Un vi de pel·lícula

El celler de Capçanes s'ha convertit en un referent mundial del vi 'kosher', elaborat segons la tradició jueva. L'èxit de la cooperativa ha inspirat un film de ficció que es rodarà al poble i s'estrenarà l'any vinent a la televisió

A mitjans dels anys noranta, el Priorat era una comarca envellida i deprimida. Guanyar-se la vida a la vinya semblava una quimera, i malgrat tot, a Capçanes, els pagesos no van perdre mai l’esperança i se n’han acabat sortint. No sense patiments, no sense endeutar-se més del que semblava aconsellable, la denominació d’origen (DO) Montsant ha vençut tots els condicionants en contra i ha assolit un prestigi i un èxit comercial que és l’enveja del món cooperatiu. La seva història, la d’un poble que unit ha vençut vent i marea, ha estat font d’inspiració per a una pel·lícula que es rodarà a Capçanes en els pròxims mesos.

Fins a mitjans de la dècada passada, la cooperativa de Capçanes venia bona part del raïm a grans productors del Penedès. Dels mateixos ceps avui ragen quinze marques de vi diferent, que han assolit un gran prestigi als Estats Units, però també a Alemanya i més recentment la Xina. El factor de canvi ha estat el kosher. Quan ningú sabia el que era, el celler de Capçanes va començar a produir vi segons la tradició jueva. El kosher va adquirir un gran èxit i es va convertir ràpidament en l’ensenya del celler. Va aconseguir el que semblava impensable: obrir mercat a l’estranger. Tot plegat l’obligava a reestructurar-se i professionalitzar-se com cap altra cooperativa ho havia fet fins llavors.
[[frase]]
L’aventura requeria molts diners en reformes, en material. I no va ser fàcil convèncer els socis, una part dels quals no ho veien gaire clar. Finalment, l’any 2000 la majoria va firmar un crèdit solidari de 2,7 milions d’euros, que van avalar amb el seu propi patrimoni. Gairebé una dècada més tard, ningú dubta que van encertar-la. El deute ja s’ha liquidat, i malgrat la crisi econòmica i agrària, al poble torna a haver-hi joves que treballen la terra.

“Se la va jugar per sobreviure”
Al productor i director de cinema Ferran Llagostera li va agradar la història. “El poble se la va jugar per sobreviure, i li va sortir bé. És un relat d’esperança i d’actualitat, perquè trenca amb el pessimisme del moment, la crisi”, assegura. El realitzador -autor del telefilm Chapapote… o no (2005), produïda per diferents televisions autonòmiques- ja ha mantingut converses amb Televisió de Catalunya, i espera el sí definitiu al finançament per iniciar el rodatge aquest any vinent. Sandra Aulló, responsable de màrqueting del celler de Capçanes, veu amb bons ulls la pel·lícula. “És un orgull per al poble, i a nivell de promoció ens anirà molt bé”, explica.

El film, que tindrà un pressupost d’entre 1 i 1,2 milions d’euros, i podria comptar amb actors de renom com Ramon Madaula, Toni Sevilla, Josep Maria Pou o Julio Manrique, s’ambientarà a Capçanes i tindrà el to d’una comèdia costumista, per bé que mantindrà punts de contacte amb la realitat. Un d’ells és el nom del poble, Capçanes, i un altre és la producció de kosher, un vi del qual enguany sortiran 25.000 ampolles (una petita part de les 700.000 de diferents marques que produirà el celler). La majoria de Peraj Ha’abib (Flor de primavera) -12 mesos de criança- es ven a la comunitat jueva de Manhattan, a Nova York.

L’elaboració es du a terme sota el control rigorós d’un rabí, que segella les tines i és l’únic que té autoritat per intervenir en el procés de maduració. El resultat és un vi “ritualment pur”, indicat per acompanyar els àpats de la Pasqua jueva i el sàbat.

Per contrarestar els efectes de la crisi econòmica, que ha fet minvar el consum de vi als Estats Units (representa un 35% de les vendes de Capçanes), el celler explora nous mercats a l’Àsia, on ja hi ha signes de recuperació econòmica. A més de la Xina (on també s’exporta kosher), la cooperativa ha començat a enviar vi aquest any a països com Malàisia, les Filipines i Corea del Sud.


Un rabi controla el procés d’elaboració del vi ‘kosher’ al celler de Capçanes FOTO: VAN DER MEULEN

Nou comentari