!–akiadsense–>
Isabel Vidal (Sant Saduní d’Anoia, 1964) és una de les portaveus de la crisi del preu del raïm per cava. És la responsable sectorial de la vinya i el vi de les Joventuts Agràries i Ramaderes de Catalunya i va ser l’encarregada de llegir el manifest de la primera protesta dels pagesos del cava pel que consideren una rebaixa abusiva. Amb Unió de Pagesos i amb l’Associació de Viticultors del Penedès estan decidits a aconseguir superar aquesta crisi conjuntural però miren més enllà i recorden que el viticultor arreu de Catalunya, també de vi tranquil, sempre ha estat el que ha sortit més malparat del sector.
La concentració d’aquest dimecres va aplegar 250 persones i per aquest divendres heu convocat una nova protesta. Els ànims s’escalfen.
El pagès que ven el raïm al cava està molt cansat. No ens ofereixen preus dignes. L’oferta de 30 cèntims per quilo de raïm no és un preu digne. Però també és cert que el pagès ja està cansat des de fa temps i que si obrim una mica la mirada veurem que ara sós els viticultors del cava el que es queixen però hi trobaríem injustícies flagrants també en la venda de raïm per vi tranquil, per exemple a la Terra Alta. És per això que la protesta d’aquest divendres volem que sigui també per mostrar una situació desconeguda però molt círitca.
L’any 1998 el preu era aquest?
A veure, el preu fluctua. L’any 1998 va ser la primera vegada que es van oferir aquests 30 cèntims. Ha anat pujant i baixant i és cert que en algun altre moment s’ha tornar a aquesta xifra, però el primer cop va ser fa 21 anys. És que no pot ser!
Freixenet diu que aquests preus són la conseqüència de l’excedent de producte i de l’increment de costos generats en les collites de 2016 i 2017. Us satisfà aquesta explicació?
És cert que en les campanyes de 2016 i 2017 hi va haver un repunt del preu, no ho hem negat mai, però no creiem que estigués sobredimensionar ni que això sigui l’arrel del problema. Venim de molt enrere i no és justificable la rebaixa d’aquesta campanya emparant-se en aquest fet. Freixenet és un referent en la compra però no és l’únic i els celelrs comparadors han estat molts anys quedant-se el marge per ells. Nosaltres sempre hem dit que el raïm s’ha de pagar al preu que toca, no al preu que es creu convenient en funció d’altres paràmetres.
Com es pot resoldre doncs?
Des de les associacions agràries sempre hem apostat perquè les empreses comprin el vi i el raïm que necessitin. Ni més ni menys perquè no hi hagi distorsions com aquestes. I que sempre el paguin al preu que toca. Potser sí que ara hi ha un mar de vi, però el raïm té el valor que té. En general els viticultors treballem per tenir un producte cada cop de més qualitat amb els costos afegits que això suposa i malgrat l’esforç i no repercuteix en el preu del raïm. El que volem és que viticultors i compradors, amb ells, construir un nou sector més socialment responsable i més honest amb sí mateix.
Es pot fer a través del Consell Regulador de la DO Cava?
Ja ho intentem. A les últimes eleccions ens vam comprometre a defensar els interessos dels pagesos i a defensar també els interessos de la denominació. Però el Ministeri d’Agricultura que n’és el seu responsable no ho ha fet gens bé. El govern espanyol s’ha equivocat molt amb la DO Cava i ara ja és tard. S’han pres decisions polítiques que no ens han ajudat gens.
Quines decisions polítiques?
Ja fa anys que des de la DO Cava es demana no crèixer més en superfície. Perquè estudis independents acrediten que és la millor manera de no saturar el mercat i de revaloritzar el producte. I tothom dins de la DO hi està d’acord. Però aquesta petició, des del govern extremeny o valencià, per exemple, s’ha interpretat com un atac en contra dels interessos dels seus pagesos i cellers del cava i en benefici dels catalans. La pressió ha estat tanta que el ministeri ha acabat cedint, però només per interessos polítics. I d’aquestes decisions poc pensades ara tots en paguem els plats trencats.
En tot això i malgrat no tenir competències directes sobre la DO Cava, l’Incavi i el departament d’agricultura s’han posicionat al costat dels viticultors, reivindiquen les seves queixes i anuncien que estan preparant una cimera per resoldre aquesta crisi. Què us sembla?
Tots els suports són bons, per descomptat, però demanem a l’Incavi i també al Departamnt d’Agricultura que ens ajudi més. Pensem que poden jugar bé el paper de mediadors en aquesta crisi i entenem que tot i no tenir responsabilitat oficial en aquest conflicte si que en tenen de territorial. No hem de perdre de vista que el 90% de la vinya del cava està a Catalunya i això és rellevant.
