L’emergència climàtica, l’elevat risc d’incendi i l’abandonament de terres acceleren la reflexió sobre què cal fer per preservar els entorns rurals i assegurar la conservació del paisatge. La vinya s’ha demostrat un cultiu resilient que actua de tallafoc productiu i els seus efectes de prevenció es multipliquen quan conflueixen la gestió forestal, agrària i ramadera. Un bosc sa a la vora en redobla els beneficis.
Aquestes són algunes de les reflexions que aquest dimarts 17 d’octubre s’han posat de manifest al Museu de les Cultures del VI de Catalunya, VINSEUM, durant la primera de les jornades tècniques del projecte europeu Fire-Res que fa visible una problemàtica compartida per molts territoris. Els organitzadors de l’acte, amb l’experta en paisatge Soazig Darnay i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) al capdavant, es plantegen la creació d’una marca i fins i tot un segell nou que pugui mostrar-se a les etiquetes de vi per amplificar el reconeixement social dels vins de foc i vincular els cellers que elaboren vins a favor del paisatge, com els d’Anna Espelt a Mas Marès, al Parc Natural del Cap de Creus, a l’Empordà.
“Sense societat rural, no hi ha país possible”
Obren el simposi l’inspector del cos de bombers Marc Castellnou i el sommelier Josep Roca. Són taxatius i les seves reflexions les aplaudeixen els viticultors, ADF’s i ramaders que hi ha a la sala. “Sense societat rural no hi ha país possible. Necessitem un territori gestionat per poder apagar els incendis. Els ramats i els vins de foc asseguren el mosaic agrari i afavoreixen la gestió forestal”, diu Castellnou. I afegeix: “Cal omplir de valor el paisatge i el vi ho fa. Cal explicar quin paisatge protegeix o provoca la vinya i com afavoreix la biodiversitat. Cal connectar la gent amb el territori, saber d’on ve el producte i tota la memòria que porta sumada”.
En la mateixa línia es pronuncia el sommelier del Celler Can Roca: “El vi no és només la idea de la productivitat, sinó de resiliència d’una ètica del paisatge. Cal renovar boscos, també l’estil de treballar la terra, les varietats, la mirada… Hi haurà matisos en el gust com ja he pogut comprovar en regions icòniques de França que recentment he visitat”.
Ambdós estan convençuts que encara cal fer entendre que el vi és també el preu del seu paisatge. Castellnou ho expressa clarament: “En molts llocs, quan compres el vi, pagues el preu del vi i el del paisatge. I aquí encara ho hem d’aconseguir. El paisatge té beneficis en la seguretat de la població, en temes hídrics i en tants altres… Per tant, a escala pressupostària i de fiscalitat cal repensar com ho fem perquè sigui un missatge estès i no residual”. Ell sempre al costat de la pagesia. Etziba: “El pagès és el que fa la prevenció d’incendis, de manera que la inversió dels programes de prevenció ha de recaure directament en ells, són els que mantenen el territori”. Just abans haurà dit: “El propietari de les vinyes no rep mai el benefici de la defensa del paisatge. Ningú no els ho remunera”.
Posar els paisatges a taula
“El paisatge ens mostra la fortalesa de la natura i a través del vi descobrim l’orgull intern de què és un paisatge; la vinya està preparada per a una envestida del foc com també l’escorça de l’alzina surera”, resol Josep Roca. Ambdós convenen que cal explicar què passa a la natura a través de la taula i de la gastronomia. “Hem de viure els paisatges per preservar-los, els hem de posar a taula. Amb el territori creixem, envellim i evolucionem”, afirma Marc Castellnou. I matisa: “Som usuaris del paisatge i els incendis posen de manifest el problema. Quan mirem el bosc cremat, en lloc d’accentuar el drama, hem de pensar ja en la seva renovació. Amb pastures i vinyes poden tornar a ser sans, que no és el mateix que nets”. Per a Castellnou, “Catalunya ha entès que té els boscos malalts i que cal posar-los en forma. Som a l’inici d’un viatge”, reconeix. “El bosc ha d’estar sa, viu… En els últims anys hem penalitzat el pagès i no l’hem deixat entrar al bosc. Hem de tornar a afavorir aquesta sinergia històrica i comprendre els beneficis d’una vinya en un entorn forestal”, conclou.
