!--akiadsense-->
Família Torres fa 150 anys aquest 2020 però les celebracions previstes s’han hagut de suspendre o reconvertir. És el cas de la presentació del documental ‘Penedès-Recuperant varietats antigues’, una peça de vídeo de la productora holandesa de Klaas de Jong. Els protagonistes són Miquel A. Torres i els seus fills Mireia i Miquel, amb les aportacions dels Master of Wine Christy Canterbury i Tim Atkin. La premiére s’ha fet aquest dijous a través de la plataforma Wine Master i l’han seguit prop de 300 persones.
Tot i que el rerefons és en tot moment la tasca de recuperació de les varietats ancestrals catalanes, una part important del documental es dedica a parlar de la família, de la seva història i de les seves relacions personals.
Així Miquel A. Torres recorda al seu pare, tercera generació dedicada al vi i el gran impulsor del negoci. Explica que el celler de Vilafranca del Penedès va ser bombardejat, que l’any 39 el seu pare va estar a un camp de concentració perquè havia lluitat amb l’exèrcit republicà i que als anys 40 va decidir anar a Amèrica a vendre el seu vi. França estava ocupada pel nazis i els americans volien vins francesos que no podien arribar. “-Volem vins francesos, li deien els compradors. I el meu pare va respondre: -No pateixi, li portaré vins francesos fets a Espanya, tindrà un chablis espanyol”.
Ho explica amb orgull, de la mateixa manera que recorda insistentment que el seu pare no es va retirar mai de la feina i que la seva relació no va ser sempre senzilla. Les desavinences eren importants i calien fets que queien pel seu propi pes, perquè finalment el pare reconegués la tasca del seu fill. Un cas conegut és el de l’elaboració de Mas La Plana, una aposta forta de Miquel Agustí per fer un vi de qualitat. El seu pare no ho veia gens clar. I va fer falta que aquest vi guanyés un concurs a França, competint amb francesos i amb un jurat només francès perquè finalment li donés la raó al seu fill.
Precisament aquesta relació tensa va portar a Miquel Agustí a agafar-se un any sabàtic als anys 80. “Vaig tornar a França on ja havia estudiat. Vaig anar a Montpellier”, explica. I en una faceta molt emotiva a la qual no ens té massa habituats, Miquel A Torres afirma, “marxar un any a fora em va permetre tornar a estimar el meu pare”.
En aquest sentit Miquel Torres Maczassek, també parla de la seva relació amb el seu pare. El que és ara director general de la companyia i cinquena generació de la família, recorda quan el seu pare li va dir que es retirava, i amb un somriure explica, “avui ens deia que es retirava i l’endemà al matí tornava a ser al celler”.
Miquel Agustí, diu que sí que s’ha retirat i que ara es dedica a tota la part relativa a la lluita contra el canvi climàtic. Una temàtica que l’apassiona perquè el té veritablement preocupat i recorda que de la feina que es faci ara en dependrà no només el futur del vi sinó el futur del planeta.
El documental detalla com es va fer la recerca de les varietats ancestrals i s’explica quina és la feina científica que hi ha al darrera d’aquest procés de recuperació que és llarg i costós. El Master of Wine Tim Atkins, afirma que “es dona la paradoxa que Torres està innovant amb quelcom antic, que existeix des de fa segles”.
Tot i les explicacions divulgatives de la feina que fa el celler en aquest aspecte, val a dir que la pel·lícula està farcida de moments entranyables, que són segurament els més desconeguts de la família.
!--akiadsense-->
Miquel Torres fill en bicicleta, una de les seves grans passions o Mireia Torres, directora tècnica del celler, que es desfà en elogis cap al seu germà “en Miquel és un bon líder, és molt bo dirigint equips” i a la inversa el director general de Torres admet que sense la capacitat i les directrius científiques de la seva germana la feina que fan seria molt més complicada.
O un dinar familiar entre Miquel A.Torres, la seva muller, l’artista Waltraud Maczassek i Miquel i Mireia, els dos fills que han continuat la nissaga vitivinícola. En aquesta escena destaquen detalls de Waltraud Maczassek, que no es mostra massa en les activitats del celler o un comentari del Miquel júnior, quan proposa un brindis “ja que tenim poques oportunitats de trobar-nos així”.
Hi ha alguna interioritat més pel que fa a la part emocional i també alguna del dia a dia del celler, quan expliquen que el dimarts és el dia de tast. “Ho fem amb la Mireia i el meu pare i alguns dels caps tècnics del celler”, explica Miquel Torres Maczassek, “al meu pare li agraden els vins més estructurats i a mi amb menys tanins i al final un o altre acaba cedint”.
La factura d’imatge és impecable amb alguns plànols espectaculars de la vinya i dels cellers de Pacs del Penedès o del Purgatori a Juneda. És una combinació que barreja la història i la realitat familiar amb la divulgació de la feina que s’ha fet i s’està fent per recuperar varietats ancestrals. Aquestes d’una banda permeten la recuperació del patrimoni vitivinícola català i d’una altra poden ser una resposta als reptes que plateja el canvi climàtic. Per Miquel Torres “les varietats ancestrals recuperades són el nostra passaport pel futur”.
El documental es podrà a veure a través de Prime Video d’Amazon, iTunes o Winemasters.tv.
