Els impostos baixos a les begudes alcohòliques que s’apliquen a l’estat espanyol podrien ser a punt d’acabar-se, i això preocupa els turistes, que podrien veure com el seu paradís de la beguda barata deixa de ser-ho. Un article a ‘The Local’, mitjà dirigit a possibles visitants i estrangers residents en territori espanyol, alerta de les possibles conseqüències de la revisió del marc comú de les imposicions al tabac i l’alcohol que està impulsant la Unió Europea.
Fre a un dels grans ‘atractius’ de l’Estat
L’estat espanyol, afirma el text, podria “veure com el preu de les begudes puja”. Això, continua, podria ser un problema perquè amenaça amb “acabar aviat”. L’article destaca que “un got de vi (barat) i algunes tapes (de franc)” són part del que atreu tanta gent d’altres països a passar uns dies o fins i tot a viure a l’Estat.
Una revisió pendent des de 1992
La Comissió Europea, però, hi vol posar fi perquè afirma que, en el cas de l’alcohol, el tipus impositiu mínim no ha estat revisat des de 1992 i, per tant, no s’ha mantingut “al ritme de la inflació, l’evolució del mercat, els patrons de consum o les preocupacions creixents sobre la salut pública”.
Això afectaria especialment l’estat espanyol, que té, afirma el mitjà, “un dels impostos més baixos d’Europa” pel que fa a l’alcohol. Per cada ampolla de licor de 700ml, l’Estat obté uns 2,69€, mentre que a Itàlia són 2,90€, a Alemanya 3,65€ i a França 5,05€. En el cas de la cervesa, cada mitjana suposa tres cèntims en impostos, molt menys que la mitjana europea que, diu ‘The Local’ citant dades de la Comissió Europea, se situa en 14 cèntims.
Tot plegat, afirmen, és darrere les “famoses begudes alcohòliques barates” i de l’èxit dels bars i restaurants de l’Estat, que es beneficien d’aquest avantatge.
A l’altra banda, però, i citant el ‘Diario de Navarra’, el mitjà per a turistes i estrangers residents calcula que l’estat espanyol podria recaptar 1.000 milions d’euros més si apliqués impostos semblants als de la resta de països europeus ja que, si els impostos a aquests productes suposen el 0,79% del total en els estats veïns, a l’espanyol només són un 0,29%.
Els adolescents, especialment vulnerables
A més dels aspectes econòmics, és clar, també cal tenir en compte les demandes d’apujar els impostos que venen del sector de la salut que, afirmen, volen reduir el consum i els problemes que s’hi associen. Els “infants i els adolescents”, afirmen, parlant només dels del país i no pas dels qui venen de fora atrets per aquesta oferta, són “particularment vulnerables”.
En comparació amb el tabac, el consum del qual ha anat baixant, el percentatge d’adolescents de l’Estat que s’emborratxen “sovint” era d’un 19% el 2019, segons un estudi europeu. Una xifra que, afirmen, és superior a la mitjana comunitària. El mitjà, de fet, arriba a afirmar que els espanyols poden començar a beure alcohol legalment als 14 anys, una afirmació totalment falsa ja que el govern espanyol va pujar l’edat mínima dels 16 (no 14) als 18 anys el 2000, és a dir, fa gairebé un quart de segle.
Un procés llarg
Durant els propers mesos, la Unió Europea ha llançat una crida a rebre respostes i valoracions de la seva proposta sobre l’augment dels impostos mínims a les begudes alcohòliques, un procés que durarà fins el proper 4 de juliol. Tot i que el mitjà recorda que les institucions europees tenen processos molt llargs, i encara més l’adopció de les directives aprovades per part dels estats membre, conclou la peça a firmant que “pot arribar el dia en què Espanya ja no sigui la terra de l’alcohol barat” pels turistes.
No obstant això, apunta, mentre les tapes de franc, l’entorn festiu i les “happy hour” (prohibides a Catalunya des de 2009) continuïn, la felicitat es podrà prolongar.
