!--akiadsense-->
L’estació del Nord de Barcelona ha acollit aquest dilluns la quarta edició de la mostra independent, professional i internacional del sector vinícola ecològic i natural Vella Terra. En només quatre anys la parella formada per Stefano Fraternali i Alejandra Delfino ha posat Barcelona al mapa del vi natural amb el seu saló. És una fira que ha reunit a més de 100 expositors i a més de 400 referències de vins naturals. No hi ha faltat, segons l’organització, representació de cap de les regions vitivinícoles catalanes. També hi han participat expositors de les principals regions espanyoles, i també de Portugal, Itàlia, França, Àustria, Nova Zelanda i Suècia. A més a més, hi havia prop de 20 productors més de sake, cervesa artesana, cafè ecològic, pans artesanals i oli d’oliva Extra Verge biodinàmic i natural. El vidre usat de la fira es reciclarà per a la seva reutilització per part de l’Ajuntament de Barcelona i l’associació Re Zero. Lluny de tocar sostre, el vi català lliure continua agafant embranzida, com ha quedat clar a Vella Terra, una mostra que, segons l’organització, ha atret més de 1.500 visitants (tot i apujar-se el preu de l’entrada fins als 20 euros). L’organització estima que les xifres de benefici que deixa la realització de la fira a la ciutat de Barcelona estan al voltant dels 100.000 euros en només un cap de setmana. La petita copa dels darrers anys s’ha mantingut en aquesta edició.
Al vi natural molts prefereixen anomenar-lo vi de mínima intervenció, o fins i tot lliure. D’altres parlen de vins “punk”. De fet, el punk és, principalment, una actitud. Com a moviment, segons la Viquipèdia, “es basa en l’honestedat provocadora i inconformisme cap a tot allò que limiti la llibertat individual, des de l’Estat a la religió, passant pel capitalisme, la moral ‘políticament correcta’ o simplement la pressió que la societat exerceix sobre l’individu de diferents formes”. La definició sembla anar com anell al dit a aquests vins de mínima intervenció de vinyerons que creuen en aquest món més enllà d’interessos marquetinians. Uns altres no dubten a qualificar els vins naturals de vins “primitius”, tot advertint dels suposats problemes que pot suposar per a la salut la seva ingesta. El president de l’Associació Catalana d’Enòlegs i degà de la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Joan Miquel Canals Bosch, creu que “la solució vindrà del coneixement científic, no de la mínima intervenció que preconitzen els vins mal anomenats naturals”. Afegeix que l’absència de sulfits i de cura en l’elaboració poden generar problemes de manera que el vi no compleixi amb els mínims de qualitat: la qualitat sanitària. En aquest sentit argumenta que tot i que la qualitat organolèptica pot ser més o menys subjectiva, l’altre és objectivable mesurant les amines biògenes, l’etanal o l’ocratoxina. Joan Miquel Canals diu que “això implica que el vi ens pot arribar a fer emmalaltir”, i es pregunta: “els elaboradors de vins naturals estan realitzant aquests controls? Són conscients d’aquest risc?”. D’altres preferirien que no es parlés d’aquests suposats efectes negatius per a la salut, encara que siguin advertits per científics, sense que hi hagi abans acurats estudis mèdics que ho puguin sustentar. A Vella Terra es van poder tastar aquest dilluns vins extrems, de fins a 2 g/l d’acidesa volàtil.
Diuen des de l’organització de Vella Terra que reconeixen el vi natural “a través d’una sèrie de conceptes clars i senzills, al marge d’etiquetes de moda invasives i mancances a la veritat que, la gran majoria de les vegades, responen més a interessos de màrqueting que al veritable concepte de l’agricultura i la vinicultura natural”. Per aquest motiu, apunten que el tipus de viticultors que es troba a Vella Terra són aquells que practiquen una viticultura natural o biodinàmica i un treball de celler manual; els que fan servir llevats indígenes i sense control de temperatura; els que no afegeixen sulfits o, en darrera instància, els que els fan servir a nivells mínims (30 ml./l. en vins negres, 40 ml./l. en vins blancs i rosats i 50 ml./l. en vins dolços) o els que recuperen i promocionen les varietats locals. Vella Terra Barcelona -diuen els seus promotors- “té molt a veure amb l’educació sobre el vi provinent d’agricultures sostenibles i vinificacions artesanals, així com amb la difusió i inserció del productor-expositor al mercat. La fira es veu a si mateixa com una plataforma ideal per donar a conèixer a petits productors de vi natural independents i connectar a aquests últims amb infinitat de persones”. Vella Terra 2019 ha atret sommeliers de prestigi com ara Audrey Doré (El Celler de Can Roca) o xefs com ara Xavier Pellicer. Alejandra Delfino treu pit afirmant que “nosaltres, a Espanya, estem marcant la diferència”.
