!–akiadsense–>
La pandèmia del coronavirus comporta una crisi econòmica generalitzada com a conseqüència de les mesures restrictives i el vi català no n’és aliè. La crisi sanitària provoca a més, una simplificació de conceptes als quals ha de fer front el sector del vi que ha de lluitar per mostrar que és molt més que una beguda alcohòlica. Així hem vist com Groenlàndia prohibia la venda d’alcohol durant el confinament “per evitar abusos a menors” o un estat d’Austràlia que en limitava també la compra durant aquest període.
A Catalunya i a l’estat espanyol, està considerant un producte essencial i per això la seva venda està permesa, però en el cas de Catalunya, cal recordar que una part important de les vendes dels cellers se centra en el canal Horeca, bars i restaurants i per tant els ingressos han caigut en picat. La inventiva sembla l’única sortida, ja que l’accés als supermercats i grans superfícies no és viable per molts cellers petits. Per això la venda online s’ha convertit en una opció, encara que sigui petita, per donar sortida als seus productes i en la majoria de casos les promocions i anuncis d’aquesta venda és a través de les xarxes socials. Precisament a través de Twitter, aquest dilluns, el celler Vall Llach sortia al pas de la queixa d’un tuitaire que criticava el fet de “vendre alcohol enmig d’una crisi sanitària”. La resposta va ser clara i contundent.
Bona dia Miquel, Vall Llach segueix en funcionament prenent totes les mesures de seguretat necessàries per garantir la salut de tots els treballadors i dels nostres clients, ja que som considerats un servei essencial. (Obrim fil ⬇️) https://t.co/bb73eqTYm2
— Celler Vall Llach (@vallllach) April 7, 2020
També ha generat un cert malestar una notícia de TN Vespre de TV3 que es feia ressò de l’increment de venda d’alcohol als supermercats i completava la informació amb les declaracions d’un psicòleg alertant dels perills de consumir un excés d’alcohol per compensar l’ansietat provocada pel confinament.
Sense deixar de banda el component alcohòlic d’aquesta beguda, i amb la mateixa voluntat de sempre de recomanar-ne un consum moderat, des del sector afirmen rotundament que un increment en la venda de vi als supermercats no significa en cap cas un increment del consum, perquè recorden que ara bars i restaurants estan tancats. Unes vendes que en cap cas compensaran les pèrdues que s’estan registrant en aquests moments.
Així ho explica en declaracions a Vadevi, el director de l’Incavi, Salvador Puig “cal tenir en compte que el 40% del consum de vi tenia lloc a restaurants i bars i aquest consum no s’igualarà a supermercats i on-line. A més, la tipologia de vins que es venen a la grans superfícies no són els mateixos que els vins que es consumeixen a restaurants o botigues especialitzades. Molts cellers petits i mitjans, que són la tipologia principal a Catalunya, no són presents a les grans superfícies, per tant, no es beneficien en aquest increment de les vendes de vi a les botigues de queviures”.
Del mateix parer és Rosa Aguado, directora de Can Ràfols dels Caus que explica a Vadevi de quina manera estan fent front a la situació “no estem introduïts en totes les cadenes de supermercats ni de bon tros, només en aquelles que fan un tractament una mica més qualitatiu del vi, i en aquestes només hi som presents amb la gamma de vins més joves (els Petit Caus). Tampoc tenim venda per internet directa des del celler. Fins ara ens semblava que era fer la competència als nostres clients de les botigues especialitzades i, de retruc, als nostres distribuïdors que fan la venda laboriosa als restaurants i que ens ajuden a construir una marca de prestigi. Evidentment, amb els nous escenaris, estem obligats a replantejar-nos algunes coses; però no volem obrir una pàgina web de venda on-line a corre-cuita. S’ha d’analitzar bé. Potser vendríem algunes ampolles, però aquestes vendes no compensaran ni de lluny la facturació”.
Des del celler de Capçanes, Anna Casabona explica que per comenpensar les seves pèrdues “estem apostant per les botigues de proximitat format principalment per autonoms que están lluitant per ensortir-se’n i enlloc de fer venda online directa, hem preferit fer comunicación a les xarxes de en quins establiments la gent pot adquirir els nostres vins”
!–akiadsense–>
Més contundent és la presidenta de l’Associacio Catalana de Sommeliers, Anna Vicens, que afirma a Vadevi que “que hagi augmentat el consum de vins a les llars no vol dir que es begui més vi durant els àpats, sinó que tots els àpats els fem a casa. No s’explica el que s’ha deixat de vendre perquè no es tenen els números, però amb els restaurants tancats i les fronteres tancades estem sota mínims de facturació”.
Sobre la possible estigmatització del vi com a beguda alcohòlica només, tothom coincideix amb Vall Llach en recordar la transversalitat de la vitivinicultura. “Hem de continguar reivindicant que el vi és cultura, és paisatge i és ocupació” afirma el director de l’Incavi. Rosa Aguado va més enllà i assegura: “El vi conté alcohol, al ningú se li escapa, però, begut amb moderació, és una font de plaer, no només de hedonista, sinó de plaer cultural perquè també ens parla de la seva història, del lloc d’on prové, de les persones que el fan. A la mediterrània, portem milers d’anys de relació amb el vi, forma part de la nostra manera de ser, conforma el nostre paisatge físic i mental. I és un sector que ajuda a fixar la població rural i genera llocs de treball. No es mereix un reduccionisme de tan curta volada”.
Per Anna Vicens, “sempre n’hi hauran de detractors del vi, perquè tot i la quantitat de valors intangibles que té, també conté alcohol, i hi ha qui només es queda amb aquesta darrera part. Però més enllà d’això ara toca reivindicar-lo i reivindicar especialment el vi català. Aquesta és una feina que els sommeliers hem estat fent els darrers anys, i el resultat és que el consumidor avui en dia coneix més cellers i més zones vitivinícoles de proximitat que fa un temps”.
Salvador Puig insisteix que “aquesta crisi sanitària també ha de servir perquè la societat prengui consciència de la importància del producte de proximitat, del seu valor i la importància que aquest té en el nostre ecosistema ambiental, social, cultural i econòmic. El vi ha estat present al llarg de tota la història, ho és avui i ho ha de seguir sent”.
