Un negre per digerir els excessos

Un estudi de la Universitat Autònoma de Madrid detecta onze bacteris enològics que afavoreixen una correcta digestió quan fem àpats pesats

Dinars familiars, sopars amb amics, torrons, bombons… Les festes de Nadal són, en algun moment, sinònim de mal d’estómac i embafament. Quan el mal ja està fet, sempre hi ha les pastilles contra l’acidesa d’estómac o les sals de fruites. Però precisament durant els àpats podem donar una petita ajuda perquè la tragèdia sigui menor.

Una copa de vi negre pot salvar els mobles quan la mare o la sogra insisteixen a reomplir el plat. El vi negre i els seus tanins -la sensació d’aspror que marca la llengua- fan que el nostre organisme generi saliva, una substància fonamental perquè els aliments ben mastegats arribin a l’estómac ben humits. I a més, com explica a VADEVI.cat la doctora Marta Busquets, especialista en medicina estètica i nutrició, “el vi negre ajuda a segregar substàncies químiques que el cos sol·licita per digerir millor els aliments, perquè conté bacteris enològics responsables de la fermentació, amb propietats probiòtiques que inhibeixen el creixement de bacteris perjudicials i afavoreixen el creixement dels que són beneficiosos per a la nostra salut”.

Una investigació del grup de Biotecnologia Enològica Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, vinculada a l’Institut d’Investigació en Ciències de l’Alimentació (CIAL), demostra que “els bacteris presents en el vi són capaços d’adherir-se a les parets de l’intestí proporcionant efectes beneficiosos com l’exclusió de patògens o bacteris nocius”, relaten els investigadors que van presentar l’estudi Assessment of probiotic properties in lactic acid bacteria isolated from wine a la revista Food Microbiology. Els onze ceps analitzats in vitro presenten una “bona resistència a les condicions hostils del tracte gastrointestinal, amb valors de resistència a la saliva, el suc pancreàtic i la bilis”. Això vol dir que “una copa de vi negre és un gran aliat per tenir una bona digestió si fem un àpat pesat”, conclou la doctora Busquets.

Per altra banda, l’estudi de la UAM va confirmar que algunes de les propietats dels bacteris d’àcid làctic aïllades del vi són molt similars als probiòtics dels làctics, els aliments d’origen vegetal, el peix i la carn. “Com és sabut, el consum de probiòtics serveix per mantenir una comunitat saludable dels bacteris intestinals, amb tots els beneficis que implica per a la bona digestió”, conclou l’estudi, que matisa que “encara són necessaris més estudis que confirmin el potencial probiòtic dels bacteris làctics del vi més enllà de les condicions in vitro assajades”.

En el vi, els bacteris làctics són els responsables de la fermentació malolàctica, que es duu a terme quan finalitza la fermentació alcohòlica. Aquest procés redueix l’acidesa i enriqueix el perfil sensorial del vi, i per tant, és un procediment indispensable per a l’elaboració de molts vins, especialment els negres i alguns blancs de regions molt fredes.


Nou comentari