!--akiadsense-->
El Penedès s’ha convertit en la regió vitivinícola espanyola amb més efervescència pel que fa al vi natural. No hi ha una dinàmica igual a cap altre lloc més. Déu-n’hi-do també el creixent interès que es viu per l’elaboració de vins naturals a les comarques tarragonines (especialment a la Terra Alta i a la Conca de Barberà). La majoria són projectes petits o molt petits. A Vella Terra hi han anat els cellers penedesencs La Salada de Toni Carbó, Mas Candí de Ramon Jané, Porcellànic de Ton Rimbau, Cal Tiques de Joan Rubió, Masia de la Roqua de Jot Camps, Clos Lentiscus de Manel Aviñó, Finca Parera de Rubén Parera, Can Sumoi i Vins Naturals By Pepe Raventós, Clot de Les Soleres de Carles Mora a Piera, Loxarel de Josep Mitjans, Recaredo (liderat per Ton Mata) i Eduard Pié de Sicus Terrers Mediterranis.
L’àmplia representació catalana s’ha completat amb Còsmic Vinayers de Salvador Batlle a Agullana (amb vinyes al Baix Penedès), Oriol Artigas a Llinars del Vallès i Alella, Escoda-Sanahuja a Prenafeta, La Gravera a Alfarràs, Celler Tuets a El Pont d’Armentera, Celler Tarannà Poè-tic de Lluís i Aitor Español a Barberà de la Conca, Celler Portes Obertes de Josep Serres a El Pinell de Brai, Celler Frisach de Francesc Ferré a Corbera d’Ebre, Celler del Cesc (Tanca els ulls) de Francesc Boronat a Nulles, Celler 9+ a La Nou de Gaià, Casa Pardet a Verdú, Vega Aixalà d’Eva Vega Aixalà a Vilanova de Prades, Bauma de Les Deveses d’Imma Espel, Carles Flaquer i Joan Rubió al Berguedà, Alfredo Arribas al Priorat i al Montsant, Celler López Schlecht de Sabine i Alfons a La Fonteta, Eco Setrill de Jordi Sanfeliu i Sylvia Tuà a Tàrrega, Finca La Despeinada d’Àlex i l’austríaca Petra a Bot, Grape Hunters a L’Albera, Nini Vins Naturals a Rasquera, La Furtiva Vitivinícola d’Òscar Navàs també a la Terra Alta (Batea), Sambukina a Les Preses de La Garrotxa, Jordi Llorens a Blancafort i RIM Vinyes de Jordi Esteve a Rabós. També hi era Sifer Wines de Calaceit (al Matarranya). Un dels vinyerons de més referència, Laureano Serres de El Pinell de Brai, no va poder assistir-hi a causa d’un accident.
