A les ciutats romanes hi havia molt bullici i tràfec: Roma, al segle I dC, es calcula que tenia un milió d’habitants, la gran majoria menjava fora de casa, sobretot a l’hora de dinar, perquè no tenien possibilitat de cuinar per la manca d’espai a les cases on vivien. Ben al contrari d’ara, els patricis i potentats no anaven a menjar ni beure a fora de casa, si no fos quan sortien de viatge o volien fer alguna activitat com ara anar a jugar a daus que, per cert, era una activitat que estava perseguida.
Eren, doncs, nombroses les tabernae vinaria a les ciutats romanes: tendes especialitzades en la venda de vins que també venien menjars preparats. Es distingien les unes de les altres pel que venien, pel preu i per on estaven situades, existien tendes gurmet, on podien comprar vins de renom, menjars exquisits i exòtics, on els esclaus dels patricis i lliberts adinerats, compraven pels seus amos.
La plebs anava a menjar a les popinae, ubicades sota els pòrtics de les cases, a prop dels teatres, dels circs o al costat dels banys i on es podia beure i menjar asseguts en bancs. I acompanyant l’oferta, un tipus de local encara més humil era el gurgustium, una mena de barraca on anaven els més pobres a beure vi i menjar un plat calent o pa, formatge, olives i embotits.
Thermopolia, amb vinyes i espai per la producció de vi
A Pompeia, s’han comptabilitzat 89 thermopolia, un tipus establiment on s’anava a beure vins i begudes, fredes o calentes, segons temporada. Tenien un taulell d’obra que donava al carrer, des d’on despatxaven vi, vi dolç, vi especiat o begudes com l’hidromel i menjar per emportar. Els clients també podien beure drets a peu de carrer, o, en alguns casos, podien seure en estances interiors on hi havia taules i bancs.
A Pompeia s’han trobat dos thermopolia amb vinyes, una en hort annex; en una s’hi produïa uns 400 litres de vi i, l’altra, situada a prop de l’amfiteatre, s’omplia de gom a gom abans i després dels espectacles, produïa prop de nou mil litres de vi a l’any que destinaven al consum propi del local. Tenia també un gran jardí amb pèrgoles cobertes amb parres, i els clients aprofitaven l’obra per menjar i beure.
A Ostia, al carrer Diana, hi havia un thermopolium de grans dimensions, amb tres accessos des del carrer, a l’interior tres estances i un pati amb una font i bancs de maçoneria per beure vi i menjar a l’aire lliure. A un dels frescos que decoren la sala, hi ha pintat un got per beure vi i ergonòmic, un got que no té les parets llises, sinó fileres de petites semiesferes que sobresurten i que permeten agafar bé el got perquè no rellisqui. Hi havia més gots ergonòmics per beure vi, com el de la imatge, una reproducció que té uns bonys enfonsats que permet agafar bé el got.
Les cauponae servien begudes i un menú o plats de la casa, també si podia dormir, funcionaven com ara seria un hostal. N’hi havia a les ciutats, però la majoria eren situades al llarg de l’extensa xarxa de les vies i calçades romanes, una a cada 20-30 km, eren parades per descansar persones i cavalls i reparar carros.
Acostumaven a estar a prop d’una mansió, tenien les mateixes funcions, eren més luxoses i més segures, en algunes per entrar-hi t’havies d’identificar, l’estat les mantenia, servien per al pas dels homes de negoci, pels comandaments de l’exèrcit, pels cònsols, ambaixadors, cèsars i emperadors, paraven a les mansions per descansar en els seus llargs viatges. Eren famosos per tenir i servir vins de renom i de diferents anyades, segur que era fàcil trobar-hi un vi de falern.
