La xinesa és una de les civilitzacions més antigues que continuen existint al món. Amb una història mil·lenària, plena de guerres, conquestes i canvis, aquest país té una cultura amb una visió molt particular del vi i els licors, amb escoles de pensament contradictòries.
A Les arts xineses de l’ebrietat (Vibop, 2022), Manel Ollé fa un repàs a aquesta llarga tradició i es fixa, especialment, en els artistes més vinculats a l’alcohol, que van desenvolupar una obra lligada íntimament lligada al seu consum. En una presentació que va tenir lloc aquest dimarts a la llibreria Tòmiris de Barcelona, l’editora, Montserrat Serra, va explicar per què havia triat aquesta obra perquè fos el dinovè llibre de la col·lecció ‘Envinats‘.
Textos clàssics contextualitzats i explicats
En primer lloc, per obrir un camí d’exploració “més enllà de la cultura vinícola mediterrània” i, en segon lloc, per fer el que considera “un gran salt de qualitat” en la feina de Vibop per “vincular el vi i la cultura”. A ‘Les arts xineses de l’ebrietat’, Ollé, professor de cultura xinesa contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, fa una selecció de textos clàssics, anteriors al segle XVII, que contextualitza i explica per il·lustrar el lloc que ocupen en la tradició literària del país. Poemes que, a més, han estat majoritàriament traduïts directament del xinès pel mateix Ollé.
“Una tradició diferent, de beure extàtic i feliç”
L’obra repassa una sèrie d’autors heterodoxos que, en una civilització marcada per les escoles de pensament budista, taoista i confucianista, bevien com a forma de celebrar “la comunió amb la natura, l’amistat i la comprensió profunda del món”, com va explicar el mateix Ollé. Dels rituals xamànics al voltant de l’alcohol de la Xina ancestral vins a la vessant ritual que té a dia d’avui, la història del país és plena de poetes i cal·lígrafs que, en diversos graus i per raons diferents, van crear un gran número d’obres que conformen, per a l’autor, “una visió i una tradició diferent, de beure extàtic i feliç”, lluny de la idea de l’ebrietat melancòlica que sovint ha marcat la literatura occidental.
Una escola gairebé mística
Aquesta obra és, com va reconèixer Manel Ollé, la culminació d’una idea que feia deu anys que li rondava pel cap. Una celebració de l’acte d’una manera molt particular d’entendre l’acte del beure que, en ocasions, sembla més proper a la tradició mística grega dels misteris eleusins que no pas a la idea que, sovint, tenim del consum de begudes alcohòliques a l’actualitat. Grans poetes que, sobre la base de l’alcohol, descriuen la llarga tradició d’una escola de celebració de la vida, d’observació i comunió amb la natura i d’accés a la saviesa. Unes obres que a més, a la presentació, van poder ser gaudides en la seva versió original xinesa, recitades per Jün Chin.