!--akiadsense-->
Salvador Batlle, vinyeró de Còsmic Vinyaters de la Serra del Montmell al Baix Penedès i d’Agullana a l’Empordà, creu que “ara Catalunya és escenari de moltes realitats creatives sobre el vi natural, de mínima intervenció o simplement vi i crec que és un punt positiu”. Considera que el moviment ha estat per la influència que ha rebut la zona per la proximitat amb França, la porta d’entrada a Europa, i fruit d’un èxit comercial, d’una demanda creixent al món i un col·lectiu de pagesos i vinaters que han sentit quec aquest és el camí o d’altres que s’hi ha sumat per inèrcia en veure que és una possibilitat per tirar endavant”. Ara bé, la seva opinió personal és que “estem en un inici, i encara queda molt per fer sobretot pel que fa a les filosofies de fer vi”. Amb això bé a dir que “al final cada elaborador de vi pugui trobar el seu estil i el seu camí de manera lliure, i aquí és on crec que sí resideix la veritable veritat. No hi ha uns estàndards de fer les coses. Hi ha d’haver unes escoltes internes per aportar al món un resultat i un plaer: beure un vi que transporti cultura, que transporti salut, que transporti economia local i que transporti intel·lectualitat”. Afegeix que “el que seria bonic és que totes les realitats poguessin conviure sense la necessitat d’estar tan etiquetades”. Sigui com sigui, l’impulsor de Còsmic Vinyaters on té dubtes que el més important, més enllà de si el vi està més o menys intervingut, hauríem de beure vi des del plaer, des dels sentits, i no només des de la filosofia únicament. No hauríem de beure vi simplement i agradar perquè està poc intervingut sinó perquè està molt bo i, a més, poc intervingut”. Salvador Batlle opina que s’està anant en la bona direcció, i veu que “cada any les coses que tasto de casa nostra veig que van agafant aire, i crec que l’aportació que pot fer el vi català lliure és augmentar l’escenari de vins més intel·lectuals, més saludables i amb menys patrons. Sobretot no crear nous patrons amb el vi natural i que siguin més expressius, identitaris i menys globalistes”.
Joan Rubió, el vitivinicultor propietari de Cal Tiques de Santa Margarida i els Monjos, és clar i català quan se li pregunta què és un vi natural: “no existeix el vi natural, existeix el vi”. En aquest sentit afegeix que “en tot cas qui s’hauria d’explicar és el vi artificial. Jo no em penso justificar”. Per a Alfredo Arribas, elaborador de vins al Montsant i al Priorat, un vi natural és aquell que “expressa coses que els altres no expressen”. Reconeix que hi ha intervenció però que “la nostra traça no s’hauria de notar”, però afegeix que “en un vi natural hem de treballar molt perquè sembli que hem treballat poc”. També creu que el vi natural ha de redescobrir elaboracions i varietats oblidades, i que és un “vi de cuina”.
Pepe Raventós, de Vins Naturals By Pepe Raventós i Can Sumoi, diu que l’incomoda parlar sobre l’adjectiu lliure: “de llibertat?” es pregunta. Afegeix que “és un debat que pertany més al col·lectiu de filòsofs que no pas als que fem vi”. També considera que “amb aquesta nostra nova aventura iniciada fa només fa quatre veremes hi ha hagut quatre anys de decisions equivocades, errors i algun encert. Però només han estat quatre anys comparats amb els 28 d’experiència vinificant sense sofre que porta l’amic Pierre Overnoy, per posar un exemple”. També manifesta que “la meva passió pel vi sense additius enològics sorgeix quan vivint a Nova York començo a tastar uns vins que em transmeten moltíssimes coses: un nivell de complexitat i energia que no venia de la concentració ni de la fusta. Ni de l’alcohol. Em van encantar”. En aquest sentit, continua manifestant que “de tantes critiques que rebo quan ho expresso a ‘l’establishment’, em plantejo començar a elaborar-los per intentar descobrir que hi ha de més o menys cert amb tant d’enrenou. I així m’adono que l’establishment també té raó, perquè els vins naturals són, per mi, el més difícil de fer de tot. Perquè més que lliures, són despullats, fràgils, ingenus com un nen petit. I per això n’hi ha molts de defectuosos (on posem el llistó?). Aquí neix un altre debat important”. No té dubtes, així mateix, que “l’elaboració sense additius enològics de cap tipus és com escalar un 7.000 sense oxigen. Elaborar un vi net, franc, pur, que viatgi en el temps i l’espai, sense ‘oxigen’ és una tasca ben difícil”.
