Xavier Garcia és geòleg, enginyer agrònom, enòleg i un dels caps visibles d’Alella Vínicola juntament amb el seu germà Samuel. Elaboren 150.000 ampolles anuals d’una quinzena de vins diferents. I a més de mantenir marques històriques com el Marfil, un dels vins més populars de Barcelona als anys 70, investiguen i arrisquen amb nous productes. Un 30% dels seus vins es venen a la resta d’Europa, Àsia i Amèrica. La resta és ven a les comarques de Barcelona per venda directa des del mateix celler modernista i per l’aposta del distribuidor de Terrassa, La Bodeguilla.
T’ho imaginaves quan vas començar a estudiar geologia que acabaries sent l’enòleg d’un celler?
No gens. A casa el meu germà havia tingut vinyes, però no veníem del món del vi. Quan la meva família va comprar la Cooperativa d’Alella, segurament teníem un punt inconscient. I se’ns va criticar per això. Però el vi t’atrapa i vaig deixar els estudis de geologia per començar a pujar i baixar de Tarragona per formar-me com a enginyer agrònom i enòleg i els caps de setmana treballava al celler. Els inicis van ser bastant durs, un gran aprenentatge. Tot i que tenia poc més de vint anys vaig veure molt clar que si no em formava no ens en sortiríem. Va ser vital comptar amb en Josep Bassas, bodeguer des de fa 40 anys.
Com va ser el procés de reconvertir una cooperativa amb un celler privat?
La primera fase va ser com de transició. Situar-nos, adaptar-nos, formar-nos i canviar dinàmiques. Veníem d’un moment en què la producció era importantíssima i pesava més la quantitat que la qualitat. Es feien vins amb molt de grau. Sense perdre tot el que la història d’Alella Vinícola ens aportava des de 1906 havíem de trobar el nostre lloc.
I ara, ja en sabeu?
N’hem après molt i comencem a veure resultats, però encara ens queda molt per fer i millorar. Fa 15 anys que ho posem tot però encara som novells. Una cosa que hem après és que cal creure en el que fem. A un moment donat vam decidir que havíem de donar als nostres productes el valor que tenien i vam apujar els preus. Era un cert risc però les nostres vendes no se’n van ressentir. És per això que ara tenim clar que si fem les coses bé i creiem fermament en el que fem, al final el mercat respon.
Com són els vins que elaboreu?
Volem arribar a tothom. Fem vins més senzills que són més tecnològics i vins més complexes que són més artesanals, potser més artístics. Al final fem vins per disfrutar. Crec que el vi és per compartir, per socialitzar les persones. Tenim un vi, el Mayla pensat per la gent més jove, perquè s’introdueixin al món del vi. Té agulla i un tap de corona. I a l’altra banda, tenim per exemple el Marfil Blanc de negre.
Més complex…
Més complex i fruit d’una feina d’investigació important. M’agrada provar coses noves, experimentar. És un escumós fet amb raïm negre, amb garnatxa, del qual n’estem molt orgullosos. Un vi que no podrem treure al mercat sempre que volguem ja que dependrem del raïm, de la seva maduració i del grau que ens doni. Sigui com sigui, estem contents perquè entre d’altres ha rebut un Or als Premis Vinari 2015.
I l’últim projecte és el vermut…
Tot just aquesta setmana s’ha posat a la venda. Es diu Barbarosso, i és un encàrreg d’un amic, de l’Albert Cabanas. Hem fet un vermut diferent, amb vi negre. Volíem alguna cosa que sobresortís i després de 6 mesos de proves finalment el tenim.
Et consideres una persona inquieta doncs?
Sí, un cul inquiet. Però no només en aquest sentit. M’agrada investigar per treure nous productes al mercat però també m’interessa la recerca científica. Tinc alguns projectes en marxa amb la facultat de química de la UB, com un per analitzar les aromes de la pansa blanca a tres nivells: amb una màquina, amb tastadors professionals i amb consumidors amateurs i després comparar-ho. Potser sí que sóc un cul inquiet…
