
D’aquestes prop de 2 hectàrees de vinya en surten dos vins, un blanc i un negre ecològics, com tots els del celler, que s’anomenaven Llum del Canigó. Però des de 2015 són els Llum del Cadí blanc i negre que es vinifiquen al Garraf amb el raïm de Bolvir i sense l’empara de cap denominació d’origen.
Per fer honor al nou nom, es van plantar més vinyes, 1’5 hectàrees més, que tinguessin com a fons el paisatge de la serralada del Cadí. Unes plantes que es veuen realment petites i que necessiten molta cura per anar creixent. Gay de Montellà, explicava per això que, “la previsió és arribar fins a les 5 hectàrees, però que s’anirà fent a poc a poc, perquè el procés és molt lent”.
Llum del Cadí, tant el blanc com el negre han canviat d’imatge, ara més estilitzada amb ampolles rhin i borgonya, i aquesta ha estat l’excusa per mostrar les vinyes a tota una sèrie de periodistes i prescriptors, així com també restauradors de Das, Alp i Llívia entre d’altres.
!--akiadsense-->
Uns vins que s’han tastat entre vinyes just abans d’anar a dinar al restaurant Origen de l’Hotel Villa Paulita, propietat de la família Gay de Montellà. Durant el dinar s’han servit alguns dels vins del celler del Garraf. El vi dolç Vendimia Tardía 2015 elaborat amb Muscat de Frontignan ha maridat amb un foie a la sal, la Malvasia de Sitges 2018 amb una truita de riu amb codonyat de taronja vermella, el Raïms de la Immortalitat Xarel·lo 2016, amb un trinxat de col kale, el Jeronimus 2016, el vi elaborat a una tina dels monjos que vivien a Torre del Veguer fa 600 anys, el Raïms de la Immortalitat cabernet sauvignon i sirà han acompanyat una llebre royale, i finalment el Clàssic Penedès Marta, també de Muscat de Frontingan ha servit de maridatge a les postres de sopa de maduixa amb pa de pessic de festucs.
!--akiadsense-->
Unes creacions del xef José Carlos Gàmiz responsable de la cuina del restaurant amb la cuina de la Cerdanya com a rerafons. Joaquín Gay de Montellà, recordava que ara mateix hi ha al voltant de vuit projectes de viticultura a la zona. El més reexit fins ara és el de Llivins a Llívia.