Ara bé, Pepe Raventós es pregunta perquè cal complicar-se la vida? I respon: “Potser per coherència amb una manera d’entendre el conreu de la vinya, un contínuum amb una viticultura de màxim respecte. Una manera d’enfocar la vida amb una certa responsabilitat cap a l’entorn, cap a la natura, cap al medi, cap als altres. Un camí d’aprenentatge!”. Emmarcat en la seva filosofia de treball agrícola “de recuperació de l’organisme granja que ha existit a la nostra finca des de fa tantes generacions, s’hi trobaria, com a eix vertebral, el desenvolupar un mètode d’agricultura natural que s’inspira en el treball de Masanobu Fukuoka a la seva granja familiar del sud del Japó”. Així, “si parlem d’agricultura natural en mode estricte, la única agricultura natural seria la cacera i la recol·lecció. Fer créixer cultius és una innovació cultural que requereix coneixement i esforç. La diferencia principal que aporta Fukuoka es el practicar l’agricultura cooperant amb la natura, en comptes de tractar de millorar-la mitjançant la seva conquesta. En aquest sentit, amb l’adopció de la finca Can Sumoi, en estat de semi abandonament, però amb l’immens potencial vitivinícola que hi hem vist, ens hem vist obligats a treballar amb una filosofia d’elaboració pura, sense additius enològics de cap tipus, i amb una agricultura i vinificació natural”.
El vilanoví Manel Aviñó, vinyeró propietari de Clos Lentiscus de Sant Pere de Ribes, no té dubtes que el vi natural és “la connexió més directa i sincera amb la terra”. Toni Carbó, vinyeró propietari de La Salada de Les Parellades de El Pla del Penedès, creu que “estem en un moment convuls, d’ebullició, de canvis, de creativitat, d’experimentació, de recerca, d’exaltació… i també d’il·lusió!” Afegeix aquest pagès de privilegiat nas que “em recorda una mica el moviment punk de finals dels anys 70”. En aquest sentit manifesta que “s’estan plantant varietats gairebé desaparegudes o ultratjades, hi ha més consciència de que la terra és un element viu i s’ha de tractar com a tal: el raïm és el principal actiu i utilitzem les pells, la rapa, com a parts fonamentals en l’elaboració”. El repte de treballar amb la mínima intervenció tant a la vinya com al celler, explica Carbó, “fa que puguem gaudir d’una viticultura més sostenible i d’un ventall de colors, olors i gustos molt diferents”. Així mateix, en referència a si aquests vins són més saludables, aquest vitivinicultor diu que “no ho sé”, però reconeix que el vi té alcohol. Ara bé, “a mi, en general, m’agraden molt més i em senten millor. Penso que per fer un bon vi amb llevats indígenes, sense productes químics i amb la mínima intervenció es necessita un raïm molt sa, has de posar la màxima atenció a la vinya i al celler. També si no clarifiques, ni filtres, fem que la majoria d’antioxidants que trobem a la pell del raïm, com el resveratrol, no els perdem pel camí. Ara, tot això no és només exclusiu dels vins naturals.”
Ton Rimbau, viticultor i propietari de Porcellànic de Vilobí del Penedès, reconeix que és “extremista”. Considera que un vi natural “és tot aquell al qual no se li posa res, ni productes tòxics ni químics, ni a la vinya ni al celler”. Per tant, també exclou la utilització de coure o sofre. Ton Rimbau treballa tenint en compte la petjada de carboni, els colors, les línies Curry i Hartmann, el paramagmetisme, la memòria de l’aigua o les fases de la lluna. També treballa utilitzant xerigot, aigua de mar, imants, plantes que “curen”, biofertilitzants, pols de fades o les aranyes tigre per a controlar el cuc del raïm. Des de Clot de Les Soleres de Piera de Carles Mora es recorda que “un vi natural és un vi elaborat amb, i només, el suc de raïm fermentat”. Per a Eva Vega Aixalà, de Vega Aixalà de Vilanova de Prades, un vi natural “és aquell en el que no s’hi ha afegit cap mena d’additiu, on només hi ha la mà humana de la vinya al celler”. Eva Vega Aixalà, que el 2018 va fer quatre anys que va començar a elaborar vins naturals en vinyes d’altura, creu que per a poder ser dits naturals haurien de ser fruit, com a mínim, de pràctiques d’agricultura ecològica.
