La gestió dels cultius des de tots els seus aspectes, que pren forma en l’agricultura regenerativa, és una forma de treball que segueixen milers de propietaris i gestors del sòl d’arreu del món, entre els quals molts dedicats a la viticultura, que volen mirar la seva activitat i els seus mitjans amb una perspectiva més completa. L’objectiu és ajudar els ecosistemes on treballen i assegurar, a més, un futur millor també per als seus cellers i per a tothom. Una proposta de gestió responsable objecte d’un simposi, el primer que a l’Estat sobre la matèria, organitzat per Família Torres i que ha tingut lloc aquest dijous al matí al Vinseum de Vilafranca del Penedès. Una localitat i un indret que, com ha dit Pere Regull, alcalde de la ciutat, té 27 segles d’història amb la vinya i el vi, que és la seva “raó de ser” perquè “el vi, la vinya i la terra” són “la nostra ànima”.
Al simposi, després d’una introducció des del punt de vista científic, s’han presentat tres exemples pràctics d’aquest tipus de pràctiques. El primer ha lestât el de James Sweetapple, propietari de Cargo Road Wines, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia) des de fa 24 anys. Sweetaple actualment té 16 hectàrees de vinya gestionades holísticament a més de 800 metres d’alçada i empra tècniques que milloren la terra, l’entorn i els cultius sense perjudicar la sostenibilitat del negoci. Va adoptar aquestes tècniques el 2011, després d’anys dedicant-se a l’agricultura sostenible fins que es va adonar que, en gran part, era només greenwashing, és a dir, una manera de rentar-se la cara davant del dany ambiental que podia estar causant.
Com ell mateix ha explicat, ser orgànic i no emprar químics no vol dir que no es malmeti el sòl i el medi ambient. Fent servir l’aproximació holística, i mitjançant l’observació i el treball, va acabar sent el primer a rebre el segell Environmental Outcome Verification. El seu mètode es va basar, entre d’altres, en entendre el cicle mineral, solar i de l’aigua, en conèixer la terra i en tenir en compte tants factors com fos possible, per exemple adquirint tanques elèctriques portàtils que li van permetre tenir ovelles pasturant a les vinyes, netejant la coberta vegetal amb un control molt gran sobre el temps i els resultats. Un altre element important va ser intentar millorar la quantitat i la qualitat dels microorganismes del subsòl, no fent servir fertilitzants inorgànics sinó només naturals, i afegint calç a la terra per treure-li acidesa, amb uns resultats que ha qualificat d'”increïbles”. Un altre element important ha estat la cobertura vegetal, que augmenta la matèria orgànica del terra, també neutralitza el Ph i augmenta la capacitat de retenció d’aigua del sòl, cosa que ha permès a les seves vinyes sobreviure a unes sequeres terribles i tenir un raïm de més bona qualitat i quantitat. A més, i tot i la inversió requerida, tampoc no ha petit erosió del sòl.
Un exemple molt més proper, i que ha seguit Sweetapple, ha estat el de Francesc Font, de Can Font, que ha importat aquests mètodes a Catalunya i que és l’autor d”‘Arrelats a la terra, apostes per a una agricultura regenerativa”. Tot i que al principi es va mostrar sorprès per les tècniques, després va mirar d’adaptar-les a la realitat catalana. Com a novena generació d’una família de viticultors, un dia es va adonar que continuar fent com sempre no duia enlloc i de la seva gran contribució al canvi climàtic, a la destrucció de la biodiversitat i a l’erosió. Entre puja i vent, perdien unes 20 tones de terra per hectàrea i any, cosa que vol dir 1cm cada 5 anys, una quantitat que triga 40 anys a regenerar-se de manera natural. Això li va fer preguntar-se on plantarien les generacions següents i el va impulsar a investigar, aprendre i provar, tot i que la rendibilitat el preocupés. Així doncs, van deixar de malmetre la terra, van mirar d’entendre com funciona i van treballar per regenerar-la. Cobertes vegetals amb plantes que fixen nitrogen, altres que són grans nutrients per a la microbiologia… i, és clar, la gestió d’aquestes cobertes, ja sigui tallant-les del tot, només sota la vinya o aixafant-les perquè a l’estiu mantinguin l’aigua a sota i protegeixin els microorganismes a més d’evitar l’erosió. Una experiència que, tot i que costosa al principi, al final li ha reportat beneficis i l’ha fet estar molt orgullós.
Finalment, Miquel Torres Maczassek, director general de Família Torres, ha explicat l’experiència d’un gran celler com el seu. El 2008 es van adonar de primera mà de les conseqüències del canvi climàtic, de com les temperatures afectaven la vinya amb sequeres, fenòmens meteorològics adversos, un avançament de la maduració, canvis en l’acidesa, augment del grau alcohòlic… i es van proposar alhora adaptar-se a aquests canvis i reduir la seva contribució. Així és com van començar a fer la seva activitat més sostenible, fins i tot experimentant amb la captura i la reutilització del CO2 de la fermentació. El seu compromís per al 2020 es va complir, amb una reducció d’emissions del 2020 del 34% per ampolla en tots els àmbits i, ara, es proposen arribar al 60% el 2030 i aconseguir la neutralitat abans de 2050. D’altra banda, l’adaptació els ha portat a buscar vinyes d’altura, recuperar varietats ancestral de maduració més lenta…
Tot això, però, no afecta el model de viticultura, i és per això que han volgut canviar per fer les coses com dicta la natura. És aquí on es van interessar en l’obra d’Allan Savory, pioner de la gestió holística, i van començar a fer servir cobertes vegetals i a fer més fèrtils els sòls per augmentar la seva capacitat de captura de carboni. És per això que, amb l’objectiu d’equilibrar els minerals del sòl, el volum de matèria orgànica i els microorganismes, van crear el grup Terra Viva, on estudien, aprenen i comparteixen coneixements entre diversos cellers. D’aquí va néixer l’objectiu de fer 500 hectàrees d’agricultura regenerativa en 5 anys i un pla a 10 anys vista, fent servir finques tan diferents com Mas La Plana i Mas de la Rosa per aprendre quines diferències hi ha entre aquestes pràctiques en circumstàncies distants. Segons ha dit Torres, es nota com la natura torna a prendre el control de la vinya i hi ha més vida. S’han provat diversos tipus de coberta vegetal, en projectes en col·laboració amb el CREAF i les universitats de Lleida i Vigo, s’han fet servir ramats de pastors locals per netejar-les… També s’ha adaptat la maquinària agrícola i, per arrodonir-ho, han posat en marxa accions de foment de la biodiversitat.
Tot això, ha conclòs Miquel Torres Maczassek, resulta en més potencialitats pel vi: no es bloquejarà la maduració, baixa la probabilitat que hi hagi desequilibris en els aromes, fa que tinguin un caràcter més fresc i que siguin més consistents en el temps, amb menys variabilitat anual. Un projecte que els entusiasma i que combina els avantatges mediambientals i els empresarials.
