La darrera incorporació a la col·lecció ‘Envinats’ de Vibop Edicions és ‘El celler de les Galeries Laietanes’, una plaqueta de Joan Maria Minguet que, amb un format de guió teatral, ens explica d’una manera poc habitual la història d’aquest antic local de la Gran Via de Barcelona que, entre els anys 1916 i 1918, va esdevenir un gran focus de la cultura de la ciutat i que tenia, com el seu nom indica, el vi com un dels seus elements centrals.
“Alliberar” les galeries de les cotilles del gremi dels historiadors de l’art
Amb aquesta obra, Minguet, escriptor i historiador de l’art, fa servir el seu coneixement extens sobre les Galeries Laietanes i sobre el pintor Xavier Nogués, que va decorar-ne el celler i que també en va dissenyar la carta de vins que, per cert, acompanya aquesta plaqueta en format facsímil. L’autor, però, lluny de l’encorsetament que ell mateix atribueix al seu gremi, dóna una volta nova i provocativa a aquesta història, tant en la forma com en el fons, “alliberant-la”, fent servir les seves pròpies paraules.
Un format poc corrent per a una obra que tampoc ho és
Així doncs, aquest ‘espectacle’, que també es llegeix com si fos una novel·la es divideix en tres actes tenen com a protagonistes l’impulsor i propietari de les Galeries, Santiago Segura; l’artista Xavier Nogués i, finalment però no pas menys important, la carta de vins del celler i la seva relació amb l’art. Tres parts que es completen les unes a les altres per donar una imatge completa d’aquell lloc i aquell moment incorporant, alhora, reflexions interessants i atrevides sobre l’estètica i la història.
Una aportació diferent a l’art i la història de Barcelona
Amb un elenc de personatges que són arquetípics de maneres de ser, de fer i de pensar, Minguet explica el recorregut de les Galeries Laietanes i moltes, moltes coses més, jugant entre la realitat i la ficció, entre el fet i l’opinió, entre el pensament acceptat i la iconoclàstia, per donar una perspectiva diferent no només a un element poc conegut de la Barcelona de principis del segle XX sinó, també, per a fer-nos pensar una mica en com entenem tant l’art com la història.
