Dissabte a la tarda pels estands de la Rambla de Nostra Senyora de Vilafranca del Penedès, algú comentava, no gaire content, que Casillas havia aturat un penal. Ningú li va fer gaire cas: la gent estava enfeinada davant els estands. A la parada de caves Bolet una noia deia: “M’han dit que feu un cava rosat de pinot noir molt bo” i en Josep Anton Bolet li explicava que sí, que tot i que la vinya encara és jove, per al cava va molt bé, mentre li omplia la copa.
El que més cridava l’atenció era la joventut del públic i la curiositat, les ganes d’aprendre i de tastar novetats. De cop, entre els caps de la gent, sobresortia un braç estirat amb un entrepà embolicat en paper d’alumini. Era Joan Tarrada, el president de l’Acadèmia Tastavins del Penedès, l’associació privada responsable d’aquesta gran festa del vi que és el Vijazz. A l’entrepà brandat el seguia un grup, que pel color de la pell, entre blanc i vermell, evidentment, era de guiris. “Els porto al tast de vins negres en anglès, i com que no tinc res més a mà, he fet servir l’entrepà per destacar entre la gentada”, explicava Tarrada, mentre desembolicava i mossegava el pa amb tomàquet.
I és que si una cosa s’ha de destacar és el bon humor, l’entrega total i l’eficiència de l’organització. Ignasi Seguí, un altre dels membres de l’Acadèmia, que coordinava els tastos que se celebraven als quatre espais habilitats, comentava que entre divendres i dissabte, més de 800 persones havien participat en alguns dels tastos, maridatges i cursos. Josep Cusiné, del celler Parés Baltà afirmava que el cost de participació al Vijazz és baix comparat amb el d’altres fires i que n’hi ha ben poques de tant participatives i amb tant públic. “Som una entitat privada sense ànim de lucre i arrisquem els 300.000 que costa l’organització” deia Terrada. “Un any ens plourà i aleshores sí que les passarem magres” afegia, però l’èxit evident de l’edició del 2010 li fixava un somriure als llavis.
Mentrestant, una mica més lluny, a la Plaça de Jaume I, els escandinaus del Tingvall Trio desgranaven filigranes jazzístiques des de l’enorme escenari, mentre asseguts o drets, la gent gaudia d’una nit d’estiu a l’aire lliure amb jazz i vi penedesenc. El paradís no deu ser gaire diferent.
MÉS DE MIL PERSONES VAN PASSAR PELS DIFERENTS ESPAIS HABILITATS PER TASTOS I CURSOS FOTO: VIJAZZ
