La relació de les dones amb el vi és tan antiga com la mateixa història d’aquest producte. De l’Edat Antiga fins avui, les anades i vingudes a les diferents societats i cultures han anat reflectint els prejudicis i les discriminacions que han patit, en el vi com en tants altres àmbits.

En un article publicat al diari francès ‘Le Figaro’, l’equip de My Vitibox, especialitzat en vi per a regal, va repassar fa uns mesos aquesta vinculació, començant per l’Antic Egipte i arribant a l’actualitat. És a la terra dels faraons on s’han trobat els primers rastres d’aquesta història. Tot i que se’n té poca informació, sí que s’han conservat frescos on es veuen dones no només consumint vi sinó, també, “implicant-se en els processos de vinificació”.

A la tomba de Seti I, el faraó ofereix vi a la deessa Hathor | Wikimedia Commons
A la tomba de Seti I, el faraó ofereix vi a la deessa Hathor | Wikimedia Commons

Uns quants segles més tard, a l’Antiga Roma, la situació era molt diferent. Una antiga tradició prohibia a les dones que consumissin cap tipus d’alcohol i, de fet, els marits podien comprovar si les seves dones de la seva família havien begut fent-los un petó a la boca. En cas afirmatiu, la pena podia arribar a ser de mort, ja que es pensava que les begudes alcohòliques, especialment el vi, predisposaven les dones a l’adulteri i, a més, tenien propietats avortives que “posaven en risc la descendència de la família”. Pel que fa a la producció de vi, a més, i a diferència d’Egipte, tampoc no hi podien prendre part.

No va ser fins l’Edat Mitjana que els dones van tornar, com diuen des de My Vitibox, a “trobar el camí de les vinyes”. Tot i això, continuaven tenint prohibida la participació en l’elaboració de vi, una feina reservada exclusivament als homes. Una situació que va perdurar segles. Tot i això, a França mateix, en destaquen casos com el de Françoise-Joséphine de Lur-Saluces, de Château d’Yquem, al nord de Burdeus. Després de la mort del seu marit, el 1788, va agafar els regnes del negoci familiar durant la Revolució Francesa, iniciant un camí que ha dut la marca a ser coneguda arreu del món.

Madame Clicquot en una pintura de Léon Cogniet
Madame Clicquot en una pintura de Léon Cogniet

Al segle XIX, encara hi va haver més personatges femenins a prendre protagonisme al món del vi, especialment a la Xampanya. En destaquen Madame Clicquot que, també a la mort del seu marit, va esdevenir la primera dona a dirigir un celler de xampany, a més de ser una de les primeres empresàries modernes. El seu èxit va ser tan gran que, quan va morir el 1866, Maison Clicquot venia 750.000 ampolles arreu del món. A més, també se li atribueix la invenció de la taula de cribatge, per aclarir les ampolles, que va ser adoptada a tota la regió.

Ja entrats al segle XX, el treball de les dones va continuar sent força menyspreat fins fa relativament poc temps. Tot i que hi prenien part, la seva importància era ignorada. A més, la dificultat que tenien per accedir als estudis superiors també s’aplicava al vi, fent que costés molt que apareguessin les primeres dones sommeliers. Des d’aleshores, però, la situació s’ha anat “democratitzant”, expliquen, per bé que el sector continua sent, en gran part, dominada pels homes. El futur, però, reserva encara més canvis.

Nou comentari