[vídeo] Albert Costa (Vall Llach): “Sóc una persona diferent a la d’abans que s’ensorrés el sostre del celler”

El propietari i enòleg comparteix com han viscut els darrers mesos després que el temporal Filomena fes caure el sostre de La Final a Porrera

El dia 10 de gener de 2021, a les 6h del matí, el sostre de l’emblemàtic edifici La Final, de Porrera, i seu del celler Vall Llach, es va enfonsar a conseqüència del temporal Filomena. Albert Costa, el propietari i enòleg del Celler Vall Llach rep el Vadevi tres mesos després de la catàstrofe i parla de com va viure aquells dies i de com estan afrontant el futur.

“Estem la terrassa de la Final, un edifici que significa molt per nosaltres i on hi hem patit la desgràcia”, diu en l’inici de la conversa: “I just al meu darrera hi tinc Porrera, el poble que ara m’escalfa i que sempre ha estat molt important per nosaltres, ja per als dos fundadors, el meu pare i Lluís Llach i també per mi. El més important pel nostre projecte és el poble, i hi volem repercutir”, explica. “Aquí m’hi sento a casa”, afegeix.

Reproduïm a continuació algunes de les preguntes de la conversa i podeu visualitzar l’entrevista completa a la part final d’aquest text o seguint aquest enllaç.

Albert, com estàs?

Ara estic bé, sento que ha passat una tempesta. Vaig llegir en un llibre de Murakami que les persones canvien quan passen per situacions traumàtiques. Quan la superes no saps si l’has sobreviscut, o no, però el que sí saps és que la persona que entra a la situació, és molt diferent a la persona que en surt. L’Albert d’ara és molt diferent al de fa uns mesos. Ara, estic en un moment en què intento buscar la part més positiva de tot plegat.

– El dia, el moment: 10 de gener de 2021 a les 6h del matí. I a tu t’agafa lluny. Com vius aquelles primeres hores?

Va ser un xoc molt dur, segurament un dels pitjors dies de la meva vida després de la mort del meu pare. No només per les pèrdues materials, sinó sobretot el significat emocional que té. Aquí hi passem moltes hores, i hi ha tots els meus somnis, tots els meus projectes, tot el que representa el meu futur… I de cop, et diuen: ‘això s’ha acabat”. Va ser molt dur.

A més a més, com visc a una masia que està a uns cinc quilòmetres d’aquí, no vaig poder venir a veure què havia passat fins el dia 14, passats cinc dies. I durant aquells primers dies, em vaig fer a la idea que ho havíem perdut tot. Per això, quan finalment vaig veure que es podria salvar alguna cosa, celebràvem cada cosa recuperada com una victòria. Em vaig agafar a això i vam intentar que l’activitat al celler no parés.

Si haguéssim perdut tot el vi a doll i les ampolles que hi guardàvem, l’activitat al celler hauria hagut de parar i hauríem tingut un greu problema. Em feia patir molt trobar-nos davant la situació d’acomiadar algun dels 15 treballadors, per exemple, perquè el nostre és un projecte social, i així el van concebre els seus fundadors. I per això la major part dels nostres treballadors són del poble i volem que el projecte reverteixi aquí. Sortosament, al final no va ser així…

Podeu escoltar l’entrevista completa a Albert Costa en aquest vídeo que ha enregistrat i editat en Jordi Play.

Nou comentari