Raventós i Blanc de la Finca 2011
Sense DO, Conca del Riu Anoia – Barcelona
PVP Aprox. 17 €
Etiquetat en català
Tel.: 938 183 262
Web: www.raventos.com
La primera impressió que es té d’un vi, és la estètica, la presentació, i tot seguit, les dades que apareixen a l’etiquetatge. En el cas d’aquest Raventós i Blanc de la Finca 2011, la presentació és clàssica i elegant. Vintage, l’ha definit un company de la redacció, i no ho ha dit pas en el sentit del món del vi, on vintage és sinònim d’anyada o collita, sinó en el sentit de retro. Efectivament, una càpsula de color vermell sang i una etiqueta amb lletres negres sobre blanc, pot semblar molt simple, però transmet elegància i prestigi: només de veure l’ampolla ja es veu que no és un vi barat.
Els més observadors encara podran fixar-se en un altre detall: si bé es veu de lluny que es tracta d’una ampolla de cava, no ho posa enlloc. És més, al frontal, ben visible s’hi pot llegir: “Conca del riu Anoia – Barcelona”. I és que malgrat l’aparença, no es tracta d’una ampolla de cava. El novembre de 2012 Raventós i Blanc va notificar al Consell Regulador de la DO Cava que abandonava voluntàriament la DO. En aquella moment, Pepe Raventós, responsable del celler, ho va explicar així: “La meva il·lusió és que els vins Raventós i Blanc d’aquesta nova etapa tinguin un nom propi. Per això, inspirant-me en el llibre “La Vida al Camp”, de Jaume Raventós -1962- volem recuperar Conca del Riu Anoia, el nom d’una petita àrea geogràfica perquè ens ajudi a transmetre i conèixer millor la nostra tradició vitícola, la força de la nostra terra, les tipicitats dels nostres raïms i les característiques dels nostres sòls: la nostra manera d’elaborar vins espumosos”.
Es tracta, doncs, d’un capítol més dels problemes de manca d’identitat que arrossega la DO Cava des de la seva creació, quan en aplicació de la doctrina del café para todos es va crear una “regió del cava” que inclou 159 municipis de 7 comunitats autònomes. Així, tot i que més del 95% del cava s’elabora a Catalunya, també se’n pot elaborar a indrets tan llunyans com ho són Requena, al País Valencià, o Almendralejo (Extremadura).
Per això, i pels baixos preus de venda d’algunes marques, hi ha cellers que han abandonat l’empara de la DO Cava. Alguns s’han integrat a la DO Penedès, acollits al reglament dels “Classic Penedès”, els vins escumosos de qualitat d’aquesta DO, i en el cas de Raventós i Blanc, ha creat la seva pròpia demarcació, aquesta Conca del Riu Anoia. No és casual que també hi aparegui la paraula “Barcelona” (deu fer referència a la província, és clar). I és que Pepe Raventós fa uns anys que s’ha instal·lat a Nova York, on cada cop ven un percentatge més alt de la seva producció, i això li dóna un punt de vista privilegiat que l’ha fet adonar-se que Barcelona és la marca més potent de la que en aquest moment es disposa a Catalunya. Curiosament, una de les noves subzones que han estat anunciades per la DO Penedès és justament “Conca del Riu Anoia”. Es pot pensar que és una casualitat o bé que la DO Penedès està donant el màxim de facilitats perquè Raventós i Blanc s’integri en els Clàssic Penedès.
Bé, i com és, aquest escumós de la Conca del Riu Anoia? Doncs molt fàcil: com un cava. No oblidem que està elaborat a les rodalies de la capital del cava: Sant Sadurní d’Anoia, i que està elaborat amb un cupatge del 50% de xarel·lo, el 40% de macabeu i el 10% de parellada, el cupatge clàssic dels caves penedesencs. Això sí: és com un cava, però dels bons. No debades té una criança llarga, d’un mínim de tres anys a l’ampolla, i s’elabora amb raïm procedent d’una selecció de parcel·les que es conreen amb la màxima cura, seguint els criteris de l’agricultura ecològica i biodinàmica, en equilibri absolut amb el seu entorn natural.
Es tracta d’un escumós de color daurat que, malgrat la llarga criança, no té un color oxidat, d’or vell, sinó encara un lleu reflex verdós que suggereix frescor.
A les aromes hi ha una bona combinació de les dues famílies principals que hi pot haver als vins escumosos: d’una banda les notes de fruita, que en aquest cas es manifesten com a poma golden i pera molt madura. D’altra, les notes de la criança: pa calent, ametlles torrades, el plàtan, i també notes fresques d’herba i marialluïsa.
A la boca té una entrada voluminosa, té gruix i densitat, però un cop a la llengua és fresc, amb un punt d’acidesa cítrica i notes d’amargor típiques de l’aranja. La bombolla és densa i reposada, lenta, gairebé melosa i persistent i duradora. De tota manera, si com m’ha passat a mi, se us queda el vi a la copa mitja hora, s’haurà escalfat i a més a més, s’haurà esbravat. Però no passa res: encara és bo, és vinós, amb les aromes de pa calent més dominats i un punt final anisat del xarel·lo llaminer i delicat.
