“Quaranta anys aixecant una empresa i ara ens la volen enfonsar”, exclama un extreballador de Freixenet des de la primera fila de la manifestació. Sant Sadurní d’Anoia viu aquesta setmana la vaga més multitudinària dels del 3 d’octubre del 2017. Un miler de persones han omplert els carrers de pancartes, banderes i càntics en contra l’ERO del Grup Freixenet Henkell, que fa unes setmanes va anunciar l’acomiadament de 180 treballadors. Al·legant sequera, l’empresa va enviar un comunicat i va obrir la porta a unes negociacions que encara no han arribat a bon port. Els sindicats alerten que les raons que exposa la companyia són falses i titllen la direcció de Freixenet de covards i de voler desviar l’atenció del problema principal: la migració de productes a mètodes amb una elaboració més senzilla que el cava. Els treballadors de Freixenet que omplen Sant Sadurní d’Anoia criden per no ser els escollits per marxar de la companyia que han vist créixer, però també recorden que aquest és només el principi i que sense una oposició ferma, el model productiu i econòmic del sector podria estar en perill: “El cava no es toca“, insisteixen. Una opinió que l’ajuntament del municipi vitivinícola secunda i confirma les preocupacions del sindicat. Al costat dels treballadors aguantant la pancarta, els membres del consistori remarquen sense miraments que la lluita contra l’ERO de Freixenet és la representació de la lluita dels pobles amb tradició vitivinícola.
La sequera ja no és una excusa vàlida per Comissions Obreres (CCOO). El sindicat majoritari en el comitè d’empresa de Freixenet ha dit des del primer moment que es va parlar d’un acomiadament massiu que aquesta no era una justificació real. “Estem parlant d’una solució estructural per un problema temporal”, reconeixia Antonio Domínguez, representant sindical del grup del sector del cava i membre de CCOO. Sembla ser, doncs, que la raó de ser de l’ERO aniria lligada a un conflicte molt més gran que podria acabar amb el sector del cava tal com el coneixem. “Les càmeres estan buides i no precisament per culpa de la sequera”, confirma un treballador a Vadevi. Tot i que no vol dir el seu nom, ningú li dona cap garantia que passada aquesta setmana de vaga no sigui un dels gairebé dos centenars de persones que es quedaran sense feina. “Són 180 persones, amb noms i cognoms, 180 famílies d’aquí, de Sant Sadurní d’Anoia”, insisteix l’alcalde del municipi, Pere Vernet. La realitat és que Freixenet voldria canviar el seu model de producció i actualment una part important dels escumosos que elabora ja no són caves, i per tant necessiten menys mà d’obra per fer-los. “Després d’inventar un escumós conegut mundialment volen disfressar l’ampolla de cava i comercialitzar-la i produir-la fora”, explica a aquest diari Wellington, representant sindical d’UGT a la companyia vitivinícola.
Més enllà del conflicte de l’ERO, els treballadors de Freixenet asseguren que surten al carrer per protegir el sector del cava. “És la punta de la llança”, afirma María José, una treballadora de Segura Viudas. En aquest sentit, la membre del comitè d’empresa està convençuda que la decisió de Freixenet podria ser replicada per altres empreses vitivinícoles del sector del cava. Si aquestes afirmacions fossin certes, podria implicar que el mètode tradicional estaria en perill. Vernet, des de l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia reconeix amb temor que seria una possibilitat, el que provocaria un daltabaix en l’economia del municipi i com ell, tots els altres de la comarca que s’hi dediquen: “Un canvi de model productiu que no podem permetre pel nostre territori”, lamenta l’alcalde i afegeix que aquesta és la raó per la qual “s’han posicionat des del minut zero a favor dels treballadors”. Una situació que no fa més que complicar encara més la posició de la directiva de Freixenet, la qual, lluny de donar explicacions públiques o oferir una resposta alternativa, es manté en silenci, mentre, paral·lelament, augmenta de manera progressiva i sostinguda l’oposició davant del possible acomiadament.
Unes negociacions sense fruits
L’ERO per sequera de Freixenet sembla no tenir solució. Els representants sindicals s’han assegut durant dies en taules de negociació d’on no han aconseguit pràcticament res. La crítica cap a Freixenet no només va lligada al fet que pels sindicats s’amaguen darrere de la sequera per justificar acomiadaments massius, sinó que tampoc estan contents amb les maneres amb les quals volen fer fora al personal. Des dels sindicats confirmen que la majoria dels acomiadats podrien ser persones de menys de 50 anys, la qual cosa suposaria que no es preveuen plans de prejubilació, sinó que més aviat “s’està buscant fer fora la gent que porta menys treballant i, per tant, surt més a compte acomiadar-los”, concreta a Vadevi, el representant sindical d’UGT a la companyia vitivinícola. A més, alguns dels manifestants expliquen que no s’estan donant solucions més enllà de l’ERO i la direcció no es vol moure de la posició inicial: “Estem molt enfadats, aquí ningú fa res per apropar-se a les demandes dels treballadors”, crida una altra manifestant enmig del bullici.
La major part de les crítiques se les emporta la família Ferrer, propietaris de Freixenet, juntament amb l’empresa alemanya Henkell. Tal com ha anunciat en diverses ocasions CCOO, ningú de la família ha aparegut a la taula de negociació per arribar a un acord amb els sindicats. “Tenen un directiu negociant, que probablement quan acabi la seva feina, marxarà”, replica un treballador de Freixenet. Aquesta inacció per part dels Ferrer també els ha convertit en un objecte de burla i de crítica durant els primers dies de la vaga i molts treballadors s’han mostrat defraudats amb una directiva que ja no només els vol acomiadar, sinó que no els escolta: “Arriba a un punt que ja no demanem que no es faci fora a ningú, però sí que volem algunes garanties”, reconeix una treballadora de Freixenet.
Un model obsolet pels sindicats
Pels sindicats, la decisió de Freixenet denota que el model actual del cava hauria de canviar. D’aquesta manera, el Vicenç, un treballador que fa 15 anys que està a Segura Viudas, subratlla que les actuals normatives de la DO Cava “han quedat obsoletes” i reclama “ajustos necessaris que permetin protegir els viticultors”. Entre els reclams dels sindicats per protegir els treballadors hi ha la necessitat d’obrir la porta a poder comprar raïm de fora de la Denominació d’Origen, sempre que s’hagin esgotat les existències dins del territori. Així -tal com creuen els sindicats- empreses com Freixenet no es podrien escudar en la sequera per fer retallades i acomiadaments. A més, també remarquen que es protegiria el model productiu del cava: “Si el cava desapareix, desapareix Sant Sadurní d’Anoia i qualsevol municipi del sector”, adverteix Domínguez, de CCOO, resumint en una frase l’estreta vinculació entre el producte estrella del territori i el futur econòmic i social d’aquest i altres municipis.
