!--akiadsense-->
El que era un projecte filantròpic de recuperar varietats de raïm prefil·loxèriques de Torres s’ha convertit en un dels pals de paller del celler per preparar-se pel futur. Estan comprovant que moltes d’aquestes varietats ancestrals tenen unes característiques que les fan més resistents al clima extrem que es preveu en un futur proper.
Eren els anys 80 quan MIquel A. Torres va decidir, per tal de recuperar el patrimoni vinícola català començar a buscar varietats antigues catalanes. La crida es va fer amb anuncis a la premsa (aleshores en paper) en la que es demanava que qui tingués vinya sense identificar o aquell que pensés que tenia vinya sense identificar o curiosa o estranya pogués en contacte amb el celler.
!--akiadsense-->
Un equip de Torres es deplaçava fins al lloc per comprovar les característiques ampelogràfiques i si quedaven dubtes es feien anàlisis d’ADN. Va ser una feina ingent i la crida va funcionar molt bé, tant que asseguren que fins i tot en alguns casos els van avisar per analitzar una planta i quan van ser al davant ni tant sols era una vinya. “En aquesta recerca també hi va haver moment per riure” explica Miquel Torres, director general de Família Torres amb amb la seva germana Mireia Torres, enòloga i responsable del celler del grup Jena Leon en la presentació que han fet en el la primera jornada de la Barcelona Wine Week, la fira professional que es fa a fira de Barcelona.
Quasi 30 anys després s’han aconseguit recuperar fins a 54 varietats ancestrals i aquest projecte s’ha convertit en central per encarar el futur de Família Torres. En una ponència a la BWW, s’han pogut tastar algunes d’aquestes varietats i entre moltes altres coses Miquel i Mireia Torres han explicat com és el procés de recuperació d’aquest raïms antics que no és curt i pot arribar als 15 anys.
Després d’haver fet una anàlisi ampelogràfica, la revisió de les característiques de la varietat localitzada en la que es comprovaven la fulla, el gra de raïm o de la fusta, es feia una anàlisi d’ADN per constatar que no es tractés d’un. raïm ja conegut. Moltes de les plantes que es van estudiar es trobacen en estat salvatge i no sempre era fàcil identificar-les.
Un cop comprovat que era una varietat desconeguda començava el procés més tècnic. Agafar part de la planta que estiguessin netes de virus i malalties, replicar-la, fer-la créixer en un laboratori, passar-la a un túnel d’aclimatació amb cultiu hidropònic fins finalment poder-la sembrar a la terra. S’ha fet en diferent escenaris a més o menys alçada i amb condicions de temperatura i pluviometria diferents per observar el seu comportament. Tot això per aconseguir finalment vinificar-la i comprovar com són els vins d’aquestes varietats. El procés tècnic s’ha de combinar amb el procés burocràtic de permisos de diferents adminsitracions per aconseguir les autoritzacions. “En total estem parlant d’uns 15 anys, i ara amb la coordinació d’administracions i diferents entitats hem aconseguit reduir-lo a 12 anys” explica Mireia Torres.
!--akiadsense-->
La majoria de raïms de les 54 varietats recuperades són de varietats negres i amb molt de color, “als nostres avis els agradaven els vins intensos”, explica Miquel Torres, però hi ha alguna blanca, com la forcada que “és com si els reis et porten tot allò que has demanat”. Maduració tardana, bones característiques organolèptiques (aroma i gust) i una bona acidesa que permet que puguin ser vins longeus.
A Catalunya s’han localitzat fins a 108 punts en el que hi havia raïms d’abans de la fil·loxera i entenen que si al nostre país n’han trobat més que a d’altres lloc és per la història vitivinícola datada de fa més de 2.700 anys al Penedès d’una banda perquè amb el pas del segles hi pot haver-hi hagut mutacions. D’altra banda Catalunya ha estat històricament zona de pas i un lloc d’influència de diverses cultures i segurament hi ha hagut molt d’intercanvi i fins i tot barreges entre diferents varietats.
De tots aquests raïms recuperats aquest dilluns se n’han pogut tastar cinc. Dues d’elles, la forcada i la moneu ja totalment autoritzades. I la seva maduració tardana i el bon comportament de la planta en alçada i amb poca pluja fan pensar que són el futur.
Els escenaris d’emergència climàtica apunten que per exemple al Penedèsl’any 2040 la temperatura pujarà fins 2’2º i hi haura entre un 10 i un 15% menys de pluja. “Des de Torres tenim clar que ens hem de preparar perquè els raïm que tenim sembrats, les varietats tradicionals segurament no es comportaran com fins ara i ja funcionaran. És per això que la nova vinya que plantem és només de varietats recuperades”, explica Mireia Torres.
!--akiadsense-->
La forcada i la moneu al Penedès, Pirene a alta muntanya, gonfaus a Costers del Segre o querol o garró a la Conca de Barberà són noms que amb tota probabilitat entraran en el nostre imaginari com a fins del futur.
De moment algunes com la forcada, moneu, irenen o gonfaus s’estan vinificant i fent vins monovarietals mentre la querol o el garró s’estan utilitzant com a complement per altres elaboracions. Però totes elles, amb maduració tardana i bona graduació alcohòlica i per tant bona resistència a més temperatura i menys pluja semblen l’esperança per un futur incert del sector del vi que veurà no només com canvien raïms sinó també com es modifiquen comportaments de territoris sencers.