El simposi acull diferents ponències per abordar una nova emergència i el valor dels vins de foc. S’escolten propostes des de Catalunya, Espanya i França, exemples de resistència com el del poble navarrès San Martín de Unx davant d’un incendi i de creativitat en la seva gestió social i cultural abans i després amb l’experiència. També es presenten recerques i investigacions sobre com tractar vinyes afectades pel foc, com se n’ha de fer vi, i les conseqüències latents que se’n deriven.
Armando Casado de l’IRTA presenta el projecte de canvi d’ús de sòl en zones boscoses a la part nord-oest de Catalunya per combatre incendis. Des de l’institut de recerca es planteja la possibilitat d’inserir el conreu de vinya i poma a dins de la massa forestal per reduir la intensitat dels incendis, protegir zones urbanes i els espais de valor cultural. Valentí Roqueta, president de l’Associació Vinícola Catalana, ressalta el valor de l’enoturisme: “Promoure’l és una manera de tenir endreçat el paisatge, que, per altra banda, és símbol de benestar. El vinater és el gran constructor del paisatge rural, que també és un signe d’identitat perquè hi ha lligada la vida de moltes persones”.
Les diferents intervencions situen la vinya i el vi com a element clau per protegir-se del foc. “Portem 20 anys treballant a Mas Marès, al Parc Natural del Cap de Creus per a quan vingui un incendi”, explica l’enòloga i biòloga Anna Espelt (Celler Espelt). “Hem tingut la sort que la visió del PN és holística i no conservacionista, com la nostra. Som pagesos, però amb formació de biologia i vincles estrets amb la preservació del paisatge. No som productors i prou. La raó principal de l’èxit del nostre projecte són les persones, que han permès alinear objectius”.
Des de fa dues dècades, Espelt i el PN treballen per alimentar un espai agrari d’alt valor natural: incrementar la biodiversitat, gestionar els incendis i treballar la terra perquè sigui resilient en un context d’emergència climàtica. “També per fer grans vins en aquest marc”, incidirà Anna Espelt. “Tenim vaques transhumants que mantenen la biomassa inflamable molt baixa, creen espais oberts que fan les delícies dels ornitòlegs. Desbrossem. Tenim marges de pedra seca (30.000 quilòmetres a tot el PN) que eviten l’erosió després de les flames i afavoreixen la biodiversitat de flora i fauna. Mantenim les suredes…”, resumeix Espelt. I afegeix: “Només els tossuts aconseguim treballar en aquesta direcció.
En sis anys s’ha reduït la mida mitjana dels incendis un 10%
Tot i anar acompanyada del PN, la burocràcia fa alentir el procés. Els recursos econòmics que arriben són baixos, però el coneixement i la voluntat de tots és el que fa avançar el projecte que, quan ha arribat el foc, s’ha demostrat”. Per aquest motiu, està previst exportar el model de Mas Marès a altres finques del PN de Cap de Creus. La viticultora empordanesa aplaudeix el Projecte Mosaic que exposa al simposi el professor de la Universitat d’Extremadura, Fernando Pulido.
“Creem tallafocs productius, pasturatge amb cabres, afavorim el treball dels resiners. I totes les accions reben un pagament pel servei de prevenció. Hi ha fins a 150 iniciatives locals que hem acompanyat i hem creat una etiqueta informativa. És important que hi hagi aquest vincle amb la part comercial”, explica. “En 6 anys podem afirmar que hem reduït la mida mitjana dels incendis en un 10%, però també que les barreres burocràtiques han frenat moltes mesures i podem afirmar que un 15% de la superfície cremada a la comunitat és conseqüència d’aquestes barreres”.
L’exemple d’Extremadura no és únic. Hi ha projectes mosaics similars a les Canàries, Galícia, València i Andalusia. La majoria d’iniciatives són privades i des de Fire-Res hi ha la voluntat de crear una xarxa per estendre el coneixement dels casos d’èxit i que esdevinguin llavor perquè se’n creïn de nous.